Emporion
Divendres, 11 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Cultura

La llengua dels esclaus

Santi SatóperSanti Sató
26 d'octubre de 2011
a Cultura, Història, núm. 58 -octubre- 2011
Temps de lectura: 5 minuts
La llengua dels esclaus

Josep Maria de Sagarra

 Permeteu que iniciï aquest article afirmant la meva “no politicitat” i reproduint parcialment el que va publicar Carles Ribera, el 9 de setembre d’enguany, al diari El Punt Avui+, en el qual transcriu parcialment l’article manllevat del senyor Josep Maria de Sagarra, “La llengua dels esclaus”, publicat el 12 d’agost de 1923 al diari La Publicitat,de Barcelona:

“Els que vivim a Barcelona, malgrat d’ésser la nostra estimada ciutat, la fogaina més encesa del nacionalisme, aguantem amb un cert esperit mesell aquella llengua imposada que no és la nostra. La força del costum […], la vida del comerç, són coses que, totes plegades, ens ensopeixen els ulls i les orelles, per aguantar la llengua imposada.

”De tant en tant protestem […] contra els desgraciats adeptes que a casa nostra té la famosa llengua espanyola […].

”En l’aire artificial i la barreja de la ciutat, la llengua imposada fa la viu-viu, i cap ferm nacionalista s’està d’anar a un teatre on es parla en llengua espanyola, ni d’anar al cinema on tots els rètols i advertiments i literatures tronades estan escrits en la llengua citada.

”De ser massa comprensius i massa tolerants, ens hem perdut sempre.

”Jo estimaré aquell parlar d’Àvila […] quan Catalunya sigui Catalunya, i quan no trobi cap germà meu empastifant l’aire pur de la Costa Brava amb la llengua dels esclaus.”

Carles Ribera el qualifica amb dos adjectius ben nostrats: clar i català.

La Publicidad, diari en castellà, fou fundat a Barcelona el 25 de febrer de 1878. Després d’una sèrie de propietaris i tendències, fou adquirit per Acció Catalana, branca liberal de la Lliga Regionalista, i convertit en un diari en català, sota el nom de La Publicitat, l’1 d’octubre de 1922.

La dictadura de Primo de Ribera, tot i la prohibició de la llengua catalana, la censura política i el control dels mitjans de comunicació, va tolerar la seva publicació en català. En foren col·laboradors destacats Pompeu Fabra, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra i Josep Carner… Va desaparèixer definitivament el 23 de gener de 1939, amb l’arribada del règim franquista.

Josep Maria de Sagarra

Barcelona, 5 de maig de 1894 – 27 de setembre de 1961 – En el cinquantenari de la seva mort.

Fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, féu la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’Institut Diplomàtic i Consular de Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura: el Primer llibre de poemes (1914), la Rondalla d’esparvers (1918) i la primera novel·la, Paulina Buxareu, el 1919, any que entrà com a corresponsal a Berlín del diari El Sol. Autor d’una obra rica, acolorida i precisa, barrejà temes del Modernisme amb d’altres populars i noucentistes.  Entre el 1920 i el 1936 (els feliços anys vint), recollí de la societat catalana emocions i aspiracions polítiques, i esdevingué  un mite.

Formava part, juntament amb Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, J. V. Foix, etc., d’Acció Catalana, un partit més catalanista que la Lliga, amb voluntat social i la cultura com a bandera. Va ser el més popular dels escriptors catalans a partir dels anys vint del segle passat. Era dels pocs literats que la gent reconeixia al veure’l passar per la Rambla o assegut a la terrassa d’un cafè, per la seva obra poètica i teatral, i va destacar en el món del periodisme. Durant els anys de la República va ser un dels artífexs del setmanari satíric El Be Negre, un periodisme que tractava de tu a tu les persones i els esdeveniments, com si els tingués al davant, amb arrels populars, com tota la seva obra.

Algunes de les obres més importants: Cançons d’abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d’oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923), Cançons de totes les hores (1925), El comte Arnau (1928), La rosa de cristall (1933) i Àncores i estrelles (1936); poemes satírics a El Be Negre, estrenà comèdies, farses i sainets, intervingué en revistes musicals més famoses del Paral·lel:  Charivari, La Llúcia i la Ramoneta, Les llàgrimes de l’Angelina, La Rambla de les floristes; tragèdies: Judit, i sobretot creà un model de poema dramàtic amb els ingredients del drama i la cançó popular catalana: Marçal Prior (1926), La filla del Carmesí (1929), La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) i Reina (1935). Excel·lent periodista i corresponsal, entre octubre de 1936 i agost de 1940, residí a l’estranger. Es casà amb Mercè Devesa, i del seu llarg viatge nasqueren dos llibres esplèndids: Entre l’equador i els tròpics i La ruta blava. S’establí a París i successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda.

Escriure en català era ja un motiu d’orgull i de lluita, i demanà a tots que així coneguessin la realitat de les coses: el nom de les plantes, els animals, la natura… “Sentireu desig de saber com reacciona la llengua catalana, com amaneix el seu joc de vocals i consonants, i tota la seva gràcia fonètica, per batejar aquell ocellet i  aquella planta.”  I així fugir de “la llengua dels esclaus”, de la “llengua imposada”. L’article “El nom dels peixos” va aparèixer a La Publicitat el 29 de juliol de 1923.

La societat a la Roma imperial estava formada per: els homes lliures (ciues), que tenien el llatí com a llengua, i els esclaus (servis), que podien ser comprats, venuts, castigats, obligats a fer les feines més dures, i normalment eren originaris de països conquerits, que parlaven altres llengües que el llatí, les llengües dels esclaus.

De retorn a Catalunya, traduí teatre de Shakespeare i compongué el seu darrer poema, El poema de Montserrat, alguns drames en prosa i estrenà  L’hereu i la forastera, Les vinyes del Priorat, L’alcova vermella, La ferida lluminosa i La paraula de foc. Adaptà algunes obres de Molière i Gógol, i exercí l’activitat periodística a Destino i La Vanguardia.

Conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya, Gran Creu d’Alfons X el Savi, membre i president en funcions de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou mestre en gai saber i obtingué molts premis literaris. Morí d’un carcinoma bronquial.

Llegim Josep Maria de Sagarra.

Lliures o esclaus?

Tags: Josep Maria de Sagarraliteratura
Article anterior

Autocura

Següent article

El paper la Xina al món

Santi Sató

Santi Sató

Articles Relacionats

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja
Cultura

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja

5 de juliol de 2025
L’ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024)
Història

L’ESTARTIT. Mestres i Alumnes (1859-2024)

23 de juny de 2025
Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies