En articles publicats a EMPORION aquest mateix any (3 març, 3 abril, 3 maig, 23 maig) he explicat les conseqüències dramàtiques que va suposar la derrota republicana per a molts torroellencs d’ideologia d’esquerra. No van ser pocs els que van fugir a l’exili, i dels que es van quedar, molts van patir repressió per haver defensat els ideals republicans, laics, catalanistes, feministes. Força torroellencs van ser jutjats, condemnats a treballs forçats, a presó o desterrats, sovint a causa de les denúncies de la “Comissió depuradora”. Alguns, en el pitjor dels casos, després de judicis sumaríssims, van ser condemnats a mort.
És cert que alguns inculpats havien comès violència o crims de sang, però també ho és que, massa sovint, la pena capital es va aplicar sense garanties processals, amb opacitat, fins i tot com a revenja. L’historiador Hugh Thomas posa exemples d’execucions que es poden qualificar de delirants, com la del fosser d’un poble pel crim d’haver enterrat persones de dretes assassinades o la d’un home que, quan cremaven els arxius municipals, havia atiat el foc amb un pal. El mestre torroellenc Salvador Dabau diu a les seves memòries: “El que era més terrible, el funcionament constant dels Consells de Guerra a Girona. Cada dia hi havia afusellaments a les tàpies del cementiri. No hi havia perdó per a ningú”.
Dotze torroellencs van ser condemnats a la pena màxima, deu dels quals censats a Torroella i dos en altres poblacions. Deu van ser executats a Girona l’any 1939, un a Barcelona el 1940 i un altre a Girona el 1943. A continuació faig un resum molt breu del que n’he pogut saber, d’ells i dels seus fets.
Joan Passarrius Carbó, de 47 anys, pagès, casat. Va ser executat a Girona el 28 de març de 1939. Havia estat afiliat a la CNT-FAI i se’l solia anomenar pel motiu, el Barb. Dabau, a les seves memòries, el cita amb duresa com un dels milicians més violents. Era germà de Francesc Passarrius (Xico Palau), membre destacat del Comitè i del Consell municipal els anys 1936 i 1937, exiliat el 1939. Un altre germà milicià, Ramon, de motiu la Mona, també anà a l’exili. I encara un altre, Josep, va ser capturat quan intentava passar a França.
Agustí Dalmau Puig, de 35 anys, pagès, casat. El van executar a Girona el 25 d’abril de 1939.
Sembla que havia estat membre del Comitè en representació de la Unió de Rabassaires, no en tenim confirmació documental. La seva veïna Júlia Busquets diu que Dalmau vivia davant del convent de les monges negres i que va apagar el foc quan altres van intentar cremar-lo. Segons Busquets, va ser empresonat, afusellat sense judici i poc després, massa tard, li va arribar l’indult.
Joan Vicens Casellas, de 31 anys, cafeter, casat. Va ser afusellat a Girona el 12 de maig de 1939. Havia estat del POUM, alcalde i membre del Comitè. Era brama estesa que al seu cafè, can Nitu, s’hi van tramar violències i assassinats. Dabau denuncia la seva participació activa a l’incendi de l’església dels Dolors. Presidí l’Ajuntament antifeixista des del 7 d’agost fins al 21 d’octubre de 1936, un període particularment fosc: el 6 d’agost havien estat assassinats el rector de la parròquia i el capellà de les monges, el dia 9 el vicari, el 9 de setembre el capellà de l’Estartit. En Nitu va fugir a França, però va tornar en creure que el seu pare estava en perill. El doctor Francesc Molinas, que es va fer càrrec del primer ajuntament franquista, havia avisat la seva dona: “Mercè, pel bé que us vull, assegureu-vos d’amagar-lo bé”. No ho van saber fer.
Isidre Iglesias Solé, nat a Palamós, de 37 anys, electricista, solter. Afusellat a Girona el 12 de juliol de 1939. Va morir cristianament. (Pendent de més dades).
