Bohemian Rhapsody

Els dies de la Fira de Sant Andreu d’aquesta vila, a més de les moltes i diferents activitats que es varen organitzar amb notable èxit, el públic que massivament durant dos dies va omplir els espais preparats per a aquesta efemèride també va poder assistir a una sessió de cine extraordinària al Cinema Montgrí, on es va projectar la pel·lícula Bohemian Rhapsody, sobre la història del grup de rock Queen i del seu cantant Freddie Mercury.

Bohemian Rhapsody és una celebració del grup Queen, de la seva música i del seu extraordinari cantant, Freddie Mercury, que va desafiar estereotips per convertir-se en un dels showmans més estimats del món. La pel·lícula plasma el meteòric ascens de la banda a l’Olimp de la música a través de les seves icòniques cançons i el seu revolucionari so, la seva crisi quan l’estil de vida de Mercury va estar fora de control, i la seva triomfal reunió la vigília del Live Aid, en la qual Mercury, mentre patia una malaltia que amenaçava la seva vida, va liderar la banda en un dels concerts de rock més grans de la història. Reflecteix així mateix com es va fonamentar el llegat d’una banda que sempre es va assemblar més a una família, i que continua inspirant a propis i estranys, somiadors i amants de la música, fins als nostres dies.

L’arribada de la pel·lícula al cinema de Torroella, tot i la rigorosa estrena que suposava el fet que s’estrenés al cap de tres setmanes de la seva estrena mundial, venia precedida d’un cúmul d’elogis del nombrós públic que ja l’havia visionat. Durant la segona setmana, a Espanya ja ho havien fet 1,5 milions d’espectadors. Això va suposar un atractiu per a molts aficionats a la música rock i al cinema en general per anar a veure-la. Així doncs, l’estrena al Cinema Montgrí va ser un èxit. En tres dies la van gaudir 804 espectadors.

Sens dubte aquesta pel·lícula té la capacitat d’emocionar aquells que més o menys tenen coneixement del grup Queen i del seu cantant, Freddie Mercury, però també aquelles persones que  tenen només una referència mínima, o fins i tot cap, de la història i el legat de l’agrupació, perquè és una pel·lícula que apassiona a tots els públics per la música, però també per la seva història.

La cinta des d’un principi connecta amb l’espectador de tal manera que  un s’ho passa bé amb la música del grup i a través d’ella va entrant en la seva història, quan el grup coneix  Freddie i es converteix en la seva veu. Freddie s’enamora d’una noia, Marie, que va ser el primer i gran amor de la seva vida, tot i que al descobrir la seva homosexualitat l’abandona com a parella, però va mantenir amb ella un vincle indestructible fins a la seva mort. Actualment és la dipositària de les seves cendres i viu a la mansió que li va deixar en herència.

Freddie se separa de Queen i ascendeix a l’Olimp de l’èxit per després caure pels seus propis errors i tornar a aixecar-se gràcies a l’ajut dels seus amics i companys del grup. L’amor autèntic de Freddie, descobert després d’una etapa d’autèntica disbauxa, fou Jim Hutton, que fou la seva parella i va estar al seu costat durant la seva tràgica malaltia. Va morir de sida l’any 1991.  La pel·lícula esdevé així un càntic als valors com l’amistat i l’esforç, amanit de moments de gran dramatisme, així com també de certa comicitat.

Figura com a director de la realització Brian Singer, un director que es va fer famós per l’aclamada Sospechosos habituales, obra que el situà en el cercle de grans directors de Hollywood. Singer no va acabar la pel·lícula quan tenia filmada la major part, que sens dubte va omplir de creativitat. Va ser substituït per Dester Fletxer, que la va acabar, però en els crèdits hi figura Singer com a únic director.

Rami Malek és el protagonista que aporta la cara i els gestos a un personatge tan complex i extravagant com Freddie Mercury. Hem de dir que Malek broda el personatge en totes les seves magnituds i a hores d’ara ja és un sòlid aspirant a l’Oscar.

A les set sessions que es va projectar la pel·lícula al Cinema Montgrí, al final de cadascuna el públic va irrompre  en uns més o menys calorosos aplaudiments, cosa no gaire usual al cinema, reconeixent així els valors de l’obra que acabaven de veure, i ho feien després de passar els darrers vint minuts veient un espectacle apoteòsic, amb una recreació  memorable d’un concert històric, un esdeveniment únic com va ser el Live Aid, celebrat a l’estadi de Wembley el 13 de juliol de 1985.

Un aficionat anònim va fer una senzilla i contundent anàlisi de Bohemian Rhapsody a la qual ens adherim: “Visca el cinema, visca la música, visca Queen i visca Freddy!!!”

Només un retret a fer a la pel·lícula: el fet que les cançons no fossin subtitulades. La subtitulació hauria ajudat el públic en general a una major comprensió del significat d’algunes escenes.

Quan surtin publicades aquestes línies, els dies 1, 2 i 3 de gener,  Bohemian Rhapsody tornarà a estar en cartellera, durant tres dies, a la pantalla del Cinema Montgrí. Aprofiteu-ho!