Una de les característiques que diferencia els homo sapiens sapiens de la resta d’animals és la complexitat dels nostres sistemes de comunicació. Històricament ens hem comunicat de maneres diferents que han evolucionat a mesura que s’anava avançant en el camp de la tecnologia. De fet les primeres manifestacions artístiques en forma de pintura a les coves prehistòriques ja denotaven inquietud per comunicar.
Hem començat a viure fa molt poc temps en el que es coneix com a era digital. Tot és molt nou i recent, però ja han canviat molts paradigmes que fins ara eren dogma. Les noves generacions de nens i nenes, noies i noies incorporen allò digital com eines molt normals, quotidianes, i els que vam néixer dels anys vuitanta enrera ens hi hem anat adaptant, tot i no ser considerats “natius digitals”.
L’impacte de les anomenades xarxes socials sobre la societat i la seva manera de comunicar-se és fascinant i, tot i que el fenomen encara és molt recent (cal recordar que Facebook es va traduir al castellà encara no fa tres anys) està revolucionant el nostre sistema comunicatiu i les relacions socials. Les xarxes socials han existit des de que existeix la humanitat i des dels sons més senzills i primitius fins a les centenars de llengües complexes que s’utilitzen en l’actualitat han passat molts anys. La diferència és que ara les xarxes que ens connecten són més ràpides que mai i és el moment de la història que més persones estan interconnectades a l’instant. Us podeu imaginar el poder que tenim? Infinit! Exemples? Molts! Obama guanya les eleccions gràcies a l’ús de les xarxes socials, Facebook esdevé el canal de transmissió de les revolucions de la primavera àrab, Twitter va ser l’eina més utilitzada en la fallida revolta popular iraniana contra Ahmadinejad. Una altra de més recent: l’assassinat de Bin Laden va ser retransmès a l’instant per Twitter per un veí que va presenciar els fets, o també parlant de piular, les ficades de pota constant de sapiens poc evolucionats com jugadors de futbol de camiseta blanca o cantants famosos.
Tot i la falta de perspectiva històrica que tenim dels canvis recents vivim una autèntica revolució que ens està canviat i que és comparable a altres revolucions històriques com la neolítica o industrial. En pocs anys els mitjans de comunicació ja anomenats “tradicionals” han entrat en crisi degut a l’evolució d’internet i s’han hagut de posar al dia per tal de no perdre pistonada. La premsa escrita passa per moments difícils, les ràdios i televisions privades i públiques estan en crisi degut a que la publicitat està apostant per noves maneres de comunicació (diaris digitals, xarxes socials). El mercat dels SMS, molt utilitzat fa tot just un parell d’anys, ha estat substituït per sistemes de missatgeria mòbil per internet com Whatsapp (atenció polítics, aquí hi ha un filó comunicatiu molt potent!).
Sigui com sigui comença una nova era on centenars de milions de persones estan interconnectades des de qualsevol part del món a través d’un telèfon mòbil que té capacitat per fer absolutament de tot. Hom piula des de Torroella de Montgrí i l’amic, parent o company de feina que és a Nova York el respon a l’instant. Som conscients de quin poder tenim si sabem utilitzar totes aquestes eines per a construir un món millor? M’agrada viure a l’inici de l’era digital. Estem fent història!!