Joan Vicens Nitu, i el Cafè Nitu (I)

Joan Vicens i Casellas, conegut per tothom com en Nitu, era fill d’una família de flequers del carrer de la Porta Nova. Pere Vicens, el seu germà, va ser alcalde de Torroella per ERC en temps turbulents, els anys 1934 i 1936; i ell, afiliat al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), va presidir l’Ajuntament antifeixista d’agost a octubre de 1936. Per a la seva desgràcia, aquells tres mesos van tenir lloc a Torroella els esdeveniments més luctuosos de la revolta anarcosindicalista, es van matar capellans i laics, es va cremar l’església dels Dolors i es va destruir patrimoni públic i privat. Acabada la guerra, en Pahí i el Borni, que havien fugit a França, van evitar la revenja franquista, però en Nitu ho pagà amb la vida: el van detenir, i va ser afusellat el 12 de maig de 1939, als 31 anys.

Les primeres notícies que tenim d’en Nitu no estan pas relacionades amb la seva activitat política. El 1932, quan tenia 24 anys, va obrir un cafè a Fora Portal, als baixos de can Quintana i, a la llarga, la popularitat que va assolir l’establiment va ser considerable. Fos per casualitat o per amistat dels redactors d’EMPORION amb la família Vicens, és notable el cabal d’informació que sobre aquell local va anar apareixent a les pàgines de la revista (fins a 14 notícies, entre abril de 1932 i juliol de 1936). He considerat que valia la pena presentar-les tal com van sortir publicades.

El 10 d’abril de 1932, EMPORION anunciava: “Nou cafè.- Se’ns diu que el nostre bon amic Joan Vicens obrirà dintre de curt temps un modern establiment en els baixos de la casa Quintana. Aquest nou cafè, ampli i confortable, tindrà accés al carrer del Comerç [carrer d’Ullà] i a la plaça de Quintana i Combis, on a l’estiu, sota d’una ampla vela, hom trobarà fresc i agradós sojorn”. Cinc mesos després, el 9 d’octubre de 1932, en tornava a parlar: “Construcció.- Han començat ja les obres de construcció del cafè de Joan Vicens, en la part baixa de la casa Quintana que afecta la plaça de Quintana i Combis, i carrer del Comerç. Hom diu que abans de fi d’any tindrà lloc la inauguració d’aquest nou establiment públic”.

El 19 de febrer de 1933, EMPORION anunciava: “Nou cafè.- S’apropa el dia de la inauguració del Cafè Nitu instal·lat en els baixos de la casa Quintana, entre el carrer del Comerç i la plaça de Quintana i Combis. Aquest nou establiment ha estat construït amb tots els refinaments moderns i amb la major sumptuositat. Manca només ara que el propietari de l’immoble, nostre admirat amic, don Pompeu de Quintana, s’apressi a fer rebatre la façana que dóna a la plaça per tal de completar l’obra de reforma interior que amb tant d’encert ha realitzat l’amic Vicens, sota direcció del dilecte Joan Pericot. Aquest simple detall exterior és el que ha de donar vistositat a tan important millora”. Al número següent, 11 de març de 1933, es feia ressò d’un fort contratemps: “Explosió.- Diumenge passat la família Vicens fou víctima d’un greu accident. Mentre laboraven cafè per mitjà d’un fogó de benzina, es produí un petit incendi per haver-se escampat per terra fragments de dit combustible. Les flames invadien el departament del Cafè Nitu destinat a obrador produint-se cremades de consideració Pere Vicens, i ferides més lleus, el pare i el seu germà Joan. Afortunadament l’incendi fou sufocat al cap de poca estona. Lamentem la desgràcia i fem vots pel ràpid restabliment dels nostres bons amics.”

El mateix any de la inauguració, el nou establiment devia ser ben acollit pels torroellencs, ho comprovem a les Notícies de 9 de juliol de 1933: “Revetlles.- El popular Cafè Nitu fou l’organitzador de les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere. A la primera hi va concórrer molta gent puix la nit hi acompanyava. En canvi la de Sant Pere no es pogué celebrar fins el diumenge següent a causa de la pluja. La Principal de Torroella s’encarregà de la part musical, interpretant un reguitzell de sardanes i de balls ultramoderns. En el mateix Cafè Nitu, el dia primer de l’actual va tenir lloc una extraordinària exhibició de billar a càrrec del ‘campió del món de les deu mil caramboles’ conegut per Rambla. L’exhibició d’aquest professor de billar fou molt celebrada pel nostre estol de carambolistes”. I, com a mostra de l’èxit del local, al número extraordinari que EMPORION va publicar amb motiu de la Festa Major de 1933, trobem un anunci molt vistós que el proclama el local més concorregut de Torroella i anuncia quatre sessions diàries de diverses atraccions ‘de primer ordre’: 2 cançonetistes, 2 ballarines i un duet (núm. 234, 24 agost 1933).

L’any 1934, almenys aparentment, les coses rutllaven bé per a la família Vicens. El germà d’en Nitu era elegit alcalde de Torroella al febrer, i creixia la popularitat del nou local. El dia 11 de març, EMPORION esmentava actes festius exitosos que hi tenien lloc: “Atracció.- Al popular Cafè Nitu donà dues exhibicions un atleta, el qual executà diversos treballs posant a prova una resistència muscular i una força física formidable. Els aimants d’aquesta mena d’espectacles passaren dues vetlles molt aprofitades”. I el 10 de juny: “Atracció.- Al Cafè Nitu va actuar dies passats un prestidigitador el qual presentava els seus treballs al carrer damunt d’una taula, mentre el públic el contemplava frescament assegut a la terrassa. La concurrència celebrà els trucs del galant prestidigitador”. El dia 1 de juliol, EMPORION comentava el bon resultat que l’establiment havia aconseguit la nit de Sant Joan: “Revetlla.- La vigília de Sant Joan el popular Cafè Nitu organitzà una revetlla amenitzada per la cobla La Principal de Torroella, la qual executà algunes sardanes i acabà amb un ball de carrer celebrat per un gran nombre de jovent. La festa assolí el que se’n diu un èxit de poble”. I el 15 de juliol, hi tornava: “Festa de carrer.- Per causa del temps tingué d’ajornar-se la revetlla de Sant Pere que havia anunciat el popular Cafè Nitu. La festa tingué lloc el dissabte de la setmana anterior amb un ball de carrer amenitzat per la cobla La Principal de Torroella. La concurrència fou molt nombrosa.”

Però el Cafè Nitu es començà a fer conèixer també pel seu biaix polític radical. Tres notícies publicades a EMPORION l’any 1934 citaven -i comentaven amb un pèl de prevenció- actes de tendència ideològica d’extrema esquerra que s’hi van celebrar; una altra notícia, de 1935, esmentava el tancament forçós de l’establiment per ordre governativa, i la seva reobertura sis mesos després; i una de 1936, reflectia la renovada popularitat del local, pocs dies abans de la Guerra Civil.

D’aquesta deriva ideològica de l’establiment d’en Nitu i dels vaivens polítics que van afectar els germans Vicens els anys 1934-1936 -que finalment van ocasionar l’execució d’en Nitu després de la guerra-, en parlaré en un pròxim article: “Joan Vicens Nitu, i el Cafè Nitu (II)”.

Los comentarios están cerrados.