‘Brexit’: efectes contundents

Fa quasi cinc anys des del resultat del referèndum del Brexit i han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit. En el pla polític, han caigut dos primers ministres, Cameron i May, i el cap de l’oposició laborista Jeremy Corbyn; també hi ha hagut tres eleccions, s’ha reforçat el Partit Nacional Escocès i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla econòmic i social, s’ha generat incertesa i confusió a la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit. Però ara el Brexit ja és un fet i s’ha de gestionar.

Primer es va fer l’acord entre el Regne Unit i la UE per establir les condicions de retirada ordenada –signat l’octubre del 2019–, el qual establia bàsicament que, durant l’any 2020, tot i que formalment el Regne Unit ja no formaria part de la UE, les condicions de les relacions entre tots dos seguirien com estaven. Mentrestant, es comprometien a fer l’acord bilateral de comerç i cooperació, que regeix les relacions a partir del primer de gener del 2021. Com era previsible, no va ser fàcil arribar-hi, principalment per la poca voluntat i exigències del primer ministre britànic, Boris Johnson. I finalment, quasi en el temps afegit, el 24 de desembre del 2020 es va assolir l’acord, que permetia, almenys, desactivar totes les alarmes i incerteses que planejaven sobre l’economia, les duanes, la societat… i generava un sensació de passar d’un previsible Brexit dur a una sortida més o menys ordenada. Això no va evitar cues a les duanes i dubtes a les administracions, empreses i ciutadania, però també va generar un cert alleugeriment. I en aquestes condicions vam començar l’any 2021.

Ara podem dir que, amb dades del gener, les exportacions britàniques a la UE han baixat un 60% i les de la UE al Regne Unit, un 27,4%, motivat en part per les dificultats administratives que representa la nova realitat. A més, l’acord que es va establir per a Irlanda del Nord no acaba de ser ben vist per la ciutadania, perquè complica la interacció economicosocial entre les dues Irlandes. A Escòcia, que, com Irlanda del Nord, va votar a favor de seguir dins la UE, també s’ha generat la sensació d’avançar cap a un nou referèndum d’independència.

Així, el Brexit no només té connotacions econòmiques i socials, sinó que també pot ser motiu de generar inestabilitat política. I, per acabar-ho d’adobar, la pandèmia de la Covid-19, que ho afecta tot i també ha generat més tensió entre la UE i el Regne Unit. Tant en les decisions polítiques de gestió de les vacunes com en la distribució d’algunes d’aquestes, i desencadena conflictes seriosos entre Brussel·les i Londres. És evident que el millor seria que no s’hagués produït el Brexit, però també queda clar que s’han de complir els mandats democràtics, i això és el que s’està fent. Tot i això, i donat que la UE i el Regne Unit estan condemnats a entendre’s pel bé de la ciutadania, el que s’ha de demanar als polítics és que no facin populisme, sinó que gestionin la política en benefici del benestar de les persones.

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 11 d’abril de 2021