L’any 1700 va morir sense descendència el rei d’Espanya Carles II. Enmig de grans pressions, havia nomenat hereu Felip V, nét del rei de França Lluís XIV. Un altre pretendent era l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria. Poc després esclatà la guerra de Successió, que va enfrontar França i Espanya amb l’imperi Austríac i els seus aliats Anglaterra i Holanda.
El setembre de l’any 1701 el rei va jurar els privilegis de Catalunya, i a l’octubre va anar a Figueres per casar-se amb Maria Lluïsa de Savoia, que probablement va desembarcar a Roses. El Consell de Torroella va fer muntar guàrdia al Cap de la Barra, i que s’arreglessin els camins que menaven a Figueres. Tot semblava anar de primera. Però Felip va nomenar virrei de Catalunya un personatge despòtic, que va ignorar i menystenir els costums del país i va provocar rebuig. Molts catalans es malfiaven: els Borbons no semblaven acceptar els drets dels seus súbdits, i era clar que l’arxiduc Carles tindria un altre tarannà.
El 1705 comença la revolta dels catalans.
El març de 1706 entren tropes franceses a l’Empordà per anar contra Barcelona, però són rebutjats prop de Girona. Acampen a Verges i a Torroella. Com passava cada vegada que hi havia una ocupació militar –francesa o espanyola, tant li fa–, els pobres habitants de la nostra vila es veien obligats a donar sostre i menjar als soldats, a les dones i fills que anessin amb ells, i al bestiar de l’exèrcit. Pagar i callar. I patir.
Torroella ja s’havia decantat per l’arxiduc Carles, a qui el consell anomena el rei nostre senyor, mentre qualifica de tropes enemigues els soldats espanyols i francesos. La Universitat (govern municipal) adopta una posició clara, com també els sacerdots, els religiosos agustins i alguns senyors benestants.
A l’article del mes passat vaig citar alguns torroellencs de bona posició, com Antoni Martí, que va comprar tots els béns de la casa Llobregat, i el seu fill Francesc Martí, casat amb Maria Miquel i de Mir, pubilla propietària de la torre Mirona (després torre Martina).
La filla de Francesc Martí i de Maria Miquel i de Mir es va casar amb Marià Pagès, el qual era partidari molt fervorós de l’arxiduc Carles i molt conegut d’aquest. Es creu que si l’arxiduc hagués guanyat la guerra i resultat rei d’Espanya, Marià Pagès s’hauria convertit en un personatge políticament molt important. Lamentablement per a ell, no va ser així.
Un altre gran partidari torroellenc de Carles va ser el gendre de Marià Pagès, Josep López i Ferrer, que novament per matrimoni va esdevenir propietari de la torre Martina i de la casa Llobregat. Josep López era tan addicte a l’arxiduc com el seu sogre i, a causa de les seves idees, que ara qualificaríem de catalanistes, es va canviar el nom per dir-se Lopes.
Amb el cognom de Lopes, quatre generacions de torroellencs varen mantenir la propietat de la casa Llobregat. Es tractava d’un casal majestuós, un dels edificis més rellevants de Torroella, amb un magnífic pati dotat d’arcades solemnes i uns bellíssims finestrals gòtics al primer pis. Va ser enderrocat per construir el Cinema Montgrí.
Durant tota la guerra, les anades i vingudes de gran nombre de soldats d’un i altre exèrcit varen causar grans perjudicis i desordres a la vila. Finalment, amb motiu d’una gran ofensiva francesa, bona part de les tropes varen ser allotjades a l’Empordà i varen ocupar Torroella durant gairebé tot un any. Quan es preparava una gran batalla prop del Ter, va morir l’emperador d’Àustria i aviat, l’any 1714, va acabar la guerra.
Torroella –com tot Catalunya– va pagar car el seu enfrontament al rei. La nostra vila va ser castigada a pagar una contribució desproporcionada per als seus recursos i va haver de vendre el Mirador a la família Carles (1716), i hipotecar la torre Ponsa.