Retalls de premsa del setmanari «La Campana de Gràcia» referents a Torroella de Montgrí.
«La Campana de Gràcia» és un periòdic setmanal que neix l’any 1870 i dura fins el 1934. El nom fou suggerit per Valentí Almirall, recordant els aldarulls ocorreguts a la vila de Gràcia provocats per la lleva dels minyons que anaven a fer el servei militar i durant el qual la campana no cessà de tocar. Per això els números de la revista s’anomenen batallades com si cada número de la mateixa fos una batalla. Als inicis era d’ideologia republicana moderada durant la primera República i més interessat per la política espanyola que per la catalana, i als seus inicis era bilingüe. Mica en mica anà canviant la seva actitud i ajudà el moviment de Solidaritat Catalana i feu una política catalana d’esquerres entre la classe obrera, amb un marcat anticlericalisme i amb una crítica social molt. El 1932 passa a mans d’Esquerra Republicana fins el 1934. Es va iniciar amb un tiratge de 3.000 exemplars però l’any 1903 arribava als 30.000.
Veiem algunes de les noticies que s’hi publicaven relacionades amb Torroella.
El núm. 52 de 30-04-1871 ens parla del diputat pel districte de Torroella senyor Vidal de Llobatera (nascut a Cassà de la Selva, fou elegit diputat a Corts l’any 1871 pel districte de Torroella on defensà la monarquia catòlica tradicional espanyola i els drets de Carles de Borbó) del qual diu «Hem reparat que cada vegada que parla lo diputat per Torroella de Montgrí, senyor Vidal de Llobatera, apareix al peu del discurs, que regularment no té mes que quatre ratllas, la següent paraula: «risas». ¿Donchs deu fer riure.? M’agradaria coneixel, que ‘ m faria passar un bon rato y potser fins me faria olvidar als progressistas y al rei Amadeu (…)»
Cal recordar que era un periòdic anticlerical i van tenir diferents disputes amb alguns capellans de Torroella. Al número 581 de 8-08-1880 «Los q de Torroella de Montgrí fán un’ obra meritoria davant de Déu. Consisteix en sobornar a las mares dels noys que venen «La Campana» ab la santa idea de deixarnos sense venedors ¿Qué dirian los capellans de Torroella si nosaltres treballessim perquè ningú d’aquella vila ‘s fès dir missas? A pesar de tot La Campana ‘ s ven del mateix modo. Per lo tant los capellans de Torroella gastan la saliva inútilment.»
Al núm. 614 de 27-03-1881, hi havia un vicari que es deia Mossèn Pau que sempre estava de mal humor i que una vegada que es va haver d’esperar dos o tres minuts per batejar una criatura «se’n vá anar de la iglesia, deixant no més que’l campaner, que ab mals modos donà á compendre que ‘l bateig se’n tornès. (…) Un capellà tan impacient si’l fan estar un quan temps al Purgatori, es capás de morirse de rábia».
Referent a la mort del poeta torroellenc Josep Costa Hugas que va morir sense voler rebre cap sagrament de l’església i al qual el rector no deixà que l’enterressin al cementiri «L’assumpto ha anat á Girona y fins á Madrit, però lo mès bonich es que fins are no se sap ahont ha anat à parar lo cadáver. ¿No seria poch bonich que are á aquest rector lo fessin «Canonje?. s’enten, no Canonje de catedral, sino «Can nje» com aquell que fá jochs de mans.». Núm. 626 de 5-06-1881
L’abril de 1885 es va produir un accident molt aparatós al convent dels Agustins. Mentre s’estava fent una conferència-xerrada en una de les sales que estava plena de gent, entre pares, alumnes i autoritats, el terra del pis va cedir i hi va haver molts ferits. El tinent d’alcalde va anar a trobar al rector per demanar-li que aquell any no es fes la processó ja que tothom estava molt trist, «Lo rector vá incomodarse y al péu de la trona va dir. Que per ballar per Pasqua ja no estaria trist ningú. Y’l tinent d’arcalde, aprenent de Fivaller (era un regidor de l’ajuntament de Barcelona), ¿quina te’n fá? Prohibeix lo ball de Pasqua. Lo ball va haverse de donar en lo terme de Ullà per l’orquesta del Barretó que va fer mès diners que si haguès tocat á Torroella. ¡Vaya uns tinents d’arcaldes! La vila hauria de premiarlos ab una corona ….. de capellà.» (Batallada 828, de 12 abril de 1885).
L’abril de 1889 el Sr. Burrera, regent d‘una farmàcia a la vila es va suïcidar i «l’autoritat eclesiástica ‘s negá á concedir terra sagrada al cadáver, que tingué que ser enterrat pèls companys de aquell infelís en una hort junt al riu Ter. Tan a Torroella com als pobles vehins ha produït aquest fet un bum-bum general. Descansi en pau lo desventurat suicida.» (Batallada 1037).
