el filòsof de l’art de viure amb plaer

El plaer és el principi i el fi de la vida feliç
Epicur (341aC-270aC)

Epicur ha estat molt mal comprès per la farsanteria puritana
Josep Pla (1897-1981)

No hi ha vida feliç si no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia
Epicur (341aC-270aC)

Quan hom pensa que, malgrat l’enorme quantitat d’imbècils que hi ha en la governació d’un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent i inenarrable
Josep Pla (1897-1981)

Epicur (Samos, 341aC- Atenes 270aC) és un dels grans filòsofs de l’antiguitat. El poeta, editor i traductor Jordi Cornudella (Barcelona, 1962) s’ha encarregat de revisar i actualitzar la traducció que comentem, feta per ell mateix ja fa vint-i-cinc anys, en la qual va triar la “Carta a Meneceu” i les “Màximes Capitals”.

Recordem que el 323 abans de Crist va morir Alexandre de Macedònia, any en el qual els historiadors solen datar l’inici del període hel·lenístic. Poc després Aristòtil, acusat de ser un impiu, va haver de fugir d’Atenes per estalviar-se un judici com el de Sòcrates setanta-sis anys abans i va morir al cap d’uns mesos, lliure però exiliat. Seria el símbol de la fi de tota una època. 

Aquests canvis polítics i socials que s’havien produït a Grècia varen provocar que els filòsofs, en aquest nou període, en lloc d’insistir en l’educació dels ciutadans, com Plató i Aristòtil, adrecessin la seva reflexió a  aquest ”home sol” que està immers en una crisi d’abast universal, recorda Cornudella.

Epicur seria un d’aquests primers nous filòsofs. Va adquirir a Atenes una casa amb un hortet que donaria nom a la seva escola “El jardí”, no com un centre d’estudis a la manera de l’Acadèmia platònica o el Liceu aristotèlic, sinó com un lloc on es feia vida retirada i tranquil·la. Epicur s’hi va quedar fins a la seva mort i allí va escriure els seus preceptes sobre la vida feliç, però no s’ha conservat cap dels quasi tres-cents tractats originals que deien que va divulgar. El plaer i la felicitat eren l’objectiu principal com a filòsof.

Els únics textos d’Epicur que podem llegir són els que, quan feia ja cinc segles que era mort, Diogenes Laerci va copiar a l’últim llibre de les seves “Vides i doctrines dels filòsofs il·lustres”, on hi ha  entre altres, la “carta a Meneceu” i un breviari concís amb quaranta sentències tradicionalment conegudes com a “màximes capitals”.

Cal remarcar que Epicur era un defensor aferrissat de la llibertat de l’individu i negava la immortalitat de l’ànima i de la providència divina. Aquests atacs a la religió i a l’estat el feien en aquells moments un savi crític i un dels pensadors més incòmodes del seu temps. A diferència dels estoics, era molt significatiu que els epicuris no van mostrar mai cap interès per la política. “Viu apartat del món!” aconsellava Epicur. 

La “carta a Meneceu” comença amb tota una declaració d’intencions: “Que ningú, pel fet de ser jove, no deixi per a més endavant l’aspiració a la saviesa, i que ningú, per ser vell, no es cansi d’aspirar a la saviesa: per ocupar-se de la salut de l’esperit no és mai massa tard ni massa aviat”.

Una de les seves sentències capitals és “no hi ha autèntic plaer sense virtut. Tot plaer és bo, però això no vol dir que sigui sempre preferible”. 

“Quan diem que el plaer constitueix un fi, no ens referim als plaers dels corruptes ni als que es troben en la dissipació sinó al fet que no hi hagi dolor al cos ni pertorbació a l’esperit. Perquè el que porta a una vida feliç no són els banquets i saraus continus, ni les delícies de noiets i dones, ni dels peixos i totes les altres coses que ofereix una taula refinada, sinó el raonament sobri, que analitza les causes de cada tria i de cada refús i erradica les opinions. El seny és el principi i el bé més gran de tot plegat. Perquè les virtuts són connaturals al viure amb plaer i el viure amb plaer és inseparable de les virtuts”.

També sentenciava que “el just és el més impertorbable. L’injust va ple de la màxima pertorbació”.

Epicur va dir també que les conseqüències agradables d’una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris.

I també afirmava que el plaer no necessàriament vol dir plaer sensual. També en formen part valors com l’amistat o la sensibilitat per l’art. Però el plaer de la vida només es pot aconseguir per mitjà dels vells ideals grecs de l’autocontrol, la moderació i la serenitat. S’ha de refrenar el desig. Però de tot el que la saviesa procura al conjunt de la vida de plena felicitat, el més important, de molt, és el benefici de l’amistat, deia el filòsof.

També era un dels seus fonaments el fet que “per viure una vida feliç s’ha de superar la por a la mort”.

Jordi Nopca remarca que la concepció que Epicur té del plaer, per tant, no vol dir orgies ni hedonisme, això ha estat una deriva posterior a ell. Les necessitats del cos són petites. Si ens acostumem a satisfer-les amb poc, sempre serem feliços. Epicur vincula felicitat amb austeritat. En conseqüència, la recepta d’Epicur per ser feliç seria plaer, austeritat i seny. El filòsof deia: “També la frugalitat té la seva mesura, el que no la té en compte pateix més o menys el mateix que el que desborda tots els límits a causa de la seva immoderació”.

Després d’Epicur, però, molts dels seus seguidors van modificar les seves ensenyances tot posant molt d’èmfasi en la manca de moderació. El seu lema era “viu el moment”. Això ha perdurat i actualment la paraula epicuri s’usa en sentit negatiu per designar algú que només viu per al plaer, situació totalment criticada i negada per Epicur.

Cornudella acaba el llibre remarcant que Epicur va ser un savi que mirava cara a cara la vida i no es deixava afeixugar amb l’alforja dels déus i les llegendes. En moments de crisi, desorientació, precarietat cultural i censura, un llibre com el d’Epicur és molt adequat, assegura Montse Serra, fundadora de l’editorial Vibop. Llegim-lo doncs i atrevim-nos a pensar i a ser lliures.

Referències bibliogràfiques

1. EPICUR. Sobre la felicitat. Traducció de Jordi Cornudella. Vibop , edicions, Barcelona 2021.
2. PLA I ARXÉ, Ramon. “Objectiu, la felicitat”. El Temps, 20 de juliol 2021, pàg.62-63.
3. GAARDER, Jostein. El món de Sofia. Edicions 62, Barcelona, 1995.
4. NOPCA, Jordi. “La recepta d’Epicur per ser feliç: plaer, austeritat i seny”. Ara. 3 de maig de 2021. 
5. PLA, Josep. Notes Disperses. Obra Completa, Volum XII. Edicions Destino. Barcelona, 1969.