Ja són molts els símptomes de les enquestes fallides pel que fa als resultats de les darreres eleccions o referèndums.
Només cal recordar la sorpresa del resultat del Brexit i també del referèndum de la pau a Colòmbia o de diferents eleccions a estats d’Europa, que donaven per guanyadores posicions tradicionals que no es varen consolidar. I avui també ha saltat la sorpresa amb la presidència de Trump. De ben segur que s’hauran de revisar moltes coses, començant pels sistemes tradicionals d’enquestes, basades en l’opinió de les persones, que diuen el que consideren en comptes de basar-se en el comportament, en què és el que realment fan, a més de valorar també les tendències en les xarxes socials. Enquestes a part, també cal revisar per què es generen aquests resultats i la primera observació la trobem en què estem analitzant la realitat en base als paràmetres habituals de la gestió política, sovint lenta respecte a les necessitats ciutadanes, especialment pels més vulnerables i necessitats, que es senten abandonats per la política tradicional i que són molt susceptibles i motivats amb els missatges clars, curts i propers. Si valorem la realitat, ja no veurem com a sorprenent la victòria de Trump, proper a la comunicació directa i allunyat de l’establishment, al qual està molt lligada Hillary Clinton.
És evident que s’obre una nova etapa política als EUA que afectarà les relacions amb el món i també amb la UE. Bé és cert que el primer missatge del flamant president dels EUA ha sigut conciliador, però també amb visió nacionalista, el qual ha sigut recollit i contestat pels mandataris europeus amb respecte democràtic però també amb cautela, perquè hi ha moltes coses en joc. En primer lloc, l’efecte Trump pot incidir en les eleccions presidencials franceses i les legislatives alemanyes de l’any que ve, donant ales a Le Pen i a l’extrema dreta alemanya, respectivament. També es preveu un retrocés en les relacions comercials, especialment amb el Tractat de lliure comerç entre UE i EUA (TTIP). Pel que fa a les polítiques de respecte al medi ambient i al desenvolupament sostenible, que la UE voldria liderar, de ben segur que no trobarà un aliat amb Trump. I respecte a la seguretat i defensa, veurem com gestiona Trump la gran capacitat militar que té els EUA i la ja coneguda posició respecte a l’ OTAN, en el sentit que els altres estats membres hi han de tenir més aportació econòmica i que no vol ser garant de la seguretat d’Europa. Aquest és l’escenari europeu davant Trump, però voldria fer dues consideracions, una respecte al que s’espera de la seva actuació com a president del EUA, que vull pensar, pel bé de tots, que serà més pragmàtica que no ho eren les seves propostes en campanya i l’altra, referent als governs i partits europeus, que haurien d’interpretar bé els motius que han fet guanyar a Trump i el Brexit, i per tant haurien de fer les reformes necessàries que els acostin al que vol i pensa la ciutadania i així allunyar el populisme d’Europa.
