A la memòria de Santi Sató

El divendres 23 d’octubre, ens va deixar en Santi Sató, als 90 anys d’edat. La notícia ens ha afectat molt de prop, perquè en Santi va ser dels fundadors de la nostra revista EMPORION (tercera època), de l’Associació Emporion, primer secretari de l’Associació i del Consell de Redacció i, amb els seus escrits, un dels nostres col·laboradors més habituals.

Santiago Sató i Espinet, a qui tots hem conegut com un torroellenc de cor, va néixer a Barcelona el 4 d’abril de 1930, fill d’una família també barcelonina. El seu pare era músic, bon contrabaix, i la seva mare, molt activa, tenia parades pròpies de carnisseria a mercats de barri (Sant Antoni, Boqueria, etc.). Després d’assistir a un parvulari molt avançat per al seu temps, i quan començava a anar a l’escola -als sis anys-, va esclatar la guerra civil. Alarmats pels bombardejos a Barcelona, els seus pares el van enviar fora de la capital, amb les àvies. Acabada la guerra, va poder completar la seva formació, aconseguir el títol de pèrit mercantil, i es va posar a treballar en diverses empreses, amb càrrecs de responsabilitat en les àrees administrativa i financera. Quan aparegué la nova tecnologia informàtica, es va afanyar a saber-ne i a utilitzar-la.

En Santi va conèixer, de ben jove, la que després seria la seva dona, Marta Geli i Sais. Era de Torroella, filla i neta de torroellencs, vivia a Barcelona i feia de perruquera. D’ençà que es van casar, el matrimoni va començar a anar i venir sovint a la nostra vila i -a causa de la relació familiar- ell acabà entrant a l’empresa de materials per a la construcció de Robert Mercader i va ser gerent de la sucursal de Barcelona, a l’Avinguda Meridiana. Tot i que la crisi va comportar una reestructuració, que el va portar a un altre destí professional, en Santi va esmerçar els darrers anys de la seva vida professional, novament, a l’empresa de Robert Mercader, ara ja a Torroella, fins a la jubilació.

A la nostra vila, ben aviat, en Santi va participar en activitats socials, associatives i culturals. A partir de l’any 2005, va prendre part a les primeres converses per a la promoció de la tercera època de publicació d’EMPORION, en format digital i, en un primer moment, pels seus coneixements informàtics, va ajudar a dissenyar-ne el web. Quan es va constituir l’Associació Emporion, en va ser elegit secretari i per molts anys també va ser secretari del Consell de Redacció. Durant molt de temps es va fer càrrec de la redacció de les Notícies i la captació de les fotos que les acompanyaven, i per aquest motiu, assistia a tots els actes culturals o socials que es feien a Torroella i en feia el seu particular reportatge gràfic. Es pot dir que, en aquella època, en Santi Sató era part del paisatge cultural de la vila. Després, va continuar col·laborant amb la revista amb articles de temàtica molt diversa, que mostraven un interès insaciable per tota mena de temes, històrics, geogràfics o fins i tot filosòfics,  fent present sempre, i per damunt de tot, el seu amor fervent a Catalunya i la seva apassionada devoció per les sardanes.

Desitgem el repòs etern al nostre company Santi Sató, catòlic creient i practicant, bona persona, amant de la pau i de la llibertat. Nosaltres ens quedarem amb el record de la seva persona, amable, participativa, educada, sempre amb corbata, recolzat en el bastó de l’estelada a l’empunyadura. Als seus fills i nets, i a tota la família, el nostre condol. 

Los comentarios están cerrados.