[bs-quote quote=”Mai hi ha una versió única i ortodoxa d’un mite. A mesura que canvien les circumstàncies, necessitem contar noves històries de forma diferent per extreure d’elles la seva veritat eterna” style=”style-20″ align=”left” author_name=”Karen Amstrong (1)”][/bs-quote]
A la seu de la Fundació “La Caixa” de Barcelona ( CaixaForum ) es pot visitar l’exposició, organitzada conjuntament amb el Museo del Prado, Art i Mite, els déus del Prado. Des de l’any 2011, es van fent exposicions amb la col·laboració de les dues institucions i, aquesta darrera, ha estat concebuda des de l’Àrea d’Educació del Prado pel seu comissari Fernando Pérez Suescun. S’ha de destacar a la vegada, la contribució del Taller de Restauració del Museo del Prado, que segurament ha jugat un important paper en aquesta mostra. Tota ella es podrà veure a Barcelona, amb permís del CoVid-19, fins el març de l’any vinent, i es preveu un recorregut itinerant per Catalunya fins el 2022.
L’exposició es perfila amb un destacat caràcter pedagògic que vol familiaritzar-nos amb déus i deesses, herois, muses, nimfes i mènades de la mitologia grega, posteriorment assimilada pels romans. En èpoques de grans canvis socials i culturals, com bé explica Karen Amstrong, els mites es renoven. Així va passar en el Renaixement, en el Barroc, i continuà posteriorment fins al segle XX, amb la cerca de referents en cultures primigènies: les màscares africanes de Matisse, els models pompeians i l’art romànic per part de Picasso a Gósol (2) o la influència de la descoberta de l’art sumeri en l’escultura moderna i en la pintura abstracta (3).
L’exposició aplega més d’una seixantena d’obres, entre escultures (Fig.1) i pintures. El recorregut pictòric es deté majorment en la producció dels segles XVI i XVII, quan l’imaginari mitològic es desvetlla en el Renaixement i s’assenta al llarg del Manierisme i del Barroc. És una font d’inspiració pels artistes de l’època i un referent d’ostentació i de cultura per les Corts europees, principals clientes i consumidores dels grans artistes del seu temps. En menor proporció s’inclouen pintures dels períodes del Neoclassicisme i del Romanticisme, amb obres de Antonio María Esquivel (Fig.2) i Merry-Joseph Blondel (Fig.3), aquesta darrera, gairebé precursora dels Prerafaelites.
El grup de pintors més nombrós el componen els del segle XVII. En ell, hi destaquen les obres de grans mestres com: José de Ribera (Fig.4), Francisco de Zurbarán (Fig.5), Guercino (Fig.6), Guido Reni i Rubens.
Pieter Paul Rubens hi està àmpliament representat, però de dues maneres diferents: una de directa i una altra d’indirecta.
En la primera, hi veiem obres de la seva autoria com: “El rapte d’Europa”, un homenatge a Ticià per part del pintor flamenc i probablement l’obra de més impacte de tota l’exposició (Fig.7). També hi podem veure dos pintures més: “El rapte de Ganimedes” (Fig.8) i “Vulcà forjant els raigs de Júpiter”. L’obra atribuïda al Taller de Rubens, “Diana caçadora” (Fig.9), ens mostra els trets personals del gran pintor, els quals no sempre es veuen en les còpies dels seus deixebles. Aquest quadre va venir directament des de Flandes per decorar la Torre de la Reina, a l’ Alcázar de Madrid.
En la versió indirecta, ens trobem amb les pintures que els seus deixebles copiaven i realitzaven a partir dels “esbossos”; teles o taules de mides més reduïdes, pintades personalment per Rubens, i que la crítica considera obres d’art cabdals de tota la seva producció (4). En aquesta exposició veiem moltes pintures de col·laboradors, que guarden relació amb els “esbossos” que ell va fer a petició de Felip IV, l’any 1636; unes obres, que no consta que estiguessin supervisades directament per Rubens (5). Es tractava d’un encàrrec, d’unes seixanta obres, relacionades amb la mitologia descrita a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. Les pintures havien de decorar el pavelló de caça de la Torre de la Parada, situat als afores de Madrid.
Entre les pintures d’aquests col·laboradors cal mencionar Jan Cossiers (Fig.10), Erasmus Quellinus (Fig.11), Peeter Symons, Jan Carel van Eyck, Jacob Peeter Gowy i Theodoor van Thulden. Tots ells recullen episodis de “Les Metamorfosis”, pintats prèviament per Rubens en els ”esbossos” (6).
Es llàstima, en aquest sentit, que no s’hagin aportat a l’exposició alguns d’aquests “esbossos”, entre la gran diversitat dels que formen part de la col·lecció del Prado. Sens dubte, la seva presència hagués donat un major calat al conjunt d’una mostra tan ben preparada.
De la resta d’autors, en aquest homenatge del Prado a la pintura mitològica, els déus del Prado, convindria destacar Juan Bautista Martínez del Mazo, gendre de Velázquez (Fig.12), Francesco Albani, deixeble d’Annibale Carracci, Corrado Giaquinto, Pieter Brueghel el Jove.o Michel-Ange Houasse, entre d’altres (Fig.13).
Finalment podríem preguntar-nos, com fa un vídeo presentat a l’exposició, quin seria el paper i la funció del mite, avui dia: els seguim necessitant o en podem prescindir? Som conscients de la seva importància? Poden coexistir els mites enmig del raonament neopositivista que ens envolta? Se n’estan creant de nous?. Personalment, crec que els mites ens donen “aire”, amplien els nostres límits més enllà de la realitat i del somni. Potser, el millor, seria seguir el consell que encapçala el vídeo esmentat, citant Plató en la “República”: Abans de tot, hem de vigilar els forjadors de mites i acceptar els que ells creen quan estiguin bé i rebutjar-los si no ho estan.
Bibliografia:
- Karen Amstrong, Breve Historia del Mito, Ediciones Siruela 2020.
- Concepció Boncompte Coll, Picasso. De “Pageses d’Andorra” a “Damoiselles d’Avignon”: un viatge romàntic, p.p.17-62, Ed. Govern d’Andorra, 2016.
- Josep Pericot, Un art com a paradigma, Emporion, nº 134, p.p.10-11, febrer 2018.
- Friso Lammertse, Rubens presenta…Origen y formulación del boceto de pintura, p.p.11-31, en Rubens. Pintor de bocetos, Madrid, Museo del Prado. Rotterdam, Museum Boijmans Van Beuningen, 2018.
- Alejandro Vergara, Encargos y diseños. Fuentes escritas sobre los bocetos de Rubens, p. 48, en Rubens. Pintor de bocetos, Madrid, Museo del Prado. Rotterdam, Museum Boijmans Van Beuningen, 2018.
- Josep Pericot, Pieter Paul Rubens, els esbossos pintats, Emporion, nº 138, p.p.10-11, juny 2018.
