Tom Sharpe (Londres, 1928 ─ Llafranc, 2013), escriptor londinenc establert a Llafranc des del 1995 ─després de residir a la Gran Bretanya i Sud-àfrica─, i que va morir el passat mes de juny, als 85 anys, és un clar exponent d’un autor mestre en la ironia, la sàtira i l’humor intel·ligent.
Creador de Wilt, per molts la seva millor novel·la i la que porta el nom del seu personatge més cèlebre ─un professor de secundària atrapat en embolics descomunals─, la seva obra és una crítica càustica, àcida i ferotge al sistema educatiu, al progressisme fals d’aparador i façana, i al pensament buit i “políticament correcte”.
Divertir, entretenir i fer riure –condicions que no són fàcils, a causa del perill real de caure en el ridícul quan no hi ha ofici─, són objectius aconseguits amb excel·lència pel mestre britànic.
Més d’una vegada ─i això passa en molts pocs llibres─ les situacions hilarants creades per l’enginy esmolat i corrosiu de Tom Sharpe, fa que la lectura s’hagi involuntàriament d’interrompre, per les riallades franques i incontenibles que fan aixecar la vista del text i et neguen els ulls i t’eixamplen el cor, amb el risc, fins i tot, de fer passar la “sana vergonya” de no poder parar de riure si l’esteu llegint en públic.
Escriptor reconegut, potser més a l’estranger que a casa nostra, les seves obres han estat traduïdes a 22 idiomes i se n’han venut més de 10 milions d’exemplars.
Tom Sharpe dedica amb agraïment una de les seves darreres novel·les, Els Grope, als quatre metges catalans (Montserrat Verdaguer, Montse Figuerola, Francesc Xavier Planellas i Pere Solà) que li varen salvar la vida el 2006, en una creació literària “marca de la casa” en la qual una part del seu trepidant desenllaç l’ambienta l’autor ─amb ofici i coneixement de causa─ a Catalunya.
Educat a Cambridge i d’una sòlida formació acadèmica, li hem d’agrair al gran escriptor londinenc l’encert creatiu d’una obra que distreu amb “classe”, amb esmolada perspicàcia i contundent intel·ligència. I això, ara i sempre –i potser actualment, encara més que mai─, és tot un luxe.
Moltes gràcies…!
Referències bibliogràfiques
- Sharpe, T., Wilt, més que mai, Columna, Barcelona, 1988.
- Sharpe, T., Els Groove, Columna, Barcelona, 2009.
- <http://www.vilaweb.cat/noticia/4140042/20130823/lherencia-literaria-tom-sharpe-queda-catalunya.html>