Family Man és una pel·lícula senzilla, ben interpretada, sense gaires pretensions, en la qual he trobat un bonic missatge: a vegades ens equivoquem, tant se val! M’ha fet passar una estona ben agradable, i també m’ha fet pensar… Sovint és difícil saber quins són els nostres valors preferents.
Us explico. A l’aeroport de Nova York, dos joves estudiants, enamorats, estan esperant la sortida d’un avió amb destinació a Londres. El que se’n va és el noi, en Jack. És un bon estudiant que té l’oportunitat d’ampliar el seus coneixements, cosa que per a ell és el més important que li podia passar. És intel·ligent, treballador, té ganes de millorar la seva vida, intel·lectualment i culturalment. La seva xicota, la Kate, amb les mateixes qualitats, té altres preferències, altres aspiracions. Ella no vol marxar de l’ambient on s’ha criat, ni deixar la seva família, els seus amics… Intenta fins a l’últim moment de dissuadir-lo, li demana que es quedi, la seva estimació, el seu amor, abans de tot. L’actitud del jove és ferma, no es deixa convèncer. El seu raonament és que un any passa de pressa, i que no pot deixar escapar l’oportunitat que se li ha presentat. Sempre l’estimarà!
Ai, les promeses! Han passat 13 anys i el jove s’ha convertit en un expert de les finances amb una trajectòria professional excel·lent, però que no li deixa temps per gaire res més. Ha sabut fer-se mereixedor de l’estima i consideració del seu personal i és admirat pels seus èxits professionals. Una nit de vigília de Nadal, tot el personal de l’empresa va escopetejat per sortir de la feina i comprar els últims regals per a la família i poder preparar el sopar de la gran festa. Ell no ho comprèn! És l’últim de marxar de la feina, no té cap pressa, pensa que és un home afortunat, lliure, sense aquestes obligacions que li farien nosa. No li falta res, ho té tot, es sent feliç, realitzat.
El seu luxós estil de vida desapareix dràsticament aquesta mateixa nit, quan en despertar es troba en una habitació senzilla però alegre, bonica, clara, en un humil barri de Nova Jersey, la ciutat on s’havia criat, i al costat de Kate, la seva antiga xicota d’institut convertida ara en la seva esposa. Sent els plors d’un nen mol petit i pensa que està somiant o que s’ha tornat boig. Surt al carrer desesperat i agafa el primer cotxe que troba i se’n va on era casa seva. Allà no el coneix ningú, i a la seva empresa, tampoc.
Quan es troba al límit de la desesperació se li apareix un personatge que li diu que ni és boig ni somia, que l’han sotmès a una prova, que ha de viure durant un temps en la situació en què s’ha trobat aquest matí i que quan finalitzi aquesta prova serà ell mateix qui decidirà quina vida és la vida que vol, si la de gran financer o la que tindria si no hagués marxat del seu barri i hagués fet cas a la Kate. És un home pràctic i veu que no té altre remei que encarar aquesta situació. Se’n sortirà, és valent!
Mica en mica va coneixent la Kate, el seu fill petit, la seva filla, molt graciosa i espavilada, la seva feina -un petit negoci de recanvi de rodes d’automòbils que comparteix amb el seu sogre i que els va prou bé. El canvi és abismal, però pensa que després d’aquesta absurda prova ja retrobarà el lloc que amb tanta il·lusió i constància s’havia creat. Passen els dies i sense adonar-se’n es va endinsant en el món de la Kate, una dona guapa, senzilla, dolça, intel·ligent, que sap portar una casa i criar els fills, amb els quals a ell li costa conviure, entendre’ls, ajudar-los, escoltar-los, jugar-hi… També coneix els amics, amb qui comparteix trobades, sols o amb família, i riu les seves bromes, se sent proper a la gent que treballa a la seva petita empresa i gaudeix de la comoditat de viure en un barri on tothom es coneix.
No oblida la seva vida anterior, però acaba enamorant-se apassionadament de la seva esposa, estima amb bogeria els seus fills, s’acostuma a l’agradable confort familiar i, en definitiva, descobreix l’amor que no havia conegut i el valor de l’amistat.
Tan segur que estava de la seva elecció, de la seva independència, de la seva habilitat amb les grans inversions, i ara, després de lluitar amb els seus sentiments i la seva voluntat, veu ben clar que allò que ha conegut no pot abandonar-ho per segona vegada, una família que s’estima, l’amor fidel d’una dona que per a ell és incomparable, les rialles, els jocs i les carícies dels seus fills. Ho té clar! Ara ja no dubta de la seva elecció.
Los comentarios están cerrados.