Regla 22 (8) – Lletres i grups de lletres

Consonants   (continuació)

P    (pe)

Per als qui parlen normalment el català, és fàcil escriure el so de la P al principi, enmig o al final d’una paraula.

pare       pau      operació      ensopit      cap      rep      escup

L’única dificultat és la seva semblança amb el so de la B o de la V

per exemple, comparem el so de:

pruna / bruna          tipa / tiba          pot / vot

Aquesta dificultat és més acusada al final de paraula.

Per a aquest cas, indicarem tres regles fàcils:

—    Darrere de vocal tònica s’escriu sempre P:

cap        estrip        llop        xop       xarrup

—    Darrere de vocal àtona o de consonant s’escriu P o B segons la lletra

que porten altres paraules de la mateixa família:

àrab (Aràbia)            esquerp (esquerpa)

—      No hi paraules que acabin amb V

(excepte d’origen estranger:    Molotov        Olov      Antonov    …)

Atenció!: no confonguem amb les acabades en F, ben catalanes:

aiguanaf          buf          pitof            tuf         …

Q    (vegi’s C a  Emporion, setembre 2012)

R    (erra)   –   dígraf RR

Sabem molt bé que en català tenim per a la R

—    un so simple (pera)

—    un so múltiple (terra)

1.  El so simple es representa amb la lletra R

cara             cremava           perdre              moure           miri

Però hem de tenir en compte que en català la  R  final  no es pronuncia:

ahir           clauer          maror          dur   consentir

(de fet, la R final és muda per als que parlem el català oriental: Empordà, Barcelona, Balears,…; però es pronuncia al català occidental: Lleida, Andorra, València,…).

Per això serà convenient recordar que cal escriure amb R final els infinitius dels verbs (excepte els que acaben en –re, com rompre, caure, seure…):

cantar          córrer          voler          intuir          repetir

