Emporion
Divendres, 4 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2014 núm. 87 -març- 2014

Identitat catalana

Santi SatóperSanti Sató
23 de març de 2014
a núm. 87 -març- 2014, Opinió, Política
Temps de lectura: 6 minuts
Diada Nacional de Catalunya

És fins i tot constitucional que el poder judicial determini que el 25% del  temps lectiu s’ha d’impartir en castellà quan ho demanin els pares d’un sol alumne?

El president Jordi Pujol va assenyalar que “és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, i vol ser-ho”. La identitat catalana ha incorporat sempre el substrat lingüístic, cultural, i la voluntat de ser, al temps que el treball remunerat, que representa el diner: el control de la nostra economia productiva i socialment digna. I ja el gener del 2011 va escriure: “[… ] en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent,  o l’Espanya que  el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència. I molt recentment: la incapacitat d’Espanya. La seva incapacitat per a resoldre problemes interns molt substancials”.

Realment és constitucional la no defensa del català, basc o gallec? Recordo que, segons tots els estudis, els resultats que obtenen els alumnes d’escoles on el català és vehicular i sigui la que sigui la seva llengua materna, són parions en l’una i l’altra llengua. A més, el català els pot servir tant per al coneixement en general com per comprendre millor la gent i el món en el qual viuen, que s’expressa indistintament en una o altra llengua. Quant als diners, altres nacionalitats històriques, de les que conformen Espanya, tenen ja un concert econòmic que els defensa d’una mala gestió i distribució dels recursos recaptats. Els governs espanyols mai han deixat de lluitar contra aquestes dues idees, però no ho han pogut fer sense imposició o amb la guerra contra un poble que té molt clara la seva identitat i la seva història. Espanyolitzar els nens catalans! Tancar a València la RTVV, impedir la recepció de la TVC i silenciar-hi Catalunya Ràdio. Imposar el trilingüisme a les Balears i qualificar com a Lapao el català a la Franja.

“Café para todos?”
S’han de revisar les institucions, ja siguin les d’un Estat confederal, federal o independent. I això no s’obtindrà sense una negociació que porti a un pacte. No es poden fer servir una Constitució, o les resolucions d’un Tribunal Constitucional, amb components que havien sobrepassat el període de vigència del seu nomenament, per assegurar la mutilació d’un Estatut votat i referendat pel poble català, copiat quasi al peu de la lletra per altres autonomies que no han estat retallats: “De aquellas lluvias, vienen estos lodos.”

Aquesta dita que em porta a recordar unes frases amuntegades en el transcurs dels darrers segles. Les iniciaré amb les del rei Joan Carles I: “Nunca se obligó a hablar en castellano; fueron los pueblos más dispersos quienes lo hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes.”

Mariano Rajoy: “[…] mientras yo sea presidente del gobierno, ni se celebrará ese referéndum que algunos pretenden ni se fragmentará España, que quede claro”; “España es un bien indiviso”; “[…] diálogo con el Gobierno central cuando ya han decidido unilateralmente que van a hacer una consulta, la fecha y las preguntas”; “Y, si me apuran, hasta la respuesta”.

José Ignacio Wert: “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”.

José Luis Rodríguez Zapatero: “La España del castellano es grande, pero lo es más sumada a la España del catalán,  del gallego y la del euskera”; “Apoyaré la reforma del estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento Catalán”.

Alfonso Guerra: “Nos hemos cepillado el estatuto catalán”.

Alejo Vidal Quadras (1991): “Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya”.

Felipe González (1984): “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

Leopoldo Calvo Sotelo (1983): “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Baleares, para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español”.

Luis de Galinsonga (1968): “Todos los catalanes son una mierda”.

Manuel Fraga (1961): “Cataluña fue ocupada por Felipe IV, ocupada por Felipe V que la venció, fue bombardeada por el General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, i aquí tengo el mosquete para volver a utilizarlo”.

Juan Negrín (1938): “No estoy haciendo una guerra a Franco para que nos retoñe en Barcelona un nacionalismo estúpido y pueblerino”.

Manuel Azaña (1931): “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco”.

Ramiro Ledesma Ramos (1931): “Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que planearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de África. Todo menos […] lo contrario”.

Miguel de Unamuno (1901): “‘Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano”.

Mapa polític d’Espanya (1852), Biblioteca Nacional d’Espanya. Madrid, destinat als alumnes de batxillerat:

“Mapa político de  España en que se presenta la división territorial con la clasificación política de todas las Provincias de la Monarquía, según el régimen dominante en ellas:

 1 – España uniforme o puramente constitucional, que comprende estas treinta y cuatro Provincias de las coronas de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos judiciales militares y civiles.

2 – España foral, comprende estas 4 provincias reales forales que conservan su régimen especial diferente de las otras.

3 – España incorporada o asimilada, comprende las once provincias de la corona de Aragón diferentes en el modo de contribuir i en algunos puntos del derecho privado.

4 – España colonial, comprende las posesiones de África (Marruecos español), las de América (Islas Antillas) i las de Oceanía (Islas Filipinas), regidas todas por leyes especiales bajo la autoridad  omnímoda de los Jefes militares”.

 José Patiño (1725): “[…] es bien notoria la obstinación i barbaridad de aquel pueblo criminal (català).”

Felipe IV-V: (1715): “Que en las escuelas no se permita libros en catalán, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y se aprenda en castellano”.

Comte Duc d’Olivares (1641): “Hay que reducir Cataluña a los usos y costumbres castellanas”.
Francisco de Quevedo (1640): “En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra”; “El catalán es la figura más triste i miserable que Dios creó”; “Son los catalanes el ladrón de tres manos”.

Comte Duc d’Olivares (1625): “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis que gastar dineros en luchar contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.

No hi he inclòs les moltes que en la dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco, el postfranquisme i les publicades en revistes militars, s’han anant aplicant contra la llengua, els costums i la cultura catalanes; però voldria acabar amb el Manifest de trenta-un juristes en actiu sobre el dret a decidir, del qual he extret unes frases en què es defensa “la indiscutible realitat nacional de Catalunya, comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret a decidir” i declaren que “l’anomenat ‘principi  democràtic’ impregna tot l’ordenament jurídic internacional i comunitari” i proclama que  “una de les manifestacions més elementals” d’aquest ordenament jurídic és “el dret dels pobles i nacions a decidir el seu futur”.

 rizal 308 1 gr

Tags: catalunyaopinió
Article anterior

Dalí, el triomf de l’artista

Següent article

Fer riure, una visió irònica de la desgràcia

Santi Sató

Santi Sató

Articles Relacionats

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport
Medi Ambient

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport

1 de juliol de 2025
El talent i la Intel·ligència Artificial
Opinió

El talent i la Intel·ligència Artificial

25 de juny de 2025
Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies