Emporion
Dissabte, 14 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2010 núm. 40 -abril- 2010

Aniversari de la mort d’Òscar Romero

Vicenç FiolperVicenç Fiol
26 de març de 2010
a núm. 40 -abril- 2010, Opinió
Temps de lectura: 4 minuts
Aniversari de la mort d’Òscar Romero

bisbe Òscar Romero

24 de març

Aquest escrit voldria ser un petit homenatge al bisbe Òscar Romero. Permeteu-me de deixar de banda molts aspectes de la vida de Romero prou coneguts i comentats. Ha caigut a les meves mans l’homilia del jesuïta Jon Sobrino pronunciada amb motiu de l’aniversari de l’any passat a la capella de la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (UCA), d’El Salvador.

Centra la reflexió en tres aspectes:

  1. A soles amb Déu a l’Hospital de la Divina Providència.
  2. A la catedral amb el seu poble.
  3. Enmig del poble i defensant-lo fins al final.

1. Sol amb Déu a l’hospital.
És sabut que l’oligarquia es volia guanyar el bisbe i li va oferir un palau episcopal amb totes les comoditats. Romero el va rebutjar i se’n va anar a viure a l’Hospital de la Divina Providència. Allí rebia tothom que l’anava a veure, hi preparava les seves cèlebres homilies i hi pregava. En aquest hospital vivia sol i sense mesures de seguretat. Les persones més properes eren dones malaltes de càncer incurable, pobres, i amb l’angoixa de no saber què passaria als seus fills en morir. Només Déu coneixia qui era el bisbe i què significava per ell la seva fe en Déu. Així parla al poble salvadoreny: “Cap home no es coneix fins que ha trobat Déu. Tant de bo el fruit de la meva predicació fos que tots plegats ens trobéssim amb Déu.” “M’alegra molt que la gent senzilla trobi en les meves paraules un camí per anar a Déu.” I encara: “Sense Déu no hi pot haver alliberació.”

2. A la catedral amb el seu poble.
El bisbe de la catedral és més conegut. És el bisbe de les homilies, dels pobres i de les víctimes, dels horrors, de la repressió i de l’esperança de justícia. Citarem reflexions seves que posen de manifest la seva personalitat.
“Li demano al Senyor, mentre durant la setmana recullo el clamor del poble i el dolor de tants crims, la ignomínia de tanta violència, que em doni la paraula oportuna per consolar, per denunciar, per cridar a favor del penediment.”
“Jo denuncio l’absolutisme de la riquesa. Aquest és el gran mal d’El Salvador:
la riquesa, la propietat privada com un absolut intocable. I ai del qui toqui aquest cable d’alta tensió! Es cremarà.” “Vivim en un ordre fals, fonamentat en la repressió i la por.”
“Es juga amb els pobles, es juga amb les votacions, es juga amb la dignitat de les persones.”
Cap al final, Romero va ser més dur en la seva denúncia, ja que estava tan a favor del poble, que com a argument només tenia la veritat.
Deia: “Tothom qui denuncia ha d’estar disposat a ser denunciat, i si l’Església denuncia les injustícies, ha d’estar disposada a ser denunciada i està obligada a convertir-se.”

3. Enmig del seu poble i en la seva defensa fins al final.
Romero es va mantenir ferm en la denúncia i en la compassió. Mai va cercar paraules   que políticament i eclesiàstica fossin correctes. Ni en la societat ni en l’Església com a institució jeràrquica va trobar facilitats i suport. Fins al darrer moment es va mantenir fidel a les víctimes, tot i saber que ell podia ser-ne la darrera.
“Als pobres, Déu els estima.” Aquest convenciment el va dur, en primer lloc, a desgastar-se a favor d’una pastoral per la justícia, l’esperança i la vida dels pobres. Segonament, a enfrontar-se amb els que oprimien i reprimien. Volia construir l’església dels pobres, i això va significar riscos i enfrontaments.
Deia: “Seria trist que en una pàtria on s’assassina tan horrorosament, no comptéssim els sacerdots entre les víctimes. Són el testimoni d’una església encarnada amb els problemes del poble.”
Dos eren els pilars de la seva vida: Déu i poble. No es cansava de repetir “Déu va amb la nostra història” i “a aquest poble li ha donat dignitat”.

Les amenaces creixien. En la seva darrera homilia va dir: “Aquesta setmana m’ha arribat un avís que em deia que sóc a la llista dels que seran eliminats la propera setmana.” I va posar la seva mort en relació amb el poble: “Que la meva sang sigui llavor de llibertat i senyal que l’esperança aviat serà una realitat.” Les paraules finals de la darrera homilia foren aquestes: “En nom de Déu, doncs, i en nom d’aquest sofert poble, els laments del qual pugen fins al cel, cada dia més tumultuosos, els suplico, els prego, els ordeno, en nom de Déu, que s’acabi la repressió.”
Després de l’homilia, quan es preparava per fer l’ofertori de la missa, fou assassinat vilment.

Amb la mort del bisbe Òscar Romero no va morir la seva paraula.

Tags: esglesiaÒscar Romeroreligió
Article anterior

El cas increïble de l’Estació d’Amsterdam

Següent article

La nova C-31 al Baix Ter: el projecte

Vicenç Fiol

Vicenç Fiol

Articles Relacionats

Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà
Medi Ambient

Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà

7 de juny de 2025
Jordi Solà Coll i el seu dietari aforístic La mirada perifèrica.
Opinió

Jordi Solà Coll i el seu dietari aforístic La mirada perifèrica.

5 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies