Regla 22 (6) – Lletres i grups de lletres

 

Consonants   (continuació)

L   (ela)

En català la lletra ela es pot presentar en tres formes diferents:

1. La ela simple (L)

Per als que parlen normalment el català, no tenen problemes a escriure el so de la L al començament, meitat, final de paraula, o formant dígraf (dues lletres seguides):

lent      líquid      bala      solta      plena      alga      sol      estima’l

2. La ela geminada (L·L)

En canvi, per als que parlen normalment el català, no és tan fàcil saber quan cal escriure L·L (ela geminada), que representa dues eles pronunciades l’una darrere l’altra, com a les paraules  col·legi,  instal·lació,  metàl·lic…

Hi ha un bon nombre de paraules amb ela geminada, el problema és que sol pronunciar-se com una ela simple i és fàcil cometre errors ortogràfics (colegi, instalació, metàlic). En aquest sentit, donarem algunes orientacions:

La ela geminada sempre va entre vocals.

a. Porten ela geminada moltes paraules que comencen per:

al·l-:               al·legar   al·lèrgia   al·licient   al·lucinar…

col·l-:             col·laborar   col·lecció   col·lectiu   col·liri   col·locar…

il·l-:                il·legal   il·lès   il·lògic   il·lusió…

b. També moltes paraules que acaben en:

-el·la:            aquarel·la   mortadel·la   novel·la…

-el·lo:            xarel·lo   xitxarel·lo…

-il·la:              clorofil·la   goril·la   til·la   tranquil·la…

c. Altres paraules d’ús freqüent amb l·l:

anul·lar  Brussel·les  destil·lar  excel·lent  instal·lació  intel·ligent  metàl·lic  mil·lenni  mil·lèsim  mil·ligram  mil·límetre  mol·lusc  oscil·lar  paral·lel  pel·lícula  pol·len  rebel·lar-se  satèl·lit  sol·licitar  vacil·lar…

3. El dígraf LL  

Ja hem dit algun altre cop que dígraf és el conjunt de dues lletres (ll, ny, tx…).

Els que parlen normalment el català, distingeixen fàcilment el so que cal escriure amb el dígraf LL al començament, meitat o final de mots com ara:

llauna     ballar     enlluernat     vetllar     encenall     Sabadell

Atenció: a Torroella encara és ben viu el fenomen de pronunciar la doble ela com si fos una i en paraules com ara:

abella, agulla, all, cabell, cella, conill, despullar, fonoll, fulla, genoll, mullar, orella, ovella, palla, papallona, parell, pessigolles, poll, rostoll, rovell, tallar, treballar, trull, ull, vell, ventall, vull, xulla…

No podem escriure  abeia,   cabei,   coní,   despuiar,   paia,   trui,   ui,  

vei,   xuia…

Ni   jonei (genoll),  rostei (rostoll), o fonei (fonoll)…  que diu força gent.

(Sí que es pot dir en contes, teatre, transcripció de diàlegs populars, etc.)

——————————————————————————————————

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT