Carta d’agraïment

Carta d’agraïment a les persones lectores de l’apartat carta a la Dolors de la revista Emporion

 

El mes de juliol del 2018, quan portava 5 mesos de presó, vaig tenir una de les sorpreses més evocadores del que trobava a faltar. Em van fer arribar una carta que havia escrit i publicat la Roser Benet el dia 25 del mateix mes en aquesta revista Emporion. És veritat que ja havia rebut diverses cartes de persones del municipi, però era la primera vegada que se’n publicava una a la revista. Recordo que em va fer molta il.lusió. Era aquells dies que un dels neguits col·lectius dels presos i preses polítics era si nosaltres oblidaríem la quotidianitat, havent de passar tantes hores en un espai petit, persones aïllades de tota comunicació exterior, sense possibilitat de xarxes i per tant, amb dificultats per conèixer el batec general social … O si la gent ens oblidaria i ens deixaria en el record pretèrit.

I així va ser que vaig llegir les paraules i reflexions d’ en Josep Fuster, en Josep Pericot, la Montserrat Blai, en Joan Lorenzo Quintana, la Teresa Calabús, la Mercè Font, en Robert Huertas, l’ Aina Amat, el meu oncle Jaume Bassa, en Pere i la Neus de Begur, la Montserrat Junqué, l’ Adrià Arboix, la Roser Font, la Roser Suñer, l’ Eva
Trullàs, l’Anna Rueda, la Marta Casademont, la Mariona Lloret, en Joan Gasull, en Marià Sais… entre altres, i les darreres, les de l’ Eulàlia Ferreres, quan estava ja a punt de sortir. Totes aquestes cartes em transportaven fora dels murs, m’aportaven l’ estima i les notícies del municipi, però sobretot m’abocaven a detectar el nivell d’afecte compartit com a element de fortalesa de l’ exterior, que atravessava murs i forrellats de dins.

Ara que des de casa escric aquesta carta, volia donar les mil gràcies a tothom. Fer-vos saber que des de la revista Emporion m’heu ajudat molt , doncs, durant aquests temps de dures circumstàncies viscudes, i aprofitar per comentar-vos que gràcies a vosaltres valoro com mai la llibertat, les amistats, l’entorn humà com quelcom inesborrable per sempre més.

Una abraçada groga i lila.