El Consell Europeu fet a Brussel·les a finals de març ha representat un avenç significatiu cap a un govern econòmic europeu. La veritat és que el que s’ha aprovat ho és més per necessitat, per la problemàtica a què ens ha portat la crisi econòmica, que no pas per voluntat política.
De fet, però, ja és habitual que els salts qualitatius importants en la integració europea es produeixin en entorns complexos que situen la UE davant uns reptes importants, com ha sigut ara la crisi i les conseqüències que tenia i té en alguns estats membres de la UE, com és el cas de Grècia i Irlanda, que han hagut de fer front al finançament del deute a través del Fons de Rescat de la UE i del Fons Monetari Internacional. I ara s’hi troba pel mig Portugal, amb una crisi també política que ho embolica tot, que finalment ja ha optat per demanar el rescat. Sigui com sigui, amb la voluntat que la UE en general i els estats membres en particular tinguin mecanismes per gestionar situacions de crisi i elements per prevenir-la, el Consell Europeu ha aprovat un Fons de Rescat superior a l’existent i que entrarà en vigor el 2013. I també ha aprovat un pacte sobre l’euro, que es caracteritza per cercar fórmules que garanteixin la competitivitat, l’ocupació i el control de les finances públiques. Totes aquestes mesures s’emmarquen a cohesionar l’àrea econòmica que és la Unió Europea i especialment també la zona Euro, en la qual, a més de coordinar-se la política monetària, també ho estarà bona part de la política econòmica i això és una bona notícia en el camí de la integració europea.