85 anys i el seu llibre que fa 85: Una bomba al jardí
Cada llibre en català és un acte de resistència
Olga Xirinacs (1936)
La imaginació és limitada
Un gra de sorra és infinit
Perejaume (1957)
Qui llegeix bona poesia rarament se sentirà sol
Jordi Virallonga (1955)
Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és escriptora i professora de piano i de creació literària. Ha publicat novel·la, poesia, narrativa, obres per a infants i llibres de viatges, amb traduccions al castellà, a l’anglès i al rus.
Ha guanyat els premis més importants de literatura catalana, com el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull, el Carles Riba. És Mestra en Gay Saber pels Jocs Florals de Barcelona i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La periodista Carina Filella remarca la paradoxa que, sobre la figura de Xirinacs, malgrat ser una de les autores més prolífiques i llorejades en llengua catalana, pesa un sentiment d’injustícia, pel silenci que plana sobre la seva significativa obra. Potser això s’explica perquè l’autora és de les terres del sud, i s’ha quedat a viure sempre a Tarragona, no pertany a cap grup ni “capelleta” de les que sempre han influït en la literatura catalana, ni tampoc disposa de “padrins” –recorda Filella. Malgrat tot, és una autora que amb constància continua escrivint i incrementant la seva prolífica producció literària, tot mantenint la seva dedicació professional al piano.
Cal ressaltar també l’entrebanc històric ocasionat pel fet de ser dona d’una generació nascuda justament durant la guerra de 1936-1939 i el fet que no va aconseguir publicar amb regularitat fins a final dels anys setanta, quan una altra generació li havia passat al davant, ja que és entre deu i dotze anys posterior a les reconegudes figures de Montserrat Roig, Carme Riera i Maria Antònia Oliver.
L’actual degana de la institució de les Lletres Catalanes, Margarida Aritzeta, explica: “Olga Xirinacs és una de les escriptores més formidables que hi ha al país, amb una obra interessant en poesia, però amb una diversitat esfereïdora quan s’analitza la seva narrativa”.
Olga Xirinacs acaba de fer 85 anys amb la feliç coincidència de la publicació del poemari Una bomba al jardí, que és precisament la seva 85a obra literària. Una bibliografia imprescindible, remarca el crític literari Sebastià Bennasar i un fet senzillament extraordinari. Diu l’autora que Una bomba al jardí conté reflexions sobre la vida.
El nom del poemari ve del fet que l’escriptora va créixer amb una bomba gran al jardí de casa seva perquè el seu avi i el seu pare varen ser delegats d’ Unión Española de Explosivos a Tarragona. Tenien accés al polvorí i la bomba la van portar al jardí com a curiositat, diu Xirinacs.
Xirinacs sempre ha estat una autora compromesa i una gran defensora de la llengua catalana. Per això “cada llibre en català, cada diari, cada conversa, és un acte d’afirmació i resistència. Llàstima que la política ens està fallant”, diu textualment l’autora.
Olga Xirinacs és una de les grans plomes catalanes i sens dubte possiblement l’autora tarragonina amb més trajectòria. Cal reivindicar la figura d’Olga Xirinacs no només per la seva potència literària, que ja forma part del patrimoni del país, sinó també per la implicació ferma amb la cultura i la lluita ciutadana.
Després de llegir aquest darrer poemari que ens regala, tota una perla poètica, només ens resta felicitar-la pel seu 85è aniversari i agrair-li la seva ingent i imprescindible tasca cívica, cultural i literària.
Referències bibliogràfiques
- XIRINACS, Olga. Una bomba al jardí. Sonberg Editorial. Barcelona, 2021.
- FILELLA, Carina. “85 anys, 85 llibres”. El PuntAvui, 28 d’abril de 2021, pàg. 2.
- LLORT, Lluís.”Entrevista a Olga Xirinacs. Celebra els 85 anys amb el títol que en fa 85 de la seva carrera”. El PuntAvui, 11 de maig de 2021. Pàg. 24-25.
- BENNASAR, Sebastià. “Olga Xirinacs, 85 anys, 85 llibres d’una autora imprescindible”. VilaWeb, 11 de maig de 2021. https://www.vilaweb.cat/noticies/olga-xirinacs-85-anys-85-llibres-duna-autora-imprescindible/
TEMPESTA
Fa molts anys hi va haver una tempesta,
i ho recordo perquè ara n’hi ha poques,
canvi climàtic, diuen. Jo era nena.
Els grans tancaven portes i finestres
i sentíem caure l’aigua en un ribell de zinc.
Baixava el veïnat, espantat pels trons
i enceníem candeles beneïdes
cada dos de febrer, la festa de la Llum.
Soc moltes nenes, recollides en una de sola.
Ara ja no baixen els veïns quan plou.
Fins i tot han perdut les paraules.
Olga Xirinacs
ESTEM SOLS…
Estem sols sobre crits de profetes.
Joan Llacuna
Hi ha molts profetes, ara,
més dels que explica la Bíblia.
En la vida de nens que creixia
no duia trenes ni serrell,
em mirava la lluna marina,
res no sabia de profetes,
sinó una llista de noms
que encara no he oblidat.
Ningú m’amenaçava.
Ara els sento i tinc por.
Aquí no cauen bombes
però es parla del virus
que ens mata en el silenci.
Fantasmes blaus de plàstic
acomiaden la vida.
Venjança de la Terra, diuen uns.
Si ve, que em trobi escrivint
sola, sobre veus de profetes.
Olga Xirinacs
