L’atenció als afers municipals, al present i al futur de Torroella, als problemes, riscos i oportunitats de la vila, ha estat una constant a EMPORION des del naixement del nostre periòdic, ja fa més de cent anys. N’he volgut parlar amb el nostre alcalde, Josep Maria Rufí, i ell s’hi ha avingut molt amablement. La conversa s’ha esdevingut, tanmateix, en un moment políticament incert, amb la meitat dels membres del Govern elegit pels catalans empresonats i els altres a l’exili, una aplicació contundent de l’article 155 de la Constitució i una convocatòria d’eleccions per al dia 21-D… Per això, a més dels afers municipals, he demanat també a l’alcalde un comentari sobre aquest moment polític tan complex i dolorós.
Comencem per la teva vinculació amb Torroella
Els meu avi matern, Jaume Pagès, era fill dels masovers del mas d’en Jomba (avui mas Romaguera). Eren quatre germans que es varen quedar sense pare de petits, la seva mare, la meva besàvia, va venir a viure a Torroella al passeig, va pujar com va poder tres fills i va deixar l’altre, el meu avi, a dues germanes solteres de Capmany, les quals van saber treure profit de vinyes i olivars, exportant el producte a França, i aquesta situació econòmica folgada els va permetre de pagar al seu afillat, molt estudiós, la carrera de veterinari, que va acabar a Saragossa l’any 1924. Aquest Jaume Pagès veterinari, pare de la meva mare, va mantenir els vincles amb la seva mare i germans i altra gent de Torroella, feia llargues estades a la vila, era un dels habituals a les tertúlies polítiques que es feien a la volta de can Salís a la plaça de la Vila, i de ben jove va escriure algun article a EMPORION, signava J. P. B. (Jaume Pagès Bassach), recordo que uns tractaven sobre les vitamines.
Els meus avis paterns eren de Raset, Cervià de Ter, uns pagesos amb prou mitjans per poder pagar els estudis del meu pare, Josep Rufí, que també era un bon alumne i també va estudiar a Saragossa i va acabar la carrera de veterinari l’any 1952. Va tornar a Raset a exercir i després va conèixer la meva mare, filla de veterinari, s’hi va casar i va anar a viure a Girona.
Jo vaig néixer l’any 1961 a Girona, però tenia, com veus, vincles antics amb Torroella. Per això, de petit, hi venia els caps de setmana i cada any els tres mesos d’estiu sencers. Érem tres germans, el gran va estudiar també per veterinari i va acabar l’any 1983, jo vaig acabar l’any 1986. Després vaig venir a viure aquí i a exercir al Baix Empordà.
I vas emprendre la teva vida professional
Sí. Encara solter, vaig entrar a treballar en un equip de veterinaris, Serveis Veterinaris, amb una branca dedicada a petits animals i una altra, on treballava jo, aplicada al món rural, a les granges, especialitzada en bestiar boví lleter. El nostre àmbit d’actuació era el Baix Empordà, amb servei també a part del Gironès i de l’Alt Empordà.
L’any 1993 em vaig casar amb Marisa Salís, neta de Francesc Salís i Coll, l’alcalde d’ERC de Torroella dels anys dramàtics de 1937 al 1939.
I també vas entrar en la política municipal
Sempre he estat interessat per la política, ja d’estudiant universitari, el 1981, era militant de base d’ERC, eren els temps d’Heribert Barrera. Cap a finals dels 80 es van incorporar les noves generacions de Colom, Puigcercós, Carod Rovira, Benach, es van començar a posar de manifest les limitacions del model autonòmic i a plantejar l’independentisme com a única sortida del catalanisme. En refundar-se ERC aquí a Torroella, es creà la secció local per presentar-se a les eleccions de 1991 i s’aconseguiren dos regidors. En aquests anys n’han estat regidors: Eduard Vinyes, Jordi Martinoy, Josep Maria Surroca, Mercè Font, Pere Bou, Àngela Junquer, Dolors Bassa, Laia Coll, Marc Calvet, Jordi Regincós, Sandra Bartomeus, Anna Maria Mercader i jo mateix.
Per a les eleccions de l’any 2007 em van proposar de candidat a l’alcaldia i vaig sortir elegit, amb Dolors Bassa i Josep Maria Surroca. No hi havia una majoria clara, calia una coalició i es va formar amb UPM, de manera que Joan Margall va ser alcalde dos anys i després ho vaig ser jo els dos següents.
L’any 2011 els regidors d’ERC elegits vam ser quatre, però no va ser possible una coalició i es va formar un govern local dels partits CDC, LEI i PP.
Ser a l’oposició és dur
És una situació duríssima. S’ha de fiscalitzar l’acció del govern municipal, estar atent al curs incert de projectes que s’havien iniciat amb il·lusió, treballar amb perseverança i resistir. Sovint és desesperant veure com són negligides opinions contràries a actuacions que es creuen desencertades i com són desateses propostes que es consideren constructives. Cal constància, no sucumbir, formar un grup cohesionat disposat a tornar al govern i proposar noves iniciatives que la població es faci seves.
