Emporion
Dimecres, 2 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2013 núm. 75 -març- 2013

Anònims i oblidats

Josep FusterperJosep Fuster
22 de febrer de 2013
a núm. 75 -març- 2013, Opinió
Temps de lectura: 3 minuts
Anònims i oblidats

Motivat i inspirat pel llibre de Joan Baca, Un dia a peu d’obra del castell del Montgrí, escric aquest article per recordar un col·lectiu de persones, molts d’ells torroellencs, que van fer possible que avui puguem gaudir del poble que tenim.

A Torroella tenim coses que, per molt acostumats que estiguem a la seva presència, s’han fet del tot imprescindibles. Us imagineu la muntanya del Montgrí sense el castell? O quan arribes al poble, no poder comptar amb la referència que dóna el campanar o el comunidor de l’església de Sant Genís? O la torre de les bruixes, el portal de Santa Caterina, o el palau Lo Mirador, entre d’altres? Inconcebible. Això ja no seria la nostra Torroella.

Haureu certament endevinat que em refereixo a tots els monuments que vesteixen de gala Torroella, i que conformen en part la seva idiosincràsia, personalitat, i ens identifiquen molt com a poble.

Potser l’admiració que sentim per la sòbria bellesa de les seves pedres, l’orgull pels retalls d’història que representen, o com d’arrelats són dintre nostre, ha propiciat que,  sota uns sentiments tan aclaparadors, ens hàgim oblidat de les persones que els van donar vida. Persones que amb la seva intel·ligència, esforç, suor i sang van fer possible que fossin una realitat. De ben segur que, sense aquesta munió de gents, amb objectius concrets i ben fixats, encoratjats per una agosarada tossuderia, probablement el que avui podem admirar no hauria arribat mai a veure la llum.

Tenim oblidades les persones que, en distintes èpoques del temps, van estar prou il·luminades com per concebre les primeres idees i trobar els emplaçaments idonis per a cadascuna de les obres. Tenim oblidades les persones que van concebre i dibuixar les primeres idees dels promotors i les pròpies, per finalment dissenyar els projectes del que avui veiem. Tenim oblidades, també, les que van ser els executors materials de les obres, començant pels que a cop de mall extreien la pedra de les pedreres, els mestres picapedrers que li donaven forma, els manobres que feien el morter de calç, els que amb la força dels braços movien les cúrries, els paletes que aixecaven les parets a plom, els fusters que feien les bastides, els vidriers, els ferrers, i tants i tants… anònims i oblidats.

Tots ells van morir fa molts segles. Bona part, torroellencs de soca-rel. Uns avantpassats que podien ser fins i tot familiars nostres.

Gent que, amb el seu esforç, va ajudar a fer una Torroella gran. Persones que van deixar un llegat que marca empremta i ens identifica com a poble. Persones a les quals nosaltres hem arribat molt tard per donar les gràcies, ni tan sols sabem on reposen, per poder deixar damunt la seves tombes unes flors com a record. No sabem ni dels seus rostres, ni del seu aspecte, ni de les seves esperances, il·lusions, anhels, o inquietuds personals. De la immensa majoria, no en coneixem res, ni tan sols els seus noms. El màxim reconeixement que van rebre en vida suposo que devia ser un sou miserable que els permetia mal viure, per finalment acabar caient en el més profund del pou de l’oblit. El seu record són les seves obres, unes obres de les quals encara podran gaudir moltes futures generacions de torroellencs i de persones d’arreu del món.

Permeteu-me que, des d’aquesta finestra que em brinda la revista emporion, amb la vostra vènia, els dediqui aquest petit recordatori com a reconeixement de gratitud per tot el que els treballs van comportar de sang basada a peu d’obra. Per totes i cadascuna de les gotes de suor que van caure dels seus fronts. Per tots els esforços, sofriments, problemes, cabòries i maldecaps que les obres devien comportar. Pels dies de canícula estival i de fredes tramuntanades d’hivern, damunt aquelles precàries bastides… I per tot el llegat que ens han deixat.

Siguin aquestes paraules com un petit ram de flors, dipositat amb tota la nostra estima, sobre les vostres desconegudes tombes.

Serveixin també per tornar-vos a donar les gràcies per les obres que ens heu deixat, i per dir-vos com ens sentim orgullosos de vosaltres i d’elles. Gràcies.

Estic segur que allà on sigueu han deixat que els vostres esperits es converteixin en sentinelles fidels, sempre rondant i alerta, per vetllar i protegir el vostre llegat. Si tornéssiu a prendre cos, de ben segur que us trobaríem atents i vigilants, disseminats al costat dels merlets del castell, al campanar de l’església, al portal de Santa Caterina, per les restes de les muralles, les torres…

Gràcies també per tot això.

Tags: memòria històricaopinió
Article anterior

A l’aguait del nostre patrimoni

Següent article

Sobre el paisatgisme

Josep Fuster

Josep Fuster

Articles Relacionats

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport
Medi Ambient

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport

1 de juliol de 2025
El talent i la Intel·ligència Artificial
Opinió

El talent i la Intel·ligència Artificial

25 de juny de 2025
Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies