[bs-quote quote=”L’Assemblea ens cobreix aquesta necessitat de canviar el món” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
Torroella sempre ha estat un municipi molt actiu amb un teixit associatiu molt ric. Tot i això, en alguns àmbits coixeja. Per exemple, si tinguéssiu entre 16 i 30 anys, on us trobaríeu un dissabte al vespre de tramuntana forta? O on aniríeu si volguéssiu compartir amb altres joves les vostres inquietuds i mirar d’organitzar alguna cosa per canviar el vostre entorn? A Torroella no hi trobaríeu cap espai en condicions per fer-ho. Aquest és el principal reclam de l’Assemblea de Joves: tenir i autogestionar un espai de joves.
Com definiríeu l’Assemblea de Joves?
Som un grup de joves que fa un parell d’anys vam començar a reunir-nos perquè teníem ganes de fer coses i participar en el poble fent activitats culturals i gratuïtes. Vam començar per la necessitat que teníem de tenir un espai. Veníem de la idea de l’Obrador on sí que podíem gaudir d’un espai, però ens el van treure i per tant seguíem tenint aquesta necessitat.
I l’Obrador, què va ser?
L’Obrador va ser un espai que els joves vam decidir ocupar a mitjans del 2016. Era un lloc abandonat amb un pati molt agradable i el vam arreglar per fer-hi activitats. Això va durar uns dos anys fins que per motius legals i de seguretat, l’Ajuntament va decidir que s’havia de tirar a terra. Però fins aquell moment no havíem tingut cap problema. Tothom estava molt content amb l’espai, és a dir, el poble ens donava suport, però no teníem suport institucional. Pel fet que fos un espai ocupat, l’Ajuntament no ens va voler reconèixer com a tal. I a més, fent una mica d’autocrítica, l’espai se’ns va fer una mica gran, perquè molts dels que hi participàvem estudiàvem fora i entre setmana no podíem controlar la gent que hi acabava entrant.
[bs-quote quote=”El poble ens donava suport, però no teníem suport institucional” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
Estava sempre obert?
No, però era fàcil entrar-hi. I hi havia un grup de gent que no formava part de l’Assemblea que hi entrava. Nosaltres els vam demanar que en formessin part per poder compartir l’espai, però no hi va haver interès per part seva. I a més, feien una mica de mal ús de l’espai. Després hi va haver un problema generacional perquè les que hi havíem entrat quan encara anàvem a l’institut, vam marxar a estudiar fora i llavors tot es va anar desinflant. El van tirar a terra i durant un any vam estar dispersats. Fins que llavors ens va sortir de dir: ho hem de tornar a intentar.
I quan ho vau tornar a engegar, quin era el vostre objectiu?
Pressionar l’Ajuntament per tenir un espai. És la nostra principal necessitat ara mateix. Llavors va començar el procés participatiu de les Clarisses el desembre del 2018. Inicialment no hi volíem participar perquè consideràvem que era una pèrdua de temps i l’únic que feia era alentir el procés. Però al final vam decidir formar-ne part i vam ser un 90% de les persones que assistien als tallers. El procés va servir a l’Ajuntament per justificar que no ens donava l’espai a nosaltres com Assemblea, sinó a una nova entitat de joves del poble. Però s’han trobat que els joves del poble no estan actius com a tals i les úniques persones que estem actives i que lluitem per aquest espai som l’Assemblea de Joves.
Per tant, qui el gestiona?
A l’agost, quan vam entrar en aquest espai provisional -perquè el garatge que tenim ara no és el definitiu, nosaltres hem d’anar a un altre de més gran que està ocupat per Càritas- vam fer una assemblea oberta en què vam convidar a tothom per decidir què fèiem. L’Assemblea de Joves no estem constituïts com a entitat oficial i vam decidir crear-ne una de nova que gestionés l’espai, juntament amb el cau, les xatis, etc. El que passa és que a la pràctica aquest grup no està actiu, i de moment, ho portem nosaltres. També és cert que com que encara no tenim físicament l’espai, és difícil que la gent se senti motivada a venir i participar. Si això estigués obert i poguéssim convidar la gent a passar la tarda i veiessin que l’espai jove és una alternativa d’oci, possiblement molts tindrien ganes de sumar-se a l’Assemblea.
[bs-quote quote=”Com que encara no tenim l’espai, és difícil que la gent se senti motivada a venir i participar” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
Com veieu la gestió que s’està fent des de l’Ajuntament?
Estem enfadades, perquè les coses no van com ens havien dit. Per Setmana Santa ja havíem d’entrar a l’espai nou. Llavors ens van dir que seria a l’estiu. A l’estiu ens van dir que no, que ens donaven el petit. I ara tenim terminis de passat Setmana Santa. Anem amb un any de retard. No hi confiem gaire: ens posen mil excuses. I des que ens van donar el garatge s’hi repengen una mica. Ens fa la sensació que podrien esforçar-s’hi més i que nosaltres no som prioritaris. A Torroella fa molts anys que s’espera un espai de joves. A la majoria de municipis l’Ajuntament s’ha encarregat de tenir-ne un, i sembla estrany que aquí hagi hagut de ser el poble qui ha lluitat per tenir-lo, i a més, fer-ho durant tants anys. Van començar les reivindicacions alguns que ja són massa grans per ser avui aquí. Però estem contents i orgullosos d’haver sigut nosaltres, perquè això ens ha fet més forts i n’hem après. Ara sabem com fer-ho per continuar malgrat les traves que ens posin.
I com us organitzeu? Pel nom, sou assemblearis.
Exacte! Ens trobem un cop a la setmana en assemblea. Durant la setmana preparem l’ordre del dia, el diumenge fem l’assemblea i la setmana següent assumim les tasques que hi hagi per tornar-nos a trobar el diumenge. I de moment, aquest sistema ens enriqueix molt. No som jeràrquics: som un grup. I no prenem decisions a mà alçada, és a dir, no utilitzem el vot, anem creant entre tots des de la primera idea fins al final. Al principi es notava que no hi teníem experiència i això de les assemblees ens anava una mica gros. Però n’hem après moltíssim. I ara ensenyem aquest sistema a les persones noves. Algunes comencen molt callades però de seguida les fem partícips. Sempre comencem les assemblees amb un “com estem” i així aquella gent que potser durant la reunió no parlaran gaire perquè estan aprenent i observant, ja han participat i les has fet entrar al grup.
Des que vau tornar a engegar l’Assemblea, quines activitats heu fet?
Vam començar fent documentals a La Sala, perquè teníem inquietuds i volíem parlar de temes que ens interessaven. Llavors a l’octubre del 2019 durant el moviment post sentència vam trobar la necessitat de fer una crida al poble per donar una resposta conjunta a la situació que s’estava vivint i vam impulsar unes reunions obertes d’on en va sorgir la rua alternativa reivindicativa que vam fer per Sant Andreu, la lectura del manifest per Santa Caterina, entre d’altres. Va ser molt interessant perquè ens vam ajuntar amb molta gent del poble que tenia les mateixes inquietuds que nosaltres. Aquest estiu també vam fer el pregó de la Festa Major i fa poc vam organitzar un mercat d’intercanvi.
[bs-quote quote=”No utilitzem el vot, anem creant entre tots des de la primera idea fins al final” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
Col·laboreu amb altres entitats del poble?
Ara mateix no. La col·laboració pel moviment post sentència es va dissoldre i vam seguir com sempre. Ara però, sí que hem iniciat una col·laboració amb l’institut. Els alumnes de 4t han de fer unes hores de voluntariat i ens vam oferir perquè vinguessin amb nosaltres a veure com és una assemblea. Els ensenyarem com funcionem perquè ells sols puguin desenvolupar un projecte. Volem que coneguin l’espai, que participin i que n’aprenguin perquè al final són ells els que ho hauran d’acabar portant. A molts llocs t’ensenyen a preparar projectes, però no et deixen portar-los a la pràctica i nosaltres els volem donar aquesta oportunitat. Tot just comencem, però hem tingut molt bona resposta: s’hi han apuntat 15 persones i estan molt motivades!
Moltes entitats es queixen que “falten joves”. Què en penseu? No hi ha joves o potser el que s’ofereix no encaixa amb la joventut d’avui dia?
És la segona. Els joves hi som i hi hem sigut sempre. Però durant molt de temps hem tingut unes demandes que no se’ns han donat i hem marxat a Girona o a Barcelona on sí que se’ns cobrien aquestes necessitats. Fap la sensació que és molt fàcil queixar-se: “els joves no hi són”. Però quan ens han preguntat o interpel·lat durant tots aquests anys? Es prenen decisions que ens afecten però no se’ns pregunta. És aquest paternalisme. I som persones adultes, amb idees i coses a dir, però si no ens escolten ni ens donen oportunitats, doncs és clar que no hi som! Potser algun cop sí que han vingut a preguntar què ens interessa. Però després han pretès que ens adaptéssim a ells. I això és el que no funciona. Fa uns anys la vida no canviava tan de pressa, però ara hi ha canvis constantment i nosaltres som generacions molt noves amb coses totalment noves. Potser aquestes entitats s’han de replantejar un canvi de 180 graus perquè els joves s’hi sentin a gust.
[bs-quote quote=”Es prenen decisions que ens afecten però no se’ns pregunta” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
I per acabar, què us aporta formar part de l’Assemblea?
De tot! És un aprenentatge constant. Aprenem els uns dels altres i fem coses que potser a fora no faríem. Som una generació que a vegades ens hem perdut en el tema de la productivitat i aquest espai ens dona això: poder ser actius. Volem i podem fer coses que abans ja s’havien intentat però per les dificultats no s’havien dut a terme. I aquí entenem que podem fer coses més enllà del que ens han ensenyat, que encara que ens hagin dit que no, tenim molt de potencial. I ens adonem que sense tenir ni un euro, només amb les ganes, som capaços de molt.
Aquí intentem fugir de la lògica individualista de la societat. En aquest món, per fer coses hem d’anar juntes, soles no podem. Totes tenim idees per canviar la societat i juntes podem fer-ho. I estem canviant les coses, perquè durant el confinament vam ser nosaltres qui va impulsar la xarxa de solidaritat i va ser molt enriquidor. L’Assemblea ens cobreix aquesta necessitat de canviar el món per sentir-nos-hi més còmodes.
