Gegants i Capgrossos

més de 400 anys d’imatgeria festiva

Gegants, gegantes, capgrossos, àguiles, dracs i tota classe de figures formen part des de temps antics de la imatgeria festiva dels pobles de Catalunya. A Torroella de Montgrí, fa més de 400 anys que el Gegant, la Geganta i una bona colla de Capgrossos omplen places i carrers portant la Festa Major a tots els racons de la vila. Per això, l’any 2009, es va crear l’entitat municipal Amics dels Gegants i els Capgrossos de Torroella de Montgrí, amb l’objectiu de recuperar i conservar la imatgeria festiva del nostre poble. Em trobo amb en Marc Muñoz, president de l’entitat durant 12 anys i la Glòria Cané, actual presidenta, que ja preparen la Festa Major d’enguany.

Torroella té més de 400 anys de tradició de gegants. De quin any daten les primeres figures?
La primera documentació que hi ha és del 1608, i hi ha constància que hi havia un gegant i el Drac. Llavors, fins el 1628 no hi ha constància que hi hagués la Geganta, que també podria ser que ja hi fos, però no estigués documentat. A partir d’aquí surten sempre tots tres, fins que arriba un moment en què el Drac es perd, no sabem per què. I no es recupera fins al 2013, quan nosaltres en vam estrenar un construït per l’artista Dolors Sans. Llavors, l’any 2017, vam estrenar l’Àguila, construïda per l’artista Nuxu. D’Àguila, es tenia constància que n’hi havia hagut una des del 1638, però també es va perdre. I també són molt antics alguns dels capgrossos, per exemple l’Esquivamosques, que és del 1882, i l’Home dels Nassos, que ara farà 90 anys.

Qui representa que són el Gegant i la Geganta?
L’any 1608, Torroella era un poble bastant ric i molt agermanat amb Girona i Barcelona. Hi havia molt de sembrat i molta pesca i la figura del senyor feudal era molt important. Per això, des del principi, els gegants han representat un terratinent i la seva parella. I quan s’han fet rèpliques, sempre s’ha mantingut l’aspecte que tenien inicialment. Els busts de 1758 que encara es conserven a Can Quintana tenen una semblança amb les rèpliques de 1950. I fins i tot, retiren al Gegant de Pi (Barcelona). Pensem que van sortir del mateix taller.

A quin taller són fets els gegants de Torroella?
Els que surten per Sant Genís són fets a Can Bretxa d’Olot, que ara està desaparegut. A Olot hi ha molta tradició de construcció de la imatgeria, dels sants, les verges, etc. i tenen el museu dels Sants que es dedica a recuperar i conservar aquesta tradició. Allà hi ha tota la documentació que puguis trobar sobre aquest taller.

Quan s’han fet rèpliques sempre s’ha mantingut l’aspecte que tenien inicialment

Els Capgrossos però, són d’un altre taller, del Taller de l’Ingenio.
Sí, tenim l’Alagi, la Tuietes i en Niso que eren els germans Marx del catàleg de l’Ingenio. L’Alagi, que ara representa un immigrant que viu intensament les festes del poble, era en Chico Marx; la Tuietes, la cuinera, era la Harpo Marx; i en Niso, que representa un estudiós de les lletres, era en Groucho Marx. L’any 2005, la Dolça Vilallonga, una artista del poble, els va transformar en el que són ara. I ara representen la varietat de la societat d’avui en dia de Torroella. I després hi ha també en Met, que representa un apassionat del futbol, la Mari, una andalusa i l’Home dels Nassos, que és el més antic, és del 1931. Ara només surt el dia 31. Li deien el Blanc, però una entitat del poble el va transformar en l’Home dels Nassos amb la intenció de recuperar la tradició de la sortida de l’Home dels Nassos l’últim dia de l’any.

I a més d’aquests, al llarg dels anys heu anat incorporant més figures.
Sí, per exemple el Duc. El vam crear nosaltres l’any 2007 i es va fer per una au emblemàtica del Montgrí. A més, aquí Torroella hi ha una altra colla que són els Ducs del Foc, i aquesta figura es va crear amb una mica de simbiosi amb aquesta altra entitat. Llavors, l’any següent vam estrenar el gegantó, en Pauet, que es va fer en honor a un home molt emblemàtic de Torroella que vivia al carrer del riu i que va ser l’últim barquer que hi va haver abans que es fes el pont de Torroella. Aquest gegantó pesa uns 12 quilos i es va fer pensant en la mainada. A la colla tenim molta mainada que també volen portar figures com nosaltres, els grans. I de fet, pel mateix motiu vam fer l’Àguila l’any 2017, perquè eren molts per una sola figura. Quan vam fer el drac, la idea era que el pogués portar la mainada, però no ha pogut ser. El drac té una estructura com la d’un gegant i fins i tot als grans ens costa portar-lo. Per això vam fer l’Àguila que pesa uns 21 quilos.

I ara estrenareu una altra figura. Què serà?
Aquest any per la festa estrenarem un gegantó que serà una bruixa. Aquí a Torroella tenim la Torre de les Bruixes que és molt significativa. Quan creem una nova figura sempre busquem un lligam amb el poble i ara hem volgut buscar algun element de Torroella que tothom conegués més o menys. I hem pensat en la Torre de les Bruixes. De moment estem rumiant quin nom li posarem. L’estrenarem el dia 24 al berenar per vestir els gegants. Farem una mica de paròdia per presentar-la. 

