Fundador de la neurologia a Catalunya
El Dr. Barraquer i Roviralta és un dels grans metges de la història de la medicina catalana. És el fundador de la neurologia a Catalunya, especialitat que estudia i tracta malalties com les feridures o l’ictus, l’epilèpsia, les cefalees, la malaltia de Parkinson o les demències, entre d’altres.
Va néixer a Barcelona l’any 1855, on va estudiar la carrera de medicina, amb uns estudis que foren brillants, i es va llicenciar als 23 anys, el 1878.
Dos van ser els seus principals mestres en la seva època de formació: el seu propi germà, el Dr. Josep Barraquer, il·lustre oftalmòleg i gran coneixedor de l’anatomia del sistema nerviós; i el Dr. Bartomeu Robert, internista prestigiós, amb gran interès per la neurologia clínica, i que més tard ocuparia l’alcaldia de Barcelona.
L’any 1882, quatre anys després d’acabada la carrera de medicina, quan tenia 27 anys d’edat, l’administració de l’Hospital de la Santa Creu li va confiar la direcció del primer servei de malalties del sistema nerviós que ha existit a Catalunya i a l’Estat espanyol, eventualitat que representaria la fundació de la neurologia clínica catalana. Per tant, es considera aquest any 1882 com l’any del naixement d’una nova especialitat mèdica a Catalunya i a l’Estat espanyol: la neurologia clínica, amb el Dr. Lluís Barraquer i Roviralta com a fundador. Posteriorment, va crear també el dispensari de neurologia de l’Hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Per tant, l’assistència neurològica hospitalària, en l’època del Dr. Barraquer i Roviralta, va ser capdavantera en aquests dos hospitals barcelonins.
A l’Hospital de la Santa Creu, el dispensari del Dr. Barraquer es va denominar d’Electrologia i Neuropatologia.
El Dr. Barraquer i Roviralta no es prodigava com a conferenciant, però les seves lliçons tenien una densitat i una arrel clínica tan profunda que les feia inoblidables. El seu arxiu personal contenia la neurologia en imatges, amb un immens fitxer literari i fotogràfic propi, el qual va arribar a la xifra de dues mil peces, d’un valor mèdic i docent importantíssim.
El 1922, va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en la qual hi havia doctors del prestigi docent i professional de Cardenal, Fargas, Ribas, Suñé i Molist.
El Dr. Barraquer indicà, per primera vegada al nostre país, la necessitat de fer intervenir determinades lesions cerebrals oferint als malalts l’única possibilitat de curació que existia per a ells. Es considera, per tant, el precursor de la neurocirurgia. A partir de 1910, va fer intervenir una sèrie de pacients epilèptics, gairebé tots d’origen traumàtic. Les operacions consistien en excisions de les àrees cerebrals afectades per la lesió. Amb el seu geni, Barraquer impulsà els eminents cirurgians de la seva època, entre els quals destacaven Salvador Cardenal, Enric Ribas i Antoni Reventós, a iniciar la neurocirurgia, i ell n’esdevingué el precursor.
Cal remarcar un aspecte personal molt significatiu que estava relacionat amb la seva delicadesa en el tracte amb els companys, que era extrema, considerant per igual el metge novell que aquell professional ja carregat d’experiència. Va guardar sempre tota classe de consideracions als seus col·legues sense fer mai gala de la seva superior cultura i màxima autoritat en el seu servei. Sempre va ser, més que el director i professor, el company franc i lleial de tots aquells que acudien al seu consell i a les seves explicacions científiques.
Els historiadors de la medicina ressalten en el Dr. Barraquer i Roviralta la seva humilitat, que el feia ésser assequible per a tothom i, així, es trobava content entre la gent humil del seu dispensari, on amb tanta assiduïtat estudiava els seus malalts, escoltava els seus relats i donava remei, o si més no consol i bons consells a tots els qui el visitaven.
Vida de perfecte cavaller, de clínic magistral, d’original investigador i de mestre de la neurologia catalana, amb la seva activitat incansable. I home també de costums i tracte modestíssim, era un gran aficionat al camp.
Barraquer es caracteritzava també pel seu vestir modest i per conservar una personalitat intacta que no havia claudicat als embats d’una clientela aclaparadora. Tenia un esperit gairebé místic, propici a passar-se hores sobre el llibre i el malalt. Vivia sense ostentació i el seu caràcter refusava les exhibicions, i pel seu ascetisme estava per damunt de l’esperit social i extravertit que tenien alguns metges de la seva època. Va ser un home pràcticament sense anecdotari, però deixà imprès el seu pas per la història de la medicina catalana.
Les seves contribucions a la literatura mèdica més significatives porten el seu epònim i són: La “malaltia de Barraquer”, o lipodistròfia progressiva; El signe del contrast de Barraquer; El reflex de prensió del peu de Barraquer; L’atetosi associada a les encefalopaties infantils, forma simptomàtica de Barraquer, i L’atròfia hemilateral generalitzada de Barraquer.
Va morir el 12 d’octubre de 1928 a la seva finca de Sant Climent de Llobregat (Barcelona), als 73 anys d’edat.
Referències bibliogràfiques
FÀBREGAS CAMPS, M. G. “Història de la neurologia a Catalunya. De l’any 1882 a l’any 1949”, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.
BARRAQUER BORDAS, L. Lluís Barraquer Roviralta (1855-1928), fondateur de la neurologie clinique catalane et espagnole. History of Neurology, Cogito, 1989, 1: 65-71.
MARTÍ VILALTA, J. L.; MARTÍ FÀBREGAS, J.; DELGADO, R.; MARTÍNEZ, S. “Lluís Barraquer i Roviralta. Fundador de la neurologia catalana”. A: ARBOIX, A.; GIRONELL, A.; DE FÀBREGUES, O., et al. (ed.). Història de la neurologia catalana. Societat Catalana de Neurologia, CPM Asociados SL, Barcelona, 2011, p. 79-87.
MARTÍ VILALTA, J. L. “El naixement de la neurologia catalana”, L’Avenç, 1982, 55: 21-25.
