Seguim amb la nova sèrie d’articles de crònica negra a Torroella de Montgrí. Tot seguit es relataran diferents notícies aparegudes als diaris i revistes de finals segle XIX i principis del XX sobre accidents i desgràcies vàries que van succeir a Torroella i pobles del voltant. Totes les notícies es poden llegir senceres a l’enllaç al final de l’article.
– El Espectador (Madrid) 22-10-1842. Una barca de pescadors de L’Estartit estava pescant prop de les Illes Medes quan els va sorprendre una forta tempesta el dia 11 d’octubre. Mentre tornaven cap a l’Estartit «fueron acometidos por el ímpetu y bravura de las olas, cuya furia confundió entre la profundidad del agua el laud, arrebatando de entre él á tres de dichos pescadores, que á pocos instantes viéronse sumergidos y sepultados al rigor de la tempestad.» L’únic pescador que va aguantar l’embranzida del mar agafant-se a un timó de la barca «tocó la dicha de alcanzar la playa; però con el sentimiento de haber sido en vano sus trabajos, porque el desgraciado no presenta la menor esperanza de vida.»
– Diario de Barcelona, n. 172, 20-06-1856. El 16 de juny es va produir una gran riuada al Ter que negà tota la plana. Per la part de Canet de Verges inundà tots els camps i pla d’Ullà, inutilitzà tots els sembrats i provocà enormes pèrdues. Però l’interessant és destacar que unes persones van arriscar la vida per salvar-ne unes altres. La matinada d’aquest dia encara no havia pujat el riu i molta gent va passar amb les barques i vorejant el riu per anar recollir els fruits del seu treball a l’altre costat de riu «empero á poco mas de las ocho de la misma mañana y cuando ya era muy notable el aumento de las aguas, seis infelices mujeres deseosas de ir tambien al otro lado a ganar un pedazo de pan, alentadas por un mozo de labranza de la heredad Mas Plá, que dirigia un carro tirado por dos yeguas, jovenes y robustas, y se brindó a pasarlas, subieron a él, y entrando en el vado conocido por mas den Illa» quan estaven al punt de més amplada, el carro va quedar embarrancat i no podia seguir perquè l’aigua passava per sobre el carro i cobria gairebé els animals. «el conductor no supo prever el peligro a que esponia á seis madres de família, asustado sin saber que partido tomar, tuvo no obstante la única crueldad de desenganchar á las yeguas y ganar con ellas la orilla, dejando a aquellas desventurades sumidas en la deseperación y esperando encima del carro ser arrastradas por la corriente, sin que dilumbrasen otro ausilio que el de Dios á quien invocavan en tan supremos momentos». Però per sort hi havia uns treballadors, els germans Salvador i Josep Borrat, que treballaven un camp no gaire lluny del riu i van sentit els crits d’auxili. Sense pensar-s’ho gaire, es varen despullar i tallaren un tronc d’arbre i es llançaren nedant al riu, «se encaminaron al carro, y saltando una tras otra las mujeres para agarrarse a la rama de los árboles las fueron conduciendo con muchisimos trabajos hasta la orilla, no sin que alguna de ellas estuviera varios minutos sumergida.» Acaba la notícia lamentant la falta d’un pont aquí i altres llocs de la província que tant sovint deixa els pobles aïllats.
– La Lucha, any V. n. 978, 22-07-1875. En aquesta ocasió, la riuada del Ter no va acabar tan bé. «Segun noticias, en las inmediaciones de Torroella de Montgrí han aparecido cuatro cadáveres de otros tantos hombres, que sorprendidos por las aguas del rio en el momento de vadearlo, fueron víctimas de su empeño.»
– La Lucha, n. 1262, 8-07-1877. La tartana conduïda per un tal Pallisó de Torroella portava vuit persones i en el punt anomenat «Bolla» -on es construïa la línia del ferrocarril de Girona a Figueres, va xocar amb un tren que anava carregat de pedres «la tartana quedó hecha añicos y las ocho persones que la ocupaban recibieron contusiones y heridas graves unas y leves otras». Una de les víctimes era un conegut hisendat que va morir al lloc de l’accident.
– Diari Català, N. 122, de 27-09-1879. El dia 20 del present mes, es va suïcidar un jove d’origen cubà casat amb una jove de Torroella; es veu que portava dies malalt. «La desgracia ocorregué á les vuit del vespre y dugué á cap son intent disparant-se un tiro de revólver que’l deixá mort instantàniament».
– La Lucha, n. 1736, 21-07-1880 i El Correo. n. 139, 21-07-1880. Als dos diaris es narra la història d’un desgraciat accident que va tenir lloc al terrat d’una casa al carrer de les Monges. «Del terrado de una casa salia una viva llama, induciendo que en ella habia fuego.». Un cop apagat el foc pels veïns «se observó que encima de un montón de paja y astillas encendidas habia dos criaturas de 4 á 6 años, abrazadas una contra otra y completamente carbonizadas.» Els dos nens eren fills de dos veïns del mateix carrer i no se’n sabien avenir de com les dues criatures havien arribat al terrat i de com havia passat el trist succés.
– Lo Catalanista, n. 8, 23-10-1880. En mig de notícies relacionades amb Torroella, es detalla un altre trist succés en aquest termes :«En lo vehí poble de Gualta acaba d’ofegarse una criatura de quatre anys, deixant atontats á sos tristos pares.»
