Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
No Result
View All Result
Inici Revista Emporion mensual any 2019 núm. 151-juliol-2019

Cartes des del front

Josep Torroella per Josep Torroella
21 de juny de 2019
a núm. 151-juliol-2019
Temps de lectura: 3 minuts
A A
Cartes des del front

El passat mes de juny  s’acompliren cent anys de la signatura del Tractat de Versalles, que posà punt  final a la Gran Guerra. Fins llavors, només s’havia firmat un armistici, i milions de soldats encara romanien als diversos fronts tot esperant frisosos que les negociacions entre els dos blocs arribessin a bon port. Un cop signada la pau, tots aquells combatents tornaren a les seves llars.  Per fi s’havien acabat els seus sofriments.

Al llarg de quatre anys, els soldats i oficials que van participar en aquella carnisseria humana que ara coneixem amb el nom de Primera Guerra Mundial van enviar muntanyes de cartes als seus pares, mullers, nòvies, companys, amics… A Alemanya, França, Àustria, Itàlia, Gran Bretanya, Hongria i altres països es conserven desenes de milers d’aquelles cartes trameses des dels diversos fronts de la lluita.  La majoria són missives escrites, entre combat i combat i sense cap pretensió literària, per gent jove i senzilla: camperols, obrers, empleats de comerç, paletes, flequers, comptables, mestres d’escola… Totes, però, són notables documents històrics de primera mà.

Fa cosa de vint anys, Ràdio France va fer una crida a les famílies que guardaven aquesta mena de correspondència. Unes vuit mil persones respongueren a la crida. Es va fer una tria dels documents rebuts. Sota el títol Paroles de poilus. Lettres et carnets du front, 1914-1918  es publicaren un centenar de cartes.  Ho féu Editions EJL l’any 1998.  Poilus és el nom popular que rebien els soldats francesos que van participar en aquella conflagració. Per què? Doncs probablement perquè solien lluir barba i bigoti, si més no al principi de la guerra, abans que haguessin de protegir-se dels gasos tòxics amb caretes.

El lector d’aquell recull de cartes viu el dia a dia dels soldats a les trinxeres, sovint enfangades i infestades de rates. Sent els xiulets de les bales, l’esclat dels obusos i de les granades, els renecs, els crits dels oficials, els udols   dels ferits i mutilats… De vegades, la carta que llegim és l’última que  l’autor escriví, i això ens fa estremir. La lectura d’algunes cartes colpeix. Com és possible aguantar tant de patiment, tant de dolor físic i psíquic? Quan ens fa mal alguna cosa, de seguida ens prenem un analgèsic; si ens sentim una mica angoixats, un ansiolític. Aquells joves soldats suportaven sofriments molt més grans un dia sí i un altre també i no es prenien res; per oblidar les penes i donar-se ànims  a tot estirar buidaven una ampolla de vi. I tot per la grandeur de la patrie (que deien els francesos),  per les rivalitats nacionals i els interessos  econòmics d’uns quants.

Tot i que ha passat ja un segle des que es van redactar, els textos que podem llegir en aquelles cartes no han envellit gens. A Síria, a l’Afganistan, a Líbia, al Iemen,  arreu on hi ha guerres, els sofriments dels combatents i de la població civil són els mateixos que fa cent anys. Només canvien els actors, les armes i els escenaris; les circumstàncies, si preferiu dir-ho així. La gran diferència és la rapidesa electrònica amb què arriba el missatge del combatent al seu destinatari.

Les guerres. Sabem quan comencen, però no quan acabaran. Poden durar sis dies o bé un segle. Les tropes  que partiren cap a la lluita l’estiu del 1914 pensaven que per Nadal ja s’hauria acabat tot. Els soldats alemanys ja es veien desfilant sota l’Arc de Triomf de París, les tropes russes i franceses fent el mateix a Unter den Linden, Berlín.  Però el conflicte s’allargassà fins a finals de 1918, quan es signà l’armistici. L’entusiasme inicial aviat es refredà. Durant la Gran Guerra foren mobilitzats més de vuit milions de soldats. La quarta part no tornaren vius a les seves llars.  Més de dos milions hi tornaren amb ferides de diversa consideració. Centenars de milers, amb greus lesions psíquiques que feren de la resta de la seves vides un calvari. Qui ha llegit Jonhny agafà el seu fusell, o ha vist l’adaptació a la gran pantalla d’aquesta narració antibel·licista de Dalton Trumbo , ha quedat esgarrifat. Doncs bé: milers de soldats tornaren a les seves llars com Jonhny. Sense poder moure’s, ni parlar, ni veure-hi, ni sentir res.

En una calaixera de la  casa on vaig viure de petit també hi havia cartes escrites  des d’un front d’una altra guerra més propera.  Anaven dirigides al meu avi patern. Eren d’un oncle  que morí a la batalla de l’Ebre. De la quinta dita “del biberó”.  D’aquells sobres esgrogueïts només m’interessaven els petits i descolorits segells de la II República. Si no s’haguessin perdut, ara llegiria  els escrits que contenien amb el mateix interès que he rellegit les cartes dels poilus. Perquè, com diu la historiadora Caroline Alexander, “els fets bàsics d’una guerra, sense que importin el temps ni el lloc, no han canviat”.

                                                        

Tags: opinió
Article anterior

Del realisme i del simbolisme en la pintura

Següent article

Reflexions entorn a Ortega y Gasset

Josep Torroella

Josep Torroella

Historiador

Articles Relacionats

Eleccions espanyoles
núm 114 -juny- 2016

Eleccions espanyoles

24 de maig de 2016
El futur de L’Estartit
núm. 153-setembre-2019

La Capella de Sant Antoni

23 d'agost de 2019
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Calendari publicacions

desembre 2023
DlDtDcDjDvDsDg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
« nov.    

EL TEMPS

Torroella de Montgrí, ES
Diumenge, desembre 10, 2023
overcast clouds
12 ° c
88%
4.5mh
92%
18 c 12 c
Dl
18 c 12 c
Dt
12 c 10 c
Dc
13 c 8 c
Dj
Facebook-f Instagram Twitter

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies

Emporion
Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Manage options Gestiona els serveis Manage {vendor_count} vendors Read more about these purposes
Veure preferències
{title} {title} {title}