Regals a la Vellesa

He contemplat aquest matí
la sortida del sol
rodó i vermell
i senyor de la mar
sobre les onades fines.

He deixat a la sorra
petjades de vida
besades per l’aigua.

He vist fondre’s
el riu dolç nascut a la muntanya
en la mar acollidora i salada.

Un concert d’escuma blanca
omple les oïdes
de sons d’horitzons llunyans.

Gavines cantant llibertat 

amb mirades a l’infinit.

Aigües transparents
acullen generoses un cos petit
ple d’anys i vida
i l’amaren de frescor.

El Montgrí i les Medes,
amb mirades compartides,
acullen la serenor i l’agraïment
del qui juga amb l’aigua.

El rellotge de la vila mentrestant
escampa hores,
sense cap necessitat
de comptar-les.

Los comentarios están cerrados.