El mes d’agost vaig visitar la Xina, un país interessant per la realitat de canvi polític i econòmic que viu i apassionant per la seva llarga i densa història i cultura. Naturalment, uns dies en aquest immens país són del tot insuficients per poder fer una anàlisi detallada, però si que dóna per treure’n unes impressions que, sumades a les dades que es coneixen del país, em permet descriure el paper que intueixo tindrà la Xina en el segle XXI. No dic res de nou si afirmo que la Xina ha passat de ser un estat emergent a una autèntica realitat política, econòmica i militar i que ja és un actor important en l’actualitat. En primer lloc, en clau d’impressió d’uns pocs dies sobre el terreny, afirmar que es nota que estem davant
un país potent, amb un creixement econòmic que arriba a una ciutadania dinàmica conscient de les penúries de passat i de la bondat de l’obertura econòmica iniciada fa trenta anys, però també amb una realitat política de partit únic que fa els possibles per tenir a la ciutadania contenta, garantia per la seva pròpia permanència en el poder, i també de les limitacions respecte els drets humans i les llibertats individuals que aquest sistema comporta. Tot plegat, però, mentre hi hagi creixement i vagin sortint de la misèria milions de persones, com està succeint actualment, tot fa pensar que el sistema romandrà fort. Que passarà en el futur, quan una majoria de la societat xinesa demani llibertats individuals, col·lectives i de reivindicació nacional (Tibet…), està per veure, però no és el problema d’avui.
Les dades que detallo a continuació demostren que hi ha sistema per estona: un país amb 1.500 milions de ciutadans, un 20% de la humanitat, amb un creixement econòmic del 9% anual, amb un producte interior brut que ja ha superat al dels estats europeus importants i al Japó i amenaça als EUA, a qui pot superar abans del 2050. Un país amb un increment de despesa en defensa superior al 10% que manifesta discretament la voluntat de ser un actor militar important a la zona i al món. Un país amb un dinamisme econòmic impressionant, amb grans empreses estatals que busquen col·laboració internacional i fonts d’energia a l’exterior, especialment a l’Àfrica i Amèrica Llatina. Un país amb una capacitat financera important que ha dut a la Xina a ser el creditor més significatiu dels EUA i dels estats de la UE, fet que marca un canvi de tendència en les relacions econòmiques globals, desplaçant el centre econòmic mundial cap al Pacífic, només cal veure el dinamisme econòmic i financer de Shanghai que, amb 18 milions d’habitants, alberga les seus dels bancs i les multinacionals més importants. Un país amb un increment de graduats universitaris molt significatiu que contrasta amb el més del 90% d’analfabets que tenia la Xina només fa uns anys i moltes més dades sobre l’agricultura, sanitat, pensions i d’altres àmbits, que ens mostren un país conscient de la realitat pròpia i del món actual i que vol recuperar el paper de líder mundial que ja havia ostentat en èpoques passades. Aquestes són les credencials de la Xina, veurem com les administrem des d’Occident, donat que en aquest món global, tot el que passa en el gegant asiàtic ens afecta directament.
