El dia 1 d’abril de l’any 1885 va succeir un accident al convent dels Agustins de Torroella de Montgrí. Mentre s’estava fent una conferència dins un local del pis superior, el terra va cedir per l’elevat nombre de persones que assistien a l’esdeveniment, causant una gran quantitat de ferits.
Al diari «La Lucha», núm. 2524, de 2-04/1885, es notifica un trist succés ocorregut a Torroella de Montgrí a tres quarts de dotze del migdia. Encara no se sap massa què ha passat però diu «En el momento en que el local estaba lleno de bote en bote, vino a tierra el piso del salon cayendo los reunidos al piso bajo envueltos en las ruinas». No se sabia si hi havia alguna persona morta però sí que hi havia molts ferits, «si alguien ha salido incólume, serà un milagro».
Al mateix diari «La Lucha», núm. 2525, de 4-04-1885, comença l’article «En Torroella las funciones de cuarenta horas duran un dia mas que en la capital y, por tanto la hora de 10 á 11 de la mañana del dia primero estaba señalada á los niños de la escuela pública». El professor Roger, mestre de l’escola, volia fer un acte solemne pels alumnes de l’escola i aquell dia es va fer un ofici a l’església amb tots els pares, alumnes i autoritats. Tot seguit van anar en comitiva cap al convent on el citat professor havia de fer un discurs. El local o espai on es feia l’acte era al pis superior, a sobre el claustre i s’hi accedia per una porta estreta. Allà es va produir una aglomeració de gent a l’entrada i al passadís i, a causa de la gran quantitat de gent, les bigues van cedir. El terra es va enfonsar en una extensió d’uns 10 metres i arrossegà més de 150 persones. Les conseqüències foren uns cinc veïns amb les cames trencades i uns quaranta contusionats, dos de molta gravetat. També s’elogia la figura del diputat a Corts Generals, Sr. Alberto de Quintana, que telegrafià d’immediat al ministre de Foment demanant ajuda i fons per a la reconstrucció.
El diari «El demócrata» de 5-04-1885 ens descriu els antecedents de l’accident. El professor Rogés, (Roger?) mestre de l’escola de Torroella, havia anunciat que juntament amb el seu pare, D. Francisco, antic mestre de la vila, donarien les gràcies públicament al poble en tornar de la funció de Quaranta Hores amb els nens de la seva escola (la funció de les Quaranta Hores començava després de les Vespres del Diumenge de Rams). Continua «Los chiquillos estaban dentro del salon que sirve de escuela y parte del público que acudió por curiosidad a dicho edificio, però como no cabia tanta gente dentro del local, que es bastante pequeño, se quedaron unas doscientas personas en el comedor, casi todas agrupadas cerca de la puerta de entrada». Posa el nom d’algunes de les persones ferides: don Pablo Vall, metge, amb una cuixa trencada i un cop al cap; el jove Luis Pulí, músic, amb poques esperances de sobreviure, i que ja estava viaticat (rebre els sants sagraments); Josep Crexell, paleta, amb molts de cops i que es creu que morirà; el Sr. Abras, fuster, home ja força gran, i que també es creu no sobreviurà; un jove de catorze anys, mosso del café, … «en fin seria el cuento de nunca acabar, pues hay tantos que ni los de la misma población lo sabemos a punto fijo. Mi señor tio Rafael Busquets tambien estaba y de consiguiente cayó como los otros, fracturandose un pié, de cuyas resultas le han puesto doce sanguijuelas sin que por ahora encuentre mucho alivio».
A «El Constitucional: periódico liberal», núm. 628, any V, de 5-04-1885, a més es fa menció de la ràpida ajuda que hi va haver per part de tota la gent, de les autoritats i de la guàrdia civil «que se portaron admirablemente». Es fa un agraïment als metges del poble Srs. Carrera i Valentí, aquest darrer era al lloc dels fets i també va patir fortes contusions així com la seva família. El corresponsal expressa el seu sentiment de desesperació pels fets ocorreguts «Pintar el cuadro de desolacion que presentaba tan desgarradora escena seria taréa superior á mis débiles fuerzas, mayormente aterrorizado como se encuentra mi espíritu en estos tristísimos momentos que son las dos de la tarde.» També s’agraeix la tasca dels metges de Verges i Pals per atendre «a tantos desgraciados con miembros fracturados y heridas mas ó menos graves, siendo verdaderamente milagroso y consolador á la vez, que ninguno de los 37 individuos lastimados haya dejado de exisitir, gracias á la divina Providencia.» En un altre diari es parla d’una setantena de ferits.
Finalment al diari «La Lucha», núm. 2527, de 6-04-1885, continua parlant de l’accident i es confirma una víctima mortal «Era un anciano de 78 años que no ha podido resistir la conmocion.»
La resta de ferits van millorant malgrat qur encara n’hi ha tres amb un pronòstic reservat. En visita de l’arquitecte provincial es declara tot l’edifici en estat ruïnós «dándose la casualidad de que la parte mas sólida, era la que se vino á tierra? Que tal estará lo demás?.» Continua l’agraïment al metge de Verges sr. Martí. Acaba el corresponsal dient que les escoles continuaran tancades, i que això és un gran perjudici per la població, i demana en nom dels infants, de la instrucció i del veïnat que s’accelerin tant com sigui possible les obres de rehabilitació de l’edifici.
Podeu veure totes les notícies clicant al següent enllaç
