Creativitat com a forma d’espiritualitat

Per Jordina Costa i Ona Vilà

La creativitat i l’espiritualitat venen donades per la raó? La creativitat ens fa ser més espirituals o l’espiritualitat ens separa de la creativitat? Les nostres converses amb el Thubten Wangchen fundador de la Casa del Tibet de Barcelona i l’escultor Guido Dettoni ens porten a aprofundir en algunes d’aquestes qüestions i ens conviden a la reflexió.

La capacitat creativa és innata en tots els humans, segons el monjo budista Thubten Wangchen. El que condiciona la creativitat són altres factors, com el lloc on has nascut i t’ha tocat viure o la constància. La capacitat en si la tenim tots. En la mateixa línia, l’escultor Guido Dettoni afirma que “en el fons, tothom està sempre en un procés creatiu en el moment en què compon la seva pròpia vida”. Explica que la creativitat no és només cosa d’artistes, sinó que fins i tot és creatiu “l’agricultor que troba la manera que les seves gallines ponguin més ous”.

 Tot i això, Dettoni puntualitza que per poder ser creatiu cal ser lliure i autor de la teva vida: “la creativitat implica també una certa llibertat, no ser objecte sinó subjecte de la teva vida. Molta gent potser no és autora de la seva vida sinó que la viu passivament com a víctima, com a objecte de les circumstàncies i dels altres”. I segons l’escultor, per aquests “és difícil ser creatiu”. Dettoni afirma que la pròpia vida només és un element creatiu quan se la fa un mateix.

 Igual que la creativitat, l’espiritualitat també és una capacitat innata en tots els humans. Tot i això, Wangchen lamenta que ara molta gent només es preocupa pels diners, pel que tenen o el que tindran. “Vivim en un món Made in China” diu mentre se li escapa una rialla, és una societat molt competitiva on sovint es perden valors.

 Wangchen explica que hi ha quatre tipus de persones. Les que són molt espirituals i molt religioses, les que són molt espirituals i gens religioses, les que són religioses però gens espirituals i les que no són ni espirituals ni religioses. Pel monjo, ser espiritual és molt millor que ser religiós, ja que l’espiritualitat porta el bé: “Una persona atea que viu tranquil.la i pensa en els altres, és molt millor que un fanàtic religiós”. Wangchen comenta que les persones que no són espirituals pateixen més d’estrès, però alerta també que l’espiritualitat es pot perdre dins les religions si aquestes es viuen com un dogma o com una obligació.

Però com es relacionen la creativitat i l’espiritualitat? Wangchen afirma convençut que l’espiritualitat ve donada sempre des de la raó, però la creativitat, en canvi, pot venir des de la raó o no. El monjo considera que pensar en els altres és la base de l’espiritualitat raonada. “Tots som iguals, però tots som diferents”, diu amb un somriure.

Segons el monjo, l’espiritualitat a la creativitat aporta bondat, una persona molt creativa pot fer servir aquesta creativitat per enganyar els altres. Sempre és millor amb espiritualitat. Dettoni, en canvi, fa la relació a la inversa i considera que és la creativitat el que permet accedir a un camí d’espiritualitat. Afirma que per aconseguir-ho cal que un mateix s’adoni que per ser creatiu “es val del logos, de la paraula i del sentir”.

Segons l’escultor, la paraula entesa com a logos, és a dir, “com el fet que nosaltres som éssers pensants i com a tal, anomenem les coses”, és el motor de la creativitat, però alhora és també el motor de l’espiritualitat, “del que es valen les preguntes i reflexions que ens duen a la transcendència”. Per això, creu que tots podem arribar a un moment de màxima espiritualitat, és a dir, a la transcendència durant un procés creatiu; només cal que quan creem siguem conscients que existim, pensem i formem part del tot.

Convidats de “Filosofía a l’Àgora”
Thubten Wangchen, monjo budista i fundador de la casa del Tibet de Barcelona; Jaume Angelats, rector de Cadaqués i doctor en Teologia i Guido Dettoni, escultor