El 1894, els mesos de març i abril es produí una disputa entre un capellà de Torroella i la revista La Campana, ja que el capellà feia tot el possible perquè a Torroella no es vengués aquesta revista i la gent no la comprés. Al diari li posen per nom en Joan Petit (crec que és més irònic que real, ja que més endavant n’anomena un altre com en Joan Gros). Diu « En Joan Petit està rabiós contra la Campana. No content de las sévas prédicas recorra las casas ahont se llegeix nostre periódich y amenassa als lectors ab las penas eternas del infern. (…) Los ratas de sagristia
procuran secundarlo, y no reparan en insultar al nostre repartidor. (…) respecte al ensotanat Joan Petit, procurarém seguirli tots los passos y algun dia s’haurá de convencer que mes li hauría valgunt no haverse ficat en sotanas de onze varas» (expressió que voldira dir no haver-se ficat on no li cal). (10-03-1984, Batallada 1294).
Uns dies més endavant continua «Ja no es Mossen Joan Petit qui brama contra’l corresponsal de La Campana, és Mossen Joan Gros qui’s permet fer resar pare nostres per ell perquè Déu l’ilumini. Pero menos mal si’s limitessin á resar. Lo mes abominable es que al nostre corresponsal tot sovint li envian papers inmundos ó li apedregan las portas de casa.» (31-03-1994). La cosa continua en la revista de la setmana següent on donen les gràcies al dit Mossèn per la propaganda que els hi fa de manera gratuïta «Perque fins quan declara deshonrats a tots los que’l llegeixen, no fa més que excitar l’interes del publich.»
Una altra curiositat és una disputa entre dos confraries de la vila. La confraria de Sant Josep va voler fer un segell on figurava el símbol de l’amistat i «a alguns amichs dels capelláns se ‘ls ocorregué que aquell simbol era masónich i d’aqui nasqué una disidencia», i ara uns treballaven perquè la de Sant Josep perdés socis i els augmentés la de San Lluís «¿Vaya una gent!… Quan no poden barallarse ells, fins fan barallar als sants». (21-07-1894, batallada 1313).
També hi ha noticies sobre els politics de Torroella, sobretot dels diputats a Corts, ja que Torroella en aquella època era seu de districte electoral. Ell 15 de juny de 1907, parla de la retirada del marqués de Robert com a diputat i «un cacich que plega’l ram: el famós Robert de Torroella. Es l’últim, en funcions activas que quedava á Catalunya. Pretext de la retirada. Motíus de salut. Se comprén que no’s trobi bé: lluytar un home sol contra tot un poble fora una temeritat, y la sola idea d’intertarho produheix basarda» (…) «de totas maneras ha fet millor negoci que ‘l d’en Robert ab las cabras».
Un altre tema que surt és el de les escoles (28-12-1912, Batallada 2264). Porten mesos sense escola municipal ja que estan donades de baixa perquè «se n’anava tot a can Pistraus y a fi d’evitar una catástrofe, pel mal estat de l’edifici» i l’alcalde es posa d’acord amb el rector de manera que de moment les escoles s’instal·lessin en un local de l’església «destinat a les ovelles místiques». «L’Arcalde perdiguer no s’ha cuidat de la construcció de noves escoles, segurament perquè en aquesta vila ja tenim, de temps immemorial, escoles místiques d’hermanos maristes, monges espanyoles y franceses, segons ell, ab aixó ja n’hi ha prou. Aquesta es l’idea de la majoria del nostre Ajuntament carcunda.» L’any 1919, 22 de març (núm. 2606), es parla que s’estan activant els treballs encaminats
a la resolució del problema de les escoles «Es una vergonya que una vila de la importancia de la nostra, se vegi mancada d’un local propi per a escoles i del material necessari». Al mes següent s’hi publica un escrit on es diu «El Foment Republicà Social d’aquesta vila (que esta clausurat no se sap per quin motiu) ha dirigit una carta al Rector de la Universitat de Barcelona enterant-lo, contestant el Dr. Carulla que comptin amb la seva ajuda en lo referent a la construcció dels nous locals. Mans a l’obra bona gent de Torroella, que us ajudarà un peix gros.»
El 2 de gener de 1915, núm 2382, ens parla de la construcció d’un nou cementiri a la vila «acceptem que nostre home negre sàpiga que aquesta població necessita un cementiri més gran que el que està en ús; però no acceptem que sigui tan curt de gambals per a no sapiguer que no pot construir un cementiri a cent cinquanta metres de la població, a menys que tingui la pretenció d’enterrar en poc temps a tots els veïns i així aprofitar-se dels quartos que per enterros i misses tindrien que pagar-li sos feligresos.» I continua «¿Per a quan espera l’Ajuntament construir un cementiri civil on puguin ésser enterrats els cadavres dels que no hagin sigut de la crosta de baix, o és que creu l’Ajuntament que a Torroella impera encara el fanatisme de cinquanta anys endarrere? Si així pensa està en una gran equivocació.»
Podeu trobar tots aquests articles sencers i més al següent enllaç Premsa històrica de Torroella de Montgrí