Entrevista a Martí Gironell

Entrevista feta el 2 d’abril de 2011 a la Llibreria Elías de l’Estartit

Escriptor i periodista català, nascut el 1971 a Besalú -(besaluenc)- Girona. Llicenciat en Periodisme (Universitat Pompeu Fabra) i en Filologia Anglesa (Universitat de Barcelona).
Molt conegut pel públic català per dos motius: com a responsable del trànsit als Matins de TV3 i com a autor de novel·les, o potser millor dit, de llibres històrics novel·lats, d’indubtable èxit.

-Potser resseguint la seva producció literària podrem copsar un xic més, qui és en Martí Gironell.

1 – La ciutat dels somriures – Històries de supervivència a Bombai. És el testimoni personal de dos viatges a aquella ciutat, i aquell país?
Efectivament, recull la realitat d’una ciutat plena de contrastos i la tasca dels treballadors d’una ONG, amb qui vaig cooperar, per donar un futur als col·lectius més desvalguts, especialment nens i dones.

– Com a l’Índia, un  país emergent, amb gran desenvolupament intel·lectual, cultural, científic i econòmic, pot coexistir amb l’extrema pobresa i la segregació?
No és fàcil de comprendre. Ni ells mateixos et poden donar una explicació lògica de la misèria i segregació existent, en una ciutat com Bombai, amb una població de més de disset milions d’habitants.

– Què és el Committed Comunities Developement Trust?
És la ONG amb qui vaig estar i a qui cedeixo tots els diners procedents dels drets d’autor d’aquest llibre, que cada any, per sort, és una quantitat gens menyspreable, dos o tres mil euros, que sobretot són prou importants  i molt ben rebuts per aquelles persones.
Queda clar que les volia ajudar des de la meva tasca particular, el meu ofici, ja que no tothom pot anar-se’n  dos o tres anys, o mitja vida, a viure a l’Índia, per fer-ho. Sí, escriure un llibre, publicar-lo i compartir els diners obtinguts amb ell. I sortosament cada any i a la sortida d’un nou llibre, els llibreters el treuen a la venda i sempre proporcionen uns diners de drets d’autor per ajudar-los. I així va continuant.

2 – El pont dels jueus – any 2007

 – Un dels dos o tres llibres més venuts per Sant Jordi.
Sí, i de fet no pogué ser el primer més venut perquè es va exhaurir. En realitat el fet et deixa un regust amarg, la gent buscava el llibre i no el travava… Em desplaçava a una firma d’exemplars i havia de tornar-me’n a Barcelona. Allò que en les editorials es diu “trencar l’estoc”. Va ser una experiència no somniada i que no es pot oblidar.

– En quina edició està?
La quantitat exacta avui no la sé, però per sobre de les 15 edicions, més la de butxaca. La xifra supera els cent mil exemplars, que per a un llibre en català és una xifra prou remarcable. Està, a més, traduïda al castellà, a l’italià i al portuguès, per al Brasil.

– Una història novel·lada?
Efectivament és una novel·la històrica, els personatges i les accions són reals, però els fas viure unes situacions que les  fas novel·lar, ficcionar, els  reinventes. Diàlegs i situacions que un llibre d’història no pot reflectir: com menjaven, com vivien, i de personatges, com el comte Hug d’Empúries, molt llunyans en el temps, que faig intervenir en la trama.

– Fets reals que s’esdevenen al voltant del magnífic pont a Besalú sobre el riu Fluvià, com la defensa contra l’invasor que posà setge a la ciutat defensada per jueus i cristians?
Efectivament, com moments difícil i conflictius per Catalunya. L’autor té l’avantatge que ha investigat, documentat i submergit en els fets, i fa una garbellada de les dades reals, què menjaven, com vestien, cantaven, ballaven i vivien i els trasllades al lector, a una època que ni el lector ni l’autor han viscut, cosa que no pot fer un llibre d’història.

3 – La venjança del Bandoler – 2008. Un any més tard surt aquest llibre, molt ràpidament no?
En realitat El pont dels jueus vaig  tardar quatre anys a escriure’l,  el vaig lliurar a l’editorial el setembre del 2006 , quan vaig començar a escriure La venjança del Bandoler, que sortí a finals del 2008. Aproximadament un llibre cada dos anys.

– Varen concedir-li el Premi Nèstor Luján
Efectivament havia presentat El pont dels jueus al Premi Néstor Luján, i va quedar, com si diguéssim, finalista, ja que és una categoria que no existeix. Vaig insistir-hi amb La venjança del bandoler, i aquesta vegada varen concedir-lo, per unanimitat,  a aquesta obra.

– Fa dos cents anys, les tropes de Napoleó envaïen la nostra terra. Una situació històrica en què novel·la la vida de Josep Pujol i Barraca (Boquica), natural de Besalú, nat l’any 1778, enmig d’un eclipsi de sol…
La seva història és molt pròxima i  molt particular: era traginer, fet bandoler entre els boscos de la Garrotxa i de l’Empordà. Havia nascut un dia en què s’havia produït un eclipsi de sol, fet que convertia el personatge en més fort, més novel·lesc, un home que havia lluitat contra el francès, a favor dels francesos i contra els francesos.
Entre els uns i els altres el van convertir en aquest bandoler “caragirat”. Un l’hi havia promès unes coses i els altres, d’altres, i cap d’ells va complir. No volia dependre de ningú i passà factura a tots ells, mirant només pels seus interessos i pels de la seva terra; en el desengany final, al veure com els que havien de protegir-los de l’invasor fugien, deixant tota la comarca indefensa.

