La variant de Torroella: Preguntes

Des de fa un temps, sembla que s’ha recuperat, amb modificacions, el projecte de l’any 2008 sobre la variant de Torroella de Montgrí, suposadament pensat per evitar els embussos que es produeixen cada estiu a l’entrada de la vila.

Personalment, sempre he cregut que la solució al problema passava més per arranjar  i eixamplar les carreteres de la comarca i fer efectiu el que al respecte té projectat el pla d’urbanisme de Torroella de Montgrí, tal com molt bé explica el company Jordi Bellapart al seu article: “La variant de Torroella: Alternatives” del passat 15 de setembre a aquesta mateixa revista. Segurament, la solució que proposa el pla d’urbanisme seria una solució més efectiva, més racional, amb menys impacte pel territori, substancialment més econòmica i amb menys repercussió a les arques de Torroella. 

Per ser sincer, he de dir que el que he llegit sobre els últims projectes de variant m’ha inquietat i m’ha generat un munt de dubtes i preguntes, totes elles molt senzilles però com sempre sol passar són les que costa més trobar-hi resposta. Estic segur que tampoc la trobariem en cap de les memòries del projecte.

En el supòsit d’executar-se qualsevol de les dues alternatives de projecte, pregunto: ¿Aquesta obra, validarà les infames carreteres existents? ¿Servirà d’excusa per allargar en el temps les obres de condicionament, examplement i millora d’algunes de les carreteres de l’Empordà? ¿Se solucionarà el problema de les vergonyoses inundacions que ens incomuniquen durant dies? ¿Quedarà tot això al sac de l’oblit?

Com és preceptiu, de ben segur que el projecte de la variant deu incloure estudis d’impacte ambiental, paisatgístics i de tot altre tipus haguts i per haver, però -i aquesta és sens dubte la pregunta que més em preocupa- ¿s’ha fet algun estudi per determinar l’impacte que el vial podrà tenir per l’economia i el comerç de Torroella? Tan de bo que no sigui el cas, però malauradament, tots coneixem exemples de poblacions que s’han vist seriosament perjudicades quan se’ls ha construït un vial semblant.

Em pregunto també si realment aquesta obra tan enorme solucionarà el problema dels embussos de trànsit, especialment els que es produeixen pels vehicles que venen de Pals. Sembla que en el millor dels casos, el projecte per on es pot decantar la Generalitat, només preveu descongestionar el trànsit de vehicles en un escàs 11%. Amb semblants previsions la pregunta és inevitable: ¿Per uns resultats tan minsos i incerts, és necessari assumir la gran destrossa que comportarà el projecte a una de les  terres de cultiu més fèrtils de Catalunya?

Ho desconec i em  pregunto també si s’ha consultat i explicat amb claredat el projecte i tot el que comporta als municipis afectats, als agents socials, a la pagesia, als sindicats i organitzacions agràries, etc., per tal de conèixer de primera mà el que en pensen sobre el traçat i les expropiacions que comportarà; i al mateix temps, em pregunto si s’han escoltat opinions per intentar fer un projecte tan just i equilibrat com sigui possible. No estic dient que aquest sigui el cas, però molt sovint es dona la paradoxa que aquells que s’omplen la boca fins a vessar amb les paraules participació i democràcia, són els mateixos que en el procediments i en les decisions que han de prendre no posen en pràctica el que amb tanta vehemència prediquen.

Sempre he cregut que les persones encarregades de redactar un projecte com aquest haurien de passar tant temps al despatx i a l’estudi com trepitjant el territori i escoltant a les persones que viuen el dia a dia la problemàtica i amb l’angoixa afegida per la nova que els  pot comportar el nou vial.

En el supòsit que l’obra es dugui a terme, hem d’assumir que tant a nivell individual com col·lectiu, algun o altre sacrifici comportarà. Seria desitjable que totes les parts escoltin i siguin flexibles, perquè els sacrificis i les compensacions siguin assumibles i justes. Sóc conscient que he utilitzat moltes vegades el verb escoltar, però en el procés d’una obra com aquesta crec que és imprescindible per totes les parts. 

Ara mateix no estic ni a favor ni en contra de la variant, simplement em limito a buscar resposta a unes preguntes que no he sabut veure reflectides en cap de les informacions que han arribat a les meves mans. Potser quan conegui les respostes, -alguna d’elles crec que pot ser de vital importància per Torroella- podré prendre partit a favor o en contra.

De moment caldrà estar alerta, i quan sigui el moment, demanar que s’analitzin i sospesin sense prejudicis ni precipitació totes les al·legacions que s’aniran presentant, no sigui que un dia ens trobem amb la irreparable realitat que el remei hagi sigut pitjor que la malaltia.  

Los comentarios están cerrados.