Breus comentaris a unes declaracions

El diari Avui  del dia 21 de març publicava una entrevista de Mar Jiménez al teòleg J.I. González Faus. Pel seu interès, permeteu-me  de transcriure’n algunes preguntes i respostes i fer-hi un petit comentari.

Quina culpa tenen els bisbes de l’allunyament de l’Església respecte a la societat?
Els bisbes acostumen a associar només la crisi de la fe  a la malícia del món, no tenen prou valor de preguntar-se:estem fent alguna cosa malament? Jo crec que estem fent moltíssimes coses malament.

Comentari: per què tanta preocupació per tenir força, poder i influència, i arraconar l’esperit del Concili Vaticà II?

Què ha motivat aquest allunyament del Concili Vaticà II?
Potser es pot atribuir al període del pontificat de Joan Pau II, que va entendre l’Església com una directora del món. Joan Pau II no va acceptar que, tal com diu la teologia de l’alliberament, l’Església és com una veu més que, amb tots els que volen canviar el món, ha d’aportar  la seva força.
Comentari: per què l’Església católica està entestada a continuar dient que “extra eclessiam nulla salus”(fora de l’Església no hi ha salvació), creient- se l’única església verdadera, en comptes, en pla d’igualtat, d’unir-se a totes les esglésies per fer seves les grans causes de la Humanitat (justícia, drets humans, pobresa, etc.)?

Joan Pau II i Benet XVI no segueixen el cristianisme?
No ho diria tan fort. Diria que la posició de poder en què estan no poden mirar les coses amb els ulls que les mirava Jesús.
Comentari: per què el punt de referència de l’Església catòlica és ella mateixa, en comptes de ser-ho Jesús de Natzaret i llegir la realitat i la vida des de la Fe en Ell?

Es pot ser agnòstic i alhora més cristià que algun catòlic?
Jesús deia: “No tot aquell que em diu “Senyor” entrarà en el Regne, sinó el que fa la voluntat del Pare.” Jesús era dur amb els seus per la falta de fe. De fet, als evangelis només lloa la fe de dos pagans: Centurió i la Cananea.
Comentari: el que defineix un creient és el seu compromís de lluita per construir un món més humà, més just i més solidari.

S’ha de condemnar el diàleg amb ETA?
La tradició de l’Església diu que en els casos  de violència s’ha de negociar. Ara bé, s’ha de negociar amb seny.
Comentari: per què aquesta coincidència dels poders polítics i religiosos a negar-se a dialogar amb ETA i entestar-se a dir que l’únic camí per resoldre el problema  és el camí policial?

Què ha de determinar el vot dels cristians?
S’ha de votar aquell partit que es cregui que, amb realisme i sense hipocresia, afavorirà més els pobres.

Comentari: per què la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Episcopal Catalana defensen tan aferrissadament els seus interessos i privilegis, en comptes de centrar tots els esforços en la lluita contra la pobresa?