Avui, 15 de maig, quan escric aquestes ratlles, llegeixo a la portada del diari El País: “Garzón cae por investigar el franquismo. La extrema derecha y el supremo culminan su acoso contra el magistrado”. La sentència unànime del Consejo del Poder Judicial ha omplert d’estupor gran part de l’opinió pública mundial i els lluitadors espanyols que continuen amb els seus esforços per preservar la memòria històrica i ha obert una ferida més als milers de familiars de víctimes sense sepultura de la Guerra Civil i del franquisme.Fa pocs dies he arribat d’Àustria, on he viatjat al petit poblet de Mathausen, amb els companys i companyes de El Triangle Blau, associació de Figueres germana de l’Amical de Mathausen, activa en el moviment per mantenir viva la memòria històrica dels republicans catalans i espanyols víctimes del nazisme. Cada any es fan al camp de Mathausen els actes commemoratius de l’alliberament d’aquest camp de concentració. Un camp on presoners de més de trenta països foren condemnats, encara que sense explicitar-ho, a ser exterminats mitjançant el treball.
Mathausen és un petit, tranquil i bonic poble a la vora del Danubi, les aigües del qual passen a tocar de les seves cases. Al mes de maig, la verdor dels camps, la frondositat dels boscos, l’abundància de flors que donen color a prats i vida a balconades fan d’aquest un lloc meravellós. Ningú diria que aquest mateix decorat formava part, fa seixanta cinc anys, d’un escenari de terror i mort inimaginable per cap ment humana sensata. Aquest any, com cada deu anys, es fa un acte extraordinari al qual assisteixen representacions de tots els països que tenen relació, bàsicament per haver-hi tingut patriotes presoners, amb els terribles fets promoguts pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Als actes d’aquest any hi van assistir més de vint i cinc mil persones i, com sempre, foren d’una enorme emotivitat.
Però el nostre viatge a Mathausen ens va portar a visitar un petit camp, desconegut fins fa poc. El camp de treball de Bretstein. Un camp auxiliar depenent del de Mathausen. Bretstein és un petit poblet d’uns tres-cents habitants situat en una vall del mateix nom, enmig de les altes muntanyes dels Alps del sud-est d’Àustria. Un lloc allunyat i encisador. Aquest camp va estar vinculat a una empresa de les SS, que va situar en aquesta vall tres granges experimentals que van estar operatives fins acabada la guerra. Un requisit primordial per poder explotar aquestes granges era un accés adequat per poder transportar mercaderies. A tals efectes es va projectar una carretera i les SS forçaren a treballar en la seva construcció presoners del camp de concentració central de Mathausen. Un mínim de 170 treballadors van ser-hi destinats, la majoria alemanys i republicans espanyols. El camp va estar operatiu fins el 25 de juny de 1943 quan hi quedaven deu presoners: sis testimonis de Jehovà i quatre espanyols. Després, les instal·lacions serien desmantellades i tot va quedar en l’oblit o el silenci. Només la tomba de set dels deu darrers presoners podia rememorar allò que ningú volia recordar.
L’any 2002, un compromès professor de religió, Franz Stuhlpfarrer, i un grup de joves estudiants de formació professional de Fohnnsdorf , amb el suport de l’Ajuntament de Bretstein, amb l’alcalde al seu davant, varen portar un projecte de recerca de documentació i de les restes arquitectòniques del camp, però sobretot aconseguiren el que fou més important, trencar el silenci de testimonis del poble que es van posar a disposició del grup per explicar tot el que recordaven i mostrar-los documentació gràfica (fotos) que tenien. Les entrevistes dels joves a aquests testimonis van permetre rememorar episodis que fins aleshores mai ningú s’havia atrevit a verbalitzar. D’aquí va sorgir la idea d’erigir un monument commemoratiu al voltant de les restes arquitectòniques tretes a la llum i l’arranjament de la tomba on descansaven les restes dels presoners assassinats, on es va posar una làpida amb el nom de cadascun d’ells.
Un del nom que figura en aquesta llista és el d’Antonio Castro Mariñoso procedent de la província d’Osca. Amb nosaltres venien el seu fill, la seva filla i d’altres familiars que fins fa uns mesos no tenien coneixement d’on podien estar les restes dels seu pare. Mitjançant l’Associació Camp de Concentració Auxiliar Bretstein i l’Associació El Triangle Blau van saber, després de quasi setanta anys, que a Bretstein, en una bucòlica vall del mateix nom, al mig dels alts cims dels Alps, les restes del seu pare, possiblement assassinat de la manera més salvatge, descansaven ara en pau i amb honor.
Com podeu suposar el retrobament d’aquests familiars amb el seu pare fou extraordinàriament emotiu i sobretot fou emotiu el reconeixement de la filla al poble de Bertstein, al seu alcalde, al professor Fohnsdorf i als estudiants voluntaris i a l’associació austríaca Verein KZ-Nebenlager Bretstein, que sortosament lluiten plegats per a la preservació de la memòria històrica, sense els impediments de cap Consejo Superior del Poder Judicial. Ara saben on va morir el seu pare, desconeixen les circumstàncies tràgiques de la seva mort, però les seves restes descansen en pau a redós d’un monument que diu en alemany: “En memòria dels republicans espanyols deportats al camp exterior de Bretstein, de 1941 a 1943”.
Senyors jutges que vetlleu per la correcta aplicació de la justícia espanyola, només volem això.