Josep Jou Coll, de 37 anys, barber, solter. Afusellat a Girona el 28 de juliol de 1939. Al Consell de Guerra Sumaríssim se`l va acusar i condemnar “per ideologia marcadament extremista, afiliat al POUM i posteriorment ingressà a la FAI; intervingué personalment en la detenció i assassinat del vicari mossèn Pere Costa, i obligà al veí de dretes Lluís Pagés Paroli a portar-li gasolina, que utilitzà per cremar el cadàver; prengué part directa en la detenció de l’actual Jefe de Falange de Torroella i en la del veí Lluís Rimbau, als quals amenaçà de ‘fer un passeig’; fou un dels que dirigí la destrucció i incendi de les esglésies de Torroella, i hi prengué part”.
Joan Pujol Fabre, nat a Barcelona, 23 anys, planxista, solter. Afusellat a Girona el 28 de juliol de 1939. Al Consell de Guerra Sumaríssim se`l va acusar i condemnar “per ideologia destacadament extremista, militant de la CNT-FAI, membre del Comitè de Guerra de Torroella, on van ser assassinades diverses persones de dretes; prengué part en requises, registres i saqueigs, i fou l’encarregat de repartir armes i municions als milicians; es presentà a casa de Martí Vert a detenir un seu fill falangista; va cobrar multes que imposava el Comitè, i fou un dels principals dirigents de la col·lectivització dels tallers de Carrosseria del citat Martí Vert”.
Joan Pibernat Massot. De 31 anys, barber, solter. Va ser executat a Girona el 22 d’octubre de 1939. Havia estat de la CNT, membre del Consell municipal de 20 d’octubre de 1936, dominat pel Borni. Responsable de l’àrea de Treball i membre de la Comissió encarregada de municipalitzar els habitatges. A partir d’octubre de 1937 havia representat la CNT a l’Ajuntament de Salís i havia estat molt actiu en l’oposició a la gestió prudent de la majoria.
Joaquim Corominas Calvet, de l’Estartit, de 33 anys, paleta. També va ser executat a Girona el 22 d’octubre de 1939. En tenim dades aportades per Jordi Colomí (“Sumaríssim 70143”). Joan Pericot a “La meva història de guerra” explica que, en ser tancat com a presoner quan arribà a la zona nacional, es topà amb alguns amics llunyans, un d’aquests el noi Corominas, paleta de l’Estartit: “M’explicà que havia arribat a Torroella i que, en passar pel pont, es desprengué de les bombes de mà que portava; també, que anà a l’Estartit i des d’allà decidí passar a França. No vaig comprendre les ganes de passejar-se; per què no es va presentar a l’Estartit mateix? Sols la posterior notícia que fou afusellat per haver pres part en l’assassinat del pobre Mn. Joan –rector del barri mariner de Torroella-, m’aclarí aquell misteri.”
Rafael Gou Amer va ser executat l’any 1940 a Barcelona. Havia nascut a Torrent d’Empordà i vivia a Torroella. De 33 anys, xofer taxista, casat. Se li va imputar que, amb el seu cotxe, havia col·laborat a traslladar persones desaparegudes. El seu fill, que viu a Torroella, creu que va ser reclòs a la presó Model i que va ser afusellat al Camp de la Bota.
Miquel Perich Perals va ser executat a Girona l’any 1943. De 35 anys, paleta, casat. Afiliat a la CNT. (Pendent de més dades).
Els dos torroellencs residents en altres poblacions van ser ajusticiats l’any 1939 a Girona, el mes de juliol Joan Escudé Radresa, resident a Ullastret, i el mes d’agost Josep Fonquerna Serra, resident a Pals. Aquest era germà de Joan Fonquerna, en Pey, que alguns membres del Comitè de Torroella havien assassinat al portal de Santa Caterina l’any 1936. És escruixidor, dos germans, a un el va matar el Comitè antifeixista quan tenia 46 anys, a l’altre el va afusellar el règim franquista quan en tenia 39.
Agraeixo a Miquel Riera Planas la documentació que m’ha facilitat sobre el judici sumaríssim de Josep Jou Coll i de Joan Pujol Fabre.