Quan creem una nova figura sempre busquem un lligam amb el poble

Quina importància tenen els gegants i la imatgeria festiva a Torroella?
Aquí a Torroella tenen molta importància, quan vam muntar l’exposició pels 400 anys ens en vam adonar. Tota la documentació que s’ha trobat apunta que els gegants han sigut molt importants pel poble i des de 1608, sempre hi ha hagut persones que ho han anat mantenint. Torroella tenia els privilegis de Vila Reial -Jaume I va dormir al Palau lo Mirador- i entre aquests privilegis, un era tenir gegants. Sempre hi ha hagut essència de gegants a Torroella i aquests han sigut presents a la vida del poble. 

Tan presents que fins i tot una vegada van pujar al castell del Montgrí.
Sí, va ser una experiència molt guapa, molt dura però molt guapa. Va ser la primera vegada que hi pujaven i van pujar enters, els vam lligar la faldilla a dalt perquè els qui els portaven poguessin veure el que trepitjaven. En principi la idea era que pugessin desmuntats, però van sortir drets des de l’església i ja van enfilar cap a dalt. I a dins del castell van fer un ball. Va estar molt bé. 

En aquest sentit, a més de sortir per la Festa Major, en quines altres activitats participen les figures?
Els gegants surten per la Festa Major de Sant Genís, el 25 d’agost, i per la Fira de Sant Andreu. Per Sant Genís surten acompanyats de totes les figures: els capgrossos, l’Àguila, el Drac, etc. Però per Sant Andreu, només solen sortir els capgrossos i els gegants. Tot i això fa dos anys va sortir també l’Àguila. El que passa és que l’Àguila és més protocol·lària i està subjecta a protocols religiosos i municipals. Per Sant Genís, abans que ballin els gegants, l’Àguila fa el ball a l’església, com si obrís la missa. Són tradicions que venen de les antigues processons de corpus. Per exemple, no trobaràs mai documentat que un drac entri a ballar a l’església, perquè és la representació del mal. Mai en tot Catalunya excepte a Torroella. A Torroella el Drac va entrar a l’església per la Fira de Sant Andreu fa tres anys i creiem que era la primera vegada en tot Catalunya que un drac, la representació del mal, entrava dins d’una església, la representació del bé.

El Drac va entrar a l’església per la Fira de Sant Andreu fa tres anys i creiem que era la primera vegada en tot Catalunya


I com va ser que hi entrés?

El mossèn s’hi va posar de cares i ho vam aprofitar. Volia que tiréssim pirotècnia i tot, perquè aquesta figura del Drac porta foc -i per això també surt pel correfoc, que és el cap de setmana abans de la Festa Major- però vam dir que no. Hauria sigut molt bonic però també molt imprudent. Vam cremar dues bengales i prou, i hi vam tornar a entrar l’any següent. Però després ja va venir la Covid-19. 

Heu patit molt la pandèmia?
Sí, s’ha refredat molt la cosa, convoques coses i la gent no respon tant. Aquest any per la Festa no podem fer cercavila, però el 23 presentarem el llibre que hem fet sobre l’exposició dels 400 anys, el 24 farem el berenar per vestir els gegants i presentar la nova figura, i el 25 farem la plantada i el ball de gegants als Jardins John Lennon. I esperem que per la Fira de Sant Andreu ja puguem fer la rua, però ho veiem difícil. La Covid-19 ens frena. Ganes de fer coses n’hi ha, però per exemple ens arriben invitacions que després s’anul·len. Tenim amistat amb altres colles geganteres i nosaltres els convidem aquí i ells ens conviden allà, i abans havíem viatjat molt. Ens agrada voltar i hem anat a molts llocs: a Costa Rica, al Marroc, a Txèquia, etc. Però ara no podem.

Els gegants antics només surten per Sant Genís, per viatjar ens emportem les rèpliques


I quan anàveu tan lluny, com viatjaven les figures?

Els gegants solen viatjar abans, es desmunten i van en vaixell a dins de contenidors. A més, no ens emportem els antics, tenim unes rèpliques. Els gegants antics només surten per Sant Genís, per viatjar ens emportem les rèpliques perquè pesen menys i són més àgils. I també perquè si es trenquen o passa alguna cosa és més econòmic arreglar-les. A més, els antics tenen molt de valor artístic i sentimental i formen part del nostre patrimoni. 

Un patrimoni que cal conservar.
Sí, per això també col·laborem amb escoles i casals i els portem les figures. Ens enduem la vestimenta, les espardenyes de veta i els capgrossos i expliquem als nens i nenes la història dels gegants. A més, també els hi deixem posar els capgrossos i s’ho passen bé. I així acostem aquest món a la mainada, que en el fons és la cultura catalana i està bé que la coneguin. I nosaltres també hem de buscar relleu perquè ens anem fent grans i ens falten portadors. Tenim mainada a la colla, però arriba un moment que marxen. L’època de l’adolescència és complicada, als 15-16 anys marxen i llavors ja no tornen fins als 35 més o menys. Hi ha un salt complicat de mantenir. I de fet, per això aquests últims anys hem anat creant totes aquestes figures, per donar presència a la mainada i els joves, perquè juguin i ballin i es quedin.