4 – L’arqueòleg. De Montserrat  a Terra Santa perseguint un somni– 2010. El seu gran èxit actual.

Una història real, novel·lada, d’un personatge extraordinari i dels seus viatges a la península del Sinaí, a Mesopotàmia, durant l’any 1910 i els anys 1928 i 1932.
Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, iniciador de la Bíblia de Montserrat i del Museu Bíblic al monestir de Montserrat, al que hi va aportar moltes peces. Museu que ara fa cent anys, i s’ha d’anar a veure,  perquè realment està ple de peces úniques, de les que han anat al rere el British Museu, el del Louvre i el Museu Nacional.
Portades d’Egipte, Mesopotàmia, Babilònia, Jordània, Síria i Palestina, per fer possible el seu somni de la Bíblia en català i il·lustrada de Montserrat, perquè a través seu les persones que anessin a veure el museu montserratí entenguessin mitjançant aquestes peces el que explica el text bíblic.

– En el primer capítol del llibre es relaten uns fets d’unes túniques de la Sagrada Família. Què hi ha de cert?

Res! La novel·lació et permet jugar amb coses que podrien haver succeït. Hi són a Montserrat aquestes tres túniques, una d’home, una de dona i una de nen. Això m’ha permès entroncar amb la llegenda i la tradició que situa la Sagrada Família sota de l’església copta de Sant Sergi, construïda sobre una cova, en el barri copte del Caire. És una subtrama, al llarg del llibre, en què hi ha gent que les vol, i altres que també les pretenen i entremig es troba el pare Ubach, que finalment les porta a Montserrat.

– Va poder conversar extensament amb el pare Pius, monjo de Montserrat i deixeble del pare Ubach, professor de llatí, grec, hebreu, arameu…?

Vaig poder conversar amb el pare Pius, moltes vegades i moltes hores en què va poder explicar-me molt bé com era el pare Ubach, qui era, els seus llibres de viatges, he conegut, a través seu, l’aventurer, l’estudiós de la Bíblia, l’arqueòleg. Un home que volia  enriquir-se culturalment, conversant amb els beduins, que han conservat moltes de les tradicions que es relaten a la Bíblia, com la celebració d’un matrimoni, que recorda les bodes de Canà, els seus contactes  amb els adoradors del diable i amb practicants de diverses religions.
De tothom n’extreia alguna cosa.
Dominava molts idiomes: àrab, siríac, hebreu, arameu, llatí i grec, una mica de francès i italià, i evidentment català i castellà.

– Cóm és pot explicar la supervivència del monestir de Santa Caterina del Sinaí, després de la invasió àrab del nord d’Àfrica?

Una de les qüestions apresa dels diaris de viatge del pare Ubach és que avui s’ha pintat que els àrabs només volen el seu, però aquest extremisme s’ha anat agreujant en els darrers decennis del segle XX. Consideraven a Abraham i a Jesús com a profetes, i respectaven altres religions.

– La visita al Museu del Caire, la compra de mòmies i altres objectes per a la fundació del Museu a Montserrat…

La munió de peces que va anar aconseguint, regatejant amb el director del Museu d’El Caire, i adquirint-les a particulars, sempre pagant, mai espoliant, com tants altres. Inicialment, amb diners del propi monestir de Montserrat i després amb les aportacions de prohoms de la cultura catalana, com Francesc Cambó, i d’altres interessats en la cultura catalana.

– Personatges històrics que cita en la trama novel·lada.

Efectivament, com un personatge, Laurence d’Aràbia, en realitat Thomas Edward Laurence, qui de jove i com a estudiant d’arqueologia d’una universitat britànica, que va anar a fer prospeccions arqueològiques amb un professor que en realitat treballava pel Servei Secret Britànic.

– Són tantes les preguntes que sorgeixen… Com resumiria l’Arqueòleg?

Com un llibre d’aventures i viatges per tots aquest països que han estat bressol de les grans civilitzacions, egípcia i mesopotàmica, i països com Jordània, Palestina, Síria, vistos amb els ulls d’un monjo català de principis del segle XX, que va absorbir molta cultura, com si fos una esponja, i fent-ne pòsit de la nostra pròpia cultura. És com una pel·lícula de carretera amb moltes referències bíbliques, escrit de manera que fos molt visual, per a tots els lectors. Com a una anècdota a assenyalar, recentment l’Organització Nacional de Cecs em va regalar una edició en braille, amb l’afirmació de què L’arqueòleg els havia fet veure i viure uns viatges i uns paisatges meravellosos.

5 – No em vull oblidar, abans de concloure aquesta entrevista, de la cuina medieval:  La cuina del pont dels jueus, 2009

Pel meu treball de recerca i investigació pel Pont dels jueus, havia recopilat moltes receptes que s’han convertit en un recull, en 136 pàgines, d’un gran nombre de receptes de l’època medieval, jueves i cristianes, que es poden gaudir avui amb productes actuals, de mercat.
I, com no, gràcies a la col·laboració del meu bon amic Joan Roca, xef del Celler de Can Roca, conegut i guardonat restaurador gironí.

Finalment voldria agrair la seva amabilitat i desitjar-li que, una vegada més, un llibre seu, L’arqueòleg, sigui un dels més venuts per la diada de sant Jordi.