L’aspiració d’aquest recull no és altra que homenatjar un gran escriptor que encara no és prou conegut a casa nostra, i proposar, de cor, una experiència de lectura extraordinària.
Joana Castells (1979)
Com era possible que un narrador amb aquesta gràcia i aquesta llengua no fos considerat entre els nostres clàssics?
Ramon Mas (1982)
La literatura no s’ensenya sinó que es frueix.
Vicenç Pagès (1963-2022)
Sempre he cregut que és més difícil escriure en prosa que en poesia.
Josep Pla (1897-1981)
A Cien años soledad, la novel·la més famosa del premi Nobel colombià Gabriel García Márquez (1927-2014), l’ escriptor fa un homenatge a Ramon Vinyes (Berga, 1882-Barcelona, 1952), que va viure molts anys a Barranquilla, i l’anomena “el sabio catalán”, una persona que “s’havia llegit tots els llibres” i que regentava una bigarrada llibreria a la ciutat imaginària de Macondo.
Tenim la sort que acaba d’arribar a les llibreries A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes, l’edició dels contes complets de Ramon Vinyes, obra que s’havia publicat per primera vegada a la dècada dels vuitanta i que era introbable. Inclou dinou contes aplegats en dos volums: A la boca dels núvols és el primer i Entre sambes i bananes el segon volum. La major part dels contes són escrits als anys quaranta del segle XX, des del seu exili colombià.
Imma Martí senyala que Ramon Vinyes, dramaturg avantguardista i republicà de llarga trajectòria, va escriure també poesia i finalment aquests contes. Va ser un dels escriptors més singulars i heterodoxos de les lletres catalanes del segle passat, però també un dels més desconeguts. Lector voraç i d’immens bagatge cultural i literari, l’escriptor berguedà podia llegir en vuit llengües i no va perdre mai el vincle amb Catalunya.
Vinyes va obrir una llibreria a Barranquilla que es va convertir en el revulsiu de la vida cultural i literària de la ciutat colombiana, on va fundar “Voces”, una de les primeres publicacions avantguardistes de l’Amèrica Llatina. Al seu voltant s’hi van congregar joves de vocació periodística i literària entre ells García Márquez, colla que es coneixerà posteriorment com a grupo de Barranquilla. Vinyes orientà els joves en les lectures i els ensenyà a desmuntar els textos dels grans narradors universals, explica Imma Martí. Ramon Vinyes fou mestre i referent de Gabriel García Márquez.
Vinyes va ser dramaturg abans de la Guerra Civil, però la seva obra restà totalment oblidada. Molt possiblement Ramon Vinyes va tenir un paper literari de frontissa entre l’avantguarda europea i el “realisme màgic” llatinoamericà.
Cal remarcar que l’autor va començar a escriure narrativa molt tard, a partir dels 60 anys i des de l’exili sud-americà. Fou per tant un escriptor desterrat, un berguedà poliglot que va decidir continuar escrivint en català des de la ciutat de Barranquilla. Aquests contes de Vinyes escrits durant l’última etapa de la seva vida, a l’exili, romangueren molt de temps incògnits en el sistema literari català i no s’editaren fins després del centenari del seu naixement, que insòlitament –remarca Imma Martí- va coincidir amb l’any del premi Nobel a Gabriel García Márquez i amb el boom comercial de la literatura llatinoamericana.
Els editors de Males Herbes han tingut l’encert de regalar-nos aquesta reedició dels contes complets que va escriure “el sabio” Vinyes. A la Boca dels núvols. Entre sambes i bananes hi trobem un recull de dinou contes, juganers i personalíssims –remarca el crític Lluis Llort. Contes frescos i imaginatius com els del millor Pere Calders però, a més, banyats pel sol del Carib.
Humor, ironia, poesia i il·lusionisme verbal, remarca Joana Castells. “Realisme tropical” diu Imma Martí. Malgrat la tragèdia de l’exili i la nostàlgia pel passat i els temps convulsos que li van tocar viure: dues guerres mundials i, entremig, la guerra civil espanyola, els contes vinyesians destaquen per una alegria festiva amb un contrapunt comicosatíric. L’autor es riu de les coses usualment acceptades com a transcendentals i respectables, diu Imma Martí, i també de la hipocresia, amb una gran perícia literària.
Els contes de Ramon Vinyes són dinamita pura i pessigolles. La narrativa vinyesiana és exuberant i innovadora. Els contes estan poblats de personatges que porten la marca de l’erudició: poetes, filòsofs, periodistes, que estan en constant diàleg amb els temes més universals i també estan plens d’històries i anècdotes originals i hilarants. Són històries fresques i divertides prenyades d’una erudició gens innocent. Amb llibres com aquest, i manllevant l’encertada expressió de Joana Castells, la llengua està de festa.
Referències bibliogràfiques
- VINYES, Ramon. A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes. Ed. Males Herbes, 2021
- GARCÍA MARQUEZ, Gabriel. Cien años de soledad. Editorial Sudamericana, 1969.
- LLORT, Lluís. “Tota la narrativa del sabio catalán”. El PuntAvui, 5 d’octubre de 2021. Pàg. 23.
- MARTÍ, Imma. “Pròleg”. A: . A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes. Ed. Males Herbes, 2021; pàg. 9-25.
- https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-a-la-boca-dels-nuvols-de-ramon-vinyes
- TORROELLA, Josep. “A la recerca de les arrels”. Emporion, 28 de juliol de 2022.