I vàreu tornar a governar
L’any 2015 el resultat va ser de quatre regidors de CDC i quatre d’ERC, no era possible un pacte d’esquerres i es va acabar formant un govern amb les dues formacions, un govern en minoria molt inestable. La consistència d’aquesta solució era molt feble, hi havia desajustos importants, es perdien els mesos i al cap d’un any aquella coalició es va demostrar inviable. Els correbous van ser només el detonant que va precipitar la sortida. I es va plantejar l’alternativa, que és on som ara, un govern municipal progressista i independentista format per ERC-Junts, UPM i L’EST. A l’oposició hi ha el PDECat, CUP i COET.
Per què t’agrada ser alcalde de Torroella?
Aquest és un municipi ple d’oportunitats, dels més extensos de la Costa Brava i amb 15 km de costa. La geografia és diversa, amb muntanya, forest pública, riu, plana agrícola, penya-segats, platja, illes. La història l’ha conformada com és, plena d’atractius de totes les èpoques. La seva economia és diversa, oberta al turisme, basada en els serveis, amb una bona aportació industrial i un ric sector primari productor de fruita, cereals, farratges, arròs… La crisi dels darrers deu anys l’hem superada molt millor que molts altres municipis, tal com es veu per la taxa d’atur, sempre més baixa que a la comarca.
I amb vista al futur, la diversitat que et deia ofereix un munt d’oportunitats, per això hem pres decisions estratègiques, per aprofitar-les. El mateix Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ens obre grans perspectives i és una oportunitat que molts voldrien tenir. El Ter és l’altra gran reserva que hem de preservar per mantenir i millorar una agricultura productiva moderna i uns hàbitats naturals amb molta biodiversitat. En aquest sentit hem aconseguit l’Acord de Taula del Ter per reduir progressivament l’aportació de cabals a Barcelona i invertir termes, augmentant els de l’aigua circulant al riu, amb l’horitzó posat al 2028 i amb el compromís transversal de nombrosos agents, govern, ajuntaments, regants i ecologistes.
Intenteu treballar, doncs, d’acord amb una política municipal definida?
Sí, la filosofia de la nostra actuació és impregnada d’aquesta idea: treure rendiment a tot el potencial del municipi i que la nostra gent i els que ens visiten ho valorin. Que els que habiten la nostra població tinguin feina i uns bon serveis i els que hi venen, els que visiten els nostres carrers i compren a les nostres botigues, els que fan immersió submarina, els que fan senderisme, tots els que facin alguna activitat -econòmica, cultural, lúdica- trobin un urbanisme ben traçat i amable, un medi ambient endreçat, uns equipaments adequats. Escoltem tots els àmbits del municipi per potenciar tot el que calgui, en el marc d’un creixement sostenible i respectuós amb l’entorn.
Has citat l’activitat cultural, un afer que preocupa especialment EMPORION
Ja saps que estava prevista una trobada al Museu de la Mediterrània per plantejar-se la idoneïtat de l’oferta cultural a la nostra vila i que les anòmales circumstàncies polítiques que travessa el país n’han aconsellat l’ajornament. Espero que aviat es podrà celebrar. Sé que hi ha qui pensa que estem en un nivell alt, atesa la quantitat i qualitat de molts esdeveniments culturals que tenen lloc a Torroella, comparats amb la dimensió del municipi. No cal citar-los, tots els tenim presents.
D’altres pensen que hem perdut l’avantatge que havíem aconseguit sobre altres poblacions i que tenim moltes mancances. Caldria respondre, en primer lloc, que és normal que els altres s’hagin espavilat, però també som conscients que hi ha molts dèficits que es poden esmenar. Cal identificar-los i veure fins a on som capaços de millorar. Escoltarem propostes.
Ens vols dir alguna cosa sobre les anòmales circumstàncies polítiques actuals que has citat?
Catalunya es troba en una cruïlla important de la seva història. El posicionament municipal sempre ha estat majoritari al costat del Parlament de Catalunya, del Govern i del President de la Generalitat, en el camí cap a la independència. Així va quedar manifest als col·legis electorals de Torroella de Montgrí i a l’Estartit en els resultats del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, que l’Estat espanyol va combatre amb violència i del qual no ha acceptat els resultats.
Com a conseqüència, a més, ara mateix tenim els presidents de les dues grans associacions cíviques nacionals (Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural) a la presó, la meitat del Govern democràticament elegit a l’exili i l’altra meitat, també a la presó. Entre ells la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la torroellenca Dolors Bassa. Un fet que em causa un dolor immens. Però, malgrat tot, resistirem, persistirem i, passi el passi, transmetrem les ànsies de llibertat dels catalans. Ho vam aprendre dels nostres avis i dels nostres pares, que ens van passar la flama de la llibertat.
