Vivim moments d’incertesa motivats pels efectes de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna que ens han portat a uns preus de l’energia impensables fa uns mesos i, com a conseqüència, també se n’ha sentit l’economia en general, amb augments substancials dels preus dels aliments i per extensió de la inflació, que ja s’ha situat per sobre del 10%. Això comporta que arreglar l’economia i estabilitzar la inflació sigui un repte majúscul per a la UE i per a tots els estats membres. La recepta clàssica és apujar els tipus d’interès, i així ho ha fet, després de 10 anys, el Banc Central Europeu (BCE), amb un 0,5%, i també ho ha fet amb major impuls la Reserva Federal dels EUA, que ja els ha situat sobre el 2,5%. Tot i això, no queda clar que serveixi per rebaixar substancialment la inflació, perquè l’alt preu de l’energia ho afecta tot. L’aposta és comprar energia a altres productors i impulsar les renovables, per evitar la dependència de Rússia, però aquest canvi és car i fa apujar els preus. Així, veiem que el segon repte important que ha d’afrontar la UE és trobar maneres d’abaixar el preu de l’energia. També, davant la globalitat que pren la guerra d’Ucraïna, observem les dificultats que es preveuen perquè els cereals de Rússia, i especialment d’Ucraïna, arribin als seus destinataris habituals, especialment als països africans, amb la finalitat d’evitar una crisi alimentària de grans dimensions. La geopolítica ha aconseguit un acord, propiciat per Turquia i l’ONU, pel qual Rússia i Ucraïna es comprometen a facilitar la sortida dels cereals. Esperem que es vagi complint. El que és clar és que la geopolítica, entesa com a capacitat de diàleg i comunicació, és bàsica per a la solució d’aquest i de tots els conflictes, i esdevé com el tercer gran repte que té la UE, d’utilitzar els mecanismes diplomàtics per portar al seu terreny i interès la geopolítica, amb la finalitat de solucionar els conflictes i també facilitar el benestar de la ciutadania europea. Per una altra banda, ens trobem la voluntat de la Xina ja des de fa temps, i ara de Rússia, d’apropar-se als estats africans, facilitant inversions, els xinesos, i acords amb els cereals, els russos. Camp adobat donades les necessitats dels estats africans, que poden fer canviar les aliances, propiciant que Occident perdi influència en un continent en què es preveu un increment demogràfic de vuit-cent milions de persones en els propers vint anys. Si no els ajudem a desenvolupar-se a casa seva, aquesta futura joventut no tindrà cap més remei que emigrar, i Europa és el que tenen més a prop i més fàcil. Per tant, la demografia esdevé un altre gran repte a què ha de fer front la UE. Economia, energia, geopolítica i demografia, són alguns del reptes que tenim sobre la taula. Estem en condicions d’afrontar-los, però això requereix unitat d’acció, estratègia conjunta i també flexibilitat a l’hora de trobar solucions i consensuar acords que siguin positius per a l’interès general. En definitiva, es tracta d’aplicar els valors europeus. Si ho sabem fer, la ciutadania europea en dirà be, i serà una aportació a l’estabilitat global.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 1 d’agost de 2022
