i el seu assaig “El poder transformador de la lectura”

[bs-quote quote=”En uns moments en què la lectura està tan desprestigiada, pot semblar un acte d’ingenuïtat reivindicar-ne la necessitat. I tanmateix, cal fer-ho.” style=”style-2″ align=”center” color=”#999999″ author_name=”Laura Borràs (1970)”][/bs-quote]

Laura Borràs (Barcelona, 1970), filòloga, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes i exconsellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, reivindica en el llibre que acaba de publicar el plaer de llegir i també el paper dels autors clàssics de tots els temps, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat. Perquè la literatura, diu: “té el poder màgic de commoure, de fascinar, d’encantar i d’instruir”. I insisteix: “com més llegeixes, com més gaudeixe llegint, més vols llegir per gaudir més i més i més…Aquesta és la gran recompensa”.

El seu últim assaig El poder transformador de la lectura és la suma lleugerament retocada i degudament actualitzada de dos assajos previs seus: Per què llegir els clàssics, avui (2011) i Clàssics moderns (2013). L’autora ens recorda que llegeix molta menys gent del que seria recomanable com a societat. Perquè la lectura també és un hàbit i actualment està poc estimulat.

[bs-quote quote=”Viure sense llegir és perillós perquè obliga a conformar-se amb la vida.” style=”style-2″ align=”center” color=”#999999″ author_name=”Michel Houellebecq (1956)”][/bs-quote]

Al llibre parla de grans monuments literaris com les Obres Mestres de clàssics antics com Èsquil i moderns com Joyce, Goethe, Stendhal, Flaubert, Kafka o Balzac. Però reivindica que també tenim clàssics a les lletres catalanes, com Ausiàs March, o Llorenç Villalonga, Màrius Sampere, Maria Mercè Marçal o Joan Margarit.

L’autora no amaga que per entrar a certs clàssics (aquestes obres complexes, excepcionals, d’una qualitat indiscutible) cal una mica d’ajuda, una certa preparació, però són textos accessibles, ens diu. Encara que calgui treballar per fer-los més i més accessibles.

[bs-quote quote=”Molts ciutadans contemplen els llibres amb el menyspreu amb què contemplen les Páginas Amarillas que Telefònica s’entesta a repartir cada any, o els manuals d’instruccions que no fa servir ningú.” style=”style-2″ align=”left” color=”#999999″ author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]

Perquè llegir és una activitat que requereix temps, silenci, soledat, competència lingüística, una certa intel·ligència i afició. I en la nostra època hipermoderna es prioritza l’acceleració, la fragmentarietat o la velocitat, en convertir la lectura en una activitat compromesa i poc valorada, ens recorda Borràs.

Reivindica també el “cànon personal” dels llibres llegits que et diuen qui has estat, els que parteixen de l’experiència subjectiva. I ens recorda que per a Vladimir Nabokov (1899-1977) llegir és rellegir i per això un lector ha de ser també un relector.

Laura Borràs veu efectiva la biblioteràpia: “Si els metges poguessin receptar poesia, segur que milloraria la higiene mental i la salut de molta gent. Hi ha estudis que demostren que la gent que consumeix cultura té una millor qualitat de vida i una vida més llarga”.

Defineix el clàssic com “un llibre de primera classe, textos que per temps que passi, sempre suren en el riu de la vida”. Una obra, en definitiva, que perdura a través de les èpoques pel seu propi valor. 

És partidària, en canvi, de no parlar d’un llibre que no li ha agradat. ”Quan parlem en públic del llibre que sigui ha de ser per fer agafar ganes de llegir, no per  esbudellar l’autor” remarca Laura Borràs.

L’autora acaba la seva introducció a la monografia que comentem dient: “Cal llegir per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir, sempre”. Però també ens recorda que “Alimentar-se exclusivament  dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!”. Italo Calvino (1923-1985) ja defensava la necessitat de combinar la lectura dels clàssics amb obres d’actualitat.

[bs-quote quote=”Llegir bona literatura ofereix més veritat sobre el món, la vida i la mort que cap altra cosa.” style=”style-2″ align=”center” color=”#999999″ author_name=”Jordi Llovet (1947)”][/bs-quote]

Esteve Plantada remarca que el llibre de Borràs “és ideal per iniciar-se amb coneixement en els grans clàssics, o per subratllar admiracions ja concebudes”.

En el seu assaig, Laura Borràs ens diu convençuda -amb un estil rigorós, amb altes dots divulgatives però també amb passió per la literatura- que: “un llibre pot canviar la nostra mirada sobre el món. Pot canviar-nos a nosaltres mateixos”. És per això que li dona, a la seva elegant i recomanable monografia, aquest títol tan dràstic i contundent: “El poder transformador de la lectura”.

Referències bibliogràfiques

1. BORRÀS, Laura. El poder transformador de la lectura. Ara Llibres, Barcelona, 2020.
2. LLORT, Lluís. “Paraula de clàssic”. El Punt AVUI. 18 de juliol de 2020, pàg.36.
3. PAGÈS, Vicenç. Memòria Vintage. De l’home a la Lluna a Pulp Fiction. Editorial Empúries, 2020.
4. PLANTADA, Esteve. “La necessitat de rellegir constantment els clàssics”. El Temps, 6 d’octubre de 2020, pàg. 62-63.