– El Demócrata, n. 2, any V, 5-04-1885. El titular diu «Catástrofe de Torroella».El dia 1 d’abril, al convent dels Agustins es celebrava una reunió on el mestre Rogés i el seu pare Francesc, que també havia sigut mestre a Torroella, feien una xerrada donant gràcies al poble. Eren dos quarts de dotze del migdia quan el local era ple de gent i «como no cabia tanta gente dentro del local, que es bastante pequeño, se quedaron unas doscientas personas en el comedor casi todas agrupadas cerca de la puerta de entrada.» L’elevat pes, va fer que el terra caigués «ocasionando muchas desgracias» amb múltiples fractures, però sense cap mort en principi. Podeu veure amb més detall aquest accident a l’article al mateix Emporion Digital https://emporion.org/accident-al-convent-dels-agustins/ .
Accident de dos barques de pescadors a L’Estartit.
– La Nueva Lucha, n. 605, any II, 29-12-1888. El dia 23 de desembre, com sempre es feren a la mar les barques de pescadors. Al capvespre, de cop, s’aixecaren fortes ràfegues de vent del Nord; com a conseqüència van desaparèixer dues barques tripulades per quatre homes cadascuna.
– La Nueva Lucha, n. 602, any III, 3-01-1889. Es continua ignorant la sort dels vuit tripulants de les dues barques. Els treballs realitzats per altres pescadors amb xarxes i altres utensilis, al lloc on van naufragar les barques, no tingué bons resultats. «La situación de les familias de los náufragos es lastimosa. Se hallan presas de la mayor desesperación por la probable muerte de sus jefes, y en la mayor miseria por la falta de los recursos que aquellos los proporcionaban con su trabajo. Dos de aquellos infelices eran vecinos de La Escala.» A les poblacions del voltant es busquen maneres d’ajudar aquestes famílies. A Torroella s’organitza una funció teatral en benefici d’aquestes famílies i «se proyecta además por personas de importancia verificar una colecta pública.»
– La Nueva Lucha, n. 605, any III, 6-01-1889. S’obre una subscripció per tal d’alleujar la misèria de les famílies dels nàufrags. Els donatius els recull l’ajuntament i seran distribuïts pel senyor alcalde.
– La Campana de Gràcia, any XX, Batallada 1037, de 6 abril 1889. Es suïcida el jove poeta sr. Burrera, que era regent d’una farmàcia. Per haver-se tret la vida «l’autoritat eclesiástica ‘s negá á concedir terra sagrada al cadáver, que tingué que ser enterrat pels companys de aquell infelís en un hort junt al riu Ter.» Aquest fet va produir un malestar general tant a Torroella com als pobles veïns.
– La Lucha, any XIX, n. 3917, de 16-10-1889. A les Illes Medes hi havia una guarnició de soldats que hi feien vigilància. Uns dies enrere un d’aquest soldats anà a caçar cargols per l’illa amb tanta mala sort «que pagó con la vida, pues el infeliz se despeñó desde una altura de 25 metros, yendo a parar al mar». Encara que fou recollit per una barca i auxiliat «falleció al cabo de una hora».
– El Correo de Gerona, any II, n. 358, 26-02-1894. Titular: «Horrible desgrácia». Sant Jordi Desvalls, el tren exprés direcció a França, al lloc de la via que travessa la carretera que porta a Torroella, va atropellar una tartana que conduïa un matrimoni que es dirigia a agafar el tren mixt direcció Girona per visitar un fill que estava malalt. «Mal destino les tenia reservada la Providencia á aquellos desgraciados viajeros y conductor del carruaje, pues ninguno ha sobrevivido á la catástrofe.». Després de la descripció una mica macabra de la situació diu «¡Triste coincidencia! Poca diferencia á la misma hora en que ocurria tan terrible suceso, entregaba su alma á Dios el hijo de aquellos infortunados padres, que corrian ansiosos por recoger el último suspiro del hijo querido.» Els infortunats eren el farmacèutic de Verges, Jaume Ros, i la seva esposa, Rosa Galter. El conductor Jaume Font.
– El Correo de Gerona, n. 9, de 13-01-1897, i, La Lucha, de 14-01-4897, i, La Lucha, n. 6085, de 4-02-4897. i, El Diluvio, n. 37 de 6-02-1897. Aquests diaris es fan ressò de la desaparició feia uns dies de «un joven empleado que fué de telegrafos y conocido con el nombre del fill de’n Valentí Comas.». El jove va desaparèixer emportant-se una escopeta de dos canons i dos cartutxos i pel que sembla podria haver-se suïcidat per la vora del riu. La seva família en principi hauria cregut que, com era costum en ell, havia anat a caçar cap a L’Estartit, però al veure que al cap de dos dies no havia tornat es van alarmar. El sometent i la guàrdia civil el varen buscar pels voltants del poble sense èxit. A les tres setmanes de la seva desaparició l’alcalde de L’Estartit donà compte a les autoritats de la troballa del cadàver del citat Comas. El diari El Diluvio ho relata així: «El domingo último un joven del Estartit, debajo de unas rocas encontró el cadáver de Cristino Comas, tendido en tierra y con el fusil al lado. La creencia general es que el infortunado joven se suicidó disparándose un tiro bajo la barba.».
En aquest mateix diari i al final d’aquesta notícia es parla d’una altra desgràcia ocorreguda a Torroella «Tambien en la semana última se halló medio carbonizada junto á un brasero una vecina de la misma población, llamada Josefa Torres, de 70 años.»
Podeu llegir tots els articles relacionats en aquest enllaç https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/negra-torroella.html
