Daniel Defoe

i la seva novel·la Robinson Crusoe

 

Mentre la Ilíada és l’obra fundacional de la literatura grega i europea, Robinson Crusoe és l’obra fundacional de la literatura moderna

Raül Garrigasait

La Casa dels Clàssics, dins la col·lecció Bernat Metge Universal, acaba de presentar una nova versió de Robinson Crusoe, de Daniel Defoe (Anglaterra, 1660-1731), a càrrec de la prestigiosa traductora Esther Tallada i amb pròleg d’Albert Sánchez Piñol.

Remarca Raül Garrigasait, el president de la Casa dels Clàssics, que Robinson Crusoe, aquest clàssic modern escrit el 1719, forma part del nostre imaginari col·lectiu europeu.

Daniel Defoe va ser empresari, escriptor, polític i periodista. Ens recorda Vicenç Pagès que la novel·la es va publicar sense el nom de l’autor perquè el lector cregués que era un relat autèntic. I paradoxalment, Defoe no considerava que Robinson Crusoe fos una de les seves creacions més importants

Josep Carner en va fer la primera traducció al català l’any 1925,  Joan Fontcuberta la segona l’any 1992, Imma Baldocchi la tercera l’any 2002 i ara ens arriba la versió d’Esther Tallada. 

I recorda sempre que has d’estar a l’altura de Robinson Crusoe

Albert Sánchez Piñol

Diu la traductora que Defoe va escriure la novel·la en un anglès molt planer i amb un vocabulari popular, corrent, sense inflament retòric, amb un to de confidència amb el lector. Això no li impedeix de crear escenes memorables d’una gran força dramàtica o èpica, tot procurant que els episodis descrits siguin variats i distribuint sàviament l’interès del relat i de la lectura. 

Com tothom sap, la història de Robinson Crusoe és la de la supervivència del protagonista en una illa deserta enmig de l’Atlàntic. L’home sol i el mite de la solitud de cadascú. En la seva solitud, el nàufrag lluita per subsistir amb afany de superació, però també per ser. El protagonista arriba a l’illa als 26 anys d’edat i s’hi està vint-i-vuit anys més, gràcies al seu enginy i pragmatisme amb les quatre coses i el grapat d’eines que havia pogut salvar del seu vaixell naufragat. Robinson és l’home culturalitzat, civilitzat, un individu que transporta amb ell tota la cultura europea. Però també és conscient de la seva trista condició de nàufrag; per això bateja el seu illot com a “Illa de la Desesperança”. Personatge atractiu per als pedagogs i educadors, remarca Enric Cassany. Robinson Crusoe passa per tots els estadis de la civilització occidental, ens ho recorda Vicenç Pagès: de la recol·lecció de fruits silvestres a l’agricultura i l’artesania, fins arribar a la ramaderia, l’esclavatge, l’evangelització i la planificació industrial. 

Llegir al servei de qualsevol ideologia és el mateix que no llegir

Laura Borràs

Som davant d’una obra d’art que toca temes universals: la solitud, l’individualisme, la formació de la persona, la supervivència, l’autoconeixement, l’autosuficiència, l’afany de superació, l’experiència religiosa.

I tot això mitjançant una novel·la d’aventures amena i entretinguda, relatada en primera persona, com si fos l’experiència directa de l’autor,  amb una prosa planera, un fil narratiu àgil i absorbent i amb un detallisme gairebé periodístic, ens recorda Esther Tallada.

El protagonista és un personatge que es fa entranyable en remarcar com a qualitat humana la mirada agraïda i meravellada que té sobre les coses. Amb una visió del món i una ètica pròpia. Amb una moral concreta. La del seu temps. Amb raonaments textuals com aquests: “I és que som incapaços de valorar les nostres circumstàncies reals fins que no ens les confronten amb les circumstàncies contràries, ni sabem apreciar les coses de què gaudim fins que no ens falten”. “Tota la nostra insatisfacció per les coses que no tenim ve de la falta d’agraïment per les coses que sí que tenim”.

Tenim a les mans un clàssic que ha fascinat legions de lectors, des dels aficionats a la lectura amena que demana entreteniment fins als escriptors consagrats, filòsofs i pensadors polítics i socials.

Sempre podem trobar en la desgràcia alguna cosa que ens reconforta i que podem deixar escrita a la columna de l’haver del nostre balanç

Daniel Defoe


També és un dels textos més agrament criticats de la història literària, recorda Sánchez Piñol. Atacs furiosos per part dels guardians del pensament políticament correcte, ja que Crusoe no deixa de ser un colonitzador amb mentalitat imperialista, com va apuntar inicialment James Joyce. Però tota obra és producte de la seva època. Diu Garrigasaït que Robinson no és tan sols un representant de l’imperialisme europeu, com s’ha dit tantes vegades, sinó que fa reflexions de fondària “com quan descobreix els caníbals i, després d’un primer moment de consternació, entén que no són més assassins que els cristians que maten per conquerir ànimes”. I això és el que no entendran els moralistes de tots els temps, reflexiona.

Malgrat aquestes crítiques ideològiques, res no ha impedit que Robinson Crusoe es consolidi com un dels clàssics més universals de les lletres angleses. De fet se’l considera el fundador de la novel·la anglesa. S’ha dit que ha estat alhora la Bíblia i l’Odissea dels nois anglesos, ens recorda Enric Cassany. ST Coleridge (1772-1824) deia que et fas home mentre el llegeixes. Al seu llibre Émile, Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) trobava indispensable la seva lectura a tots els joves.

Sánchez Piñol remarca també que Robinson Crusoe és el gran text del segle XVIII que tracta el tema universal de l’oposició entre natura i cultura i del triomf real de la cultura sobre la natura. Al segle XIX vindrà Moby Dick de Melville (1819-1891), i al segle XX El vell i el mar de Hemingway (1899-1961). En tots tres textos –reflexiona- la qüestió és exactament la mateixa: saber si vencerà la civilització o s’imposarà la naturalesa. Si triomfarà l’home, el fet cultural o el món salvatge i acultural. 

Daniel Defoe crea un dels grans personatges de la literatura universal. I ara tenim a l’abast una impecable, pulcra, elegant i recomanable versió que no ens podem perdre.

Agraïments: A Mariona Peralta i a Jordi Arboix per la lectura crítica a la present col·laboració 

Referències bibliogràfiques

  1. DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Bernat Metge Essencial. Traducció d’Esther Tallada, 2020
  2. DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Traducció d’Imma Baldocchi. Edebé. Col·lecció Nòmades del Temps, 2002.
  3. SERRA, Montserrat. “Robinson Crusoe en època de confinament”. VilaWeb, 19 de juny 2020.https://www.vilaweb.cat/noticies/robinson-crusoe-en-epoca-de-confinament/
  4. PAGÈS, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Proa, 2006.
  5. SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. “Pròleg”. Robinson Crusoe. Bernat Metge Essencial. Traducció d’Esther Tallada, 2020, pàg 9-15.
  6. ARGULLOL, Rafael. “Lliçó per a nàufrags”. ARA diumenge (#329), 16 d’agost del 2020

Los comentarios están cerrados.