A vegades, a la vida, podem tenir ganes d’assolir algunes fites que ens sembla que ens poden ajudar a sentir-nos més realitzats i fer-nos sentir més bé amb nosaltres mateixos. Algunes poden ser importants, com aconseguir una carrera professional, aprendre música o un determinat idioma, prendre compromisos socials, culturals, etc. A vegades poden semblar intranscendents, però que a un mateix l’omplin de satisfacció.
La meva afició pel cinema i una especial atracció cap a un gènere cinematogràfic actualment ja poc usual, el western, m’havia fet plantejar una fita que fa pocs dies he aconseguit, visitar Monument Valley, cosa que vaig fer realitat aquest setembre. Aquest espai és un extens altiplà, situat entre els estats d’Arizona i Utah, que forma part del territori dels natius americans “navajos”, anomenats erròniament “indis”, els quals són els propietaris i administradors d’un extens territori desèrtic en major part, però de gran interès natural, paisatgístic, cinematogràfic i conseqüentment també turístic.
El sòl d’aquestes terres està format en una major part per limonita vermella, o la seva sorra dipositada pels rius que serpentegen i obren les valls. El color vermell d’aquest mineral que està format per òxid de ferro dona al paisatge aquest característic color, o en alguns sectors un color més fosc degut a l’òxid de manganès.
La tribu dels navajos són els natius propietaris d’aquestes terres i anomenen aquest gran plató la vall de les roques. D’aquest altiplà erosionat van sorgir unes colossals escultures en forma de columnes, agulles, taules, que conformen una silueta de fons d’un paisatge únic. Quan aquestes descomunals siluetes apareixen davant nostre, embruixen el nostre enteniment i quedem esbalaïts davant el poder de la Natura, que ens mostra un espectacle fet per un joc de llum i terra vermella d’on sorgeixen espectaculars monòlits de formes diverses.
Hi havia una vegada l’Oest i un mestre del cinema que el va descobrir quan va quedar seduït pel Monument Valley, John Ford. Aquell indret era l’escenari adequat per portar a la pantalla un gènere cinematogràfic, el western, del qual establiria uns cànons que l’identificarien i que es pot dir que va néixer allà, en aquest santuari de la reserva índia més gran del Estats Units i que Ford va definir com “el més vell, els més complet i el més tranquil del planeta”.
El cineasta va filmar Monument Valley en totes les estacions de l’any i des de tots els angles possibles. I d’aquí van sorgir obres mestres, des de Stagecoach (La diligència, 1939) fins a l’èxode dels xeienes, Cheyenne autumn (El gran combat, 1964), la seva obra crepuscular en memòria i homenatge al poble xeiene, passant per The searchers (Centaures del desert, 1956) i deu pel·lícules més que formen una mitologia que fa que et rendeixis davant John Ford i el seu actor fetitxe, John Wayne.
En la meva visita al parc vaig poder parlar amb un indi navajo, amb un aspecte més d’acord a un jove americà actual que el que podíem esperar veure i que ens mostraven les pel·lícules.
Jo estava filmant una roca que identificava amb una que apareixia en una de les darreres escenes de Centaures del desert i em va preguntar d’on érem. Spain ho identificava, Catalunya no, però Barcelona li va fer obrir els ulls. “Pretty citty”, em va dir. La coneixia, però no hi havia estat. Li vaig preguntar si coneixia la pel·lícula The searchers, em va dir que sí i em va confirmar que aquella roca que filmava era la que Jeffrey Hunter baixava quan anava a rescatar la seva germana al campament indi, i em va indicar també on s’havia situat el campament indi que sortia al film. Vaig entendre que Steven, aquest era el seu nom, coneixia molt bé les pel·lícules que John Ford havia filmat i que havien donat a conèixer al món aquell territori que encara ara era propietat de la tribu dels navajos, els seus administradors i protectors.
Havia aconseguit la fita somiada: trepitjar, situar, sentir els silencis i les olors d’aquella terra mítica, meravella de la natura i santuari cinematogràfic del western. Una terra viscuda, respectada i tutelada pels mateixos indis.
