Torroella, espai d’art
“Negre, sempre negra”
Baix Empordà i Girona (2012)
David Casadellà i Llavià (1969)
Poesia
Tenim la tendència a pensar que en la literatura, i en l’art en general, les obres mostren la vida i la personalitat dels autors, descartant que pugui ser una producció artística aliena a la manera en què viuen el dia a dia. En aquest sentit, sí que és veritat que l’obra poètica Negre, sempre negra i la seva escenografia musicada i interpretada ens apropa a la identitat de David Casadellà i Llavià. Un temperament on no hi ha matisos, des del blanc al negre, sempre negra: una resistència de quedar-se a la foscor, tal com veiem en aquets fragment d’‘After all’.
Només jo
només jo
visc en un món
on la mentida és valor
on la creença es fa rol
apostar per perdre
jugar per ser derrotat
Aquesta participació del joc del derrotat obeeix a cert gust pel que es coneix com l’estètica negativa, d’un sentiment molt anguniós i kafkià; on el negre, o com el mateix autor diu “el no-res”, passa de ser un buit a un espai desconegut en el qual l’imaginari s’aventura a recrear tot allò que com a espectadors ens generi.
La modernitat ha atorgat a la poesia noves formes de manifestar-se i sobreviure a la competència de la novel·la i la tradició, així l’autor ha emprat formes avantguardistes d’escriure, sense por de passar d’una llengua a l’altra en el lèxic, i cercar en els seus col·laboradors un nou suport, com les il·lustradores Glòria Clapés i Natàlia Villanueva, i tots els artistes amb els quals comparteix escenari. Tanmateix, aquesta obra és el número 11 de l’antologia “El Llop Ferotge”, un col·lectiu que dóna suport a la difícil tasca de crear i difondre la poesia a través de diferents mitjans, com ara les Nits Poètiques.
Bibliografia
Casadellà, D. Negre, sempre negra, “El Llop Ferotge”, núm. 11. Girona: Bookprint digital, 2012.
