La guerra d’Ucraïna ho ha canviat tot. Afecta durament la ciutadania ucraïnesa, amb gran destrucció i patiment, i també està generant inestabilitat a Rússia. La implicació de la Unió Europa i dels EUA a favor d’Ucraïna, amb l’aportació de material militar i suport econòmic, ha representat un canvi substancial en les seves polítiques. Per una part, la UE ha pres ràpidament decisions que en altres moments eren impensables, com són la cadena de sancions contra Rússia, la destinació de fons comunitaris a ajut militar i també suport econòmic. I, per altra part, la implicació dels Estats Units s’entén amb la finalitat d’evitar que l’enemic per antonomàsia, com és Rússia, no es quedi sense cap resistència una part d’un altre estat, i per això estan aportant a Ucraïna material i ensinistrament militar, a més de fortes sancions econòmiques a Rússia.
La realitat també ens ha dut a deixar de comprar i consumir gas rus, una situació que afecta molt considerablement estats de l’Europa central, especialment Alemanya, molt dependent del gas rus. Aquesta decisió obliga a cercar noves formes d’energia i també a trobar nous mercats de subministrament de gas. Però aquest canvi estratègic necessita temps i logística. De moment, els beneficiats són els EUA i d’altres, que venen a estats de la UE el gas liquat més car que el que prové de Rússia. De fet, aquests canvis geoestratègics han ajudat a encarir encara més el cost de l’energia, que ha provocat una pujada de preus tant a la UE com als EUA, fins al punt d’arribar a una inflació que voreja el 10%. Amb tot, és evident que la Unió Europea, que ens tenia acostumats a decisions lentes i febles en el seu contingut, ha passat a reaccions ràpides i contundents, donant la sensació de comportar-se com una àrea econòmica i política potent. De fet, aquesta reacció està motivada per l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha provocat l’efecte contrari del que volia Putin. D’una part, perquè la guerra, que es preveia curta i sota control rus, s’ha convertit en llarga i apunta a un malson per a Putin. I, per altra part, ha generat una reacció i una unió de la UE que es presenta més forta i cohesionada, i, a més, ha aconseguit revifar l’OTAN, que ha integrat dos estats més, com són Suècia i Finlàndia, tradicionalment neutrals, amb els quals l’OTAN amplia en 1.300 quilòmetres la frontera amb Rússia. I encara hem assistit recentment a la posada en pràctica de la idea de Macron de la Comunitat Política Europea, que, amb 44 estats europeus reunits a Praga, ha donat, tot i les diferències entre alguns d’ells, una imatge d’unitat que ha projectat un relat potent d’oposició a la Rússia de Putin. Veurem com va evolucionant tot plegat, però està clar que l’enemic comú ha cohesionat la UE, l’ha fet més forta i projecta un espai d’unió cap a Europa gran. De tot això, i també de la Conferència sobre el Futur d’Europa, dels joves i dels municipis, n’hem parlat a la Universitat Europea del Consell Català del Moviment Europeu que hem celebrat a Torroella de Montgrí.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 10 d’octubre de 2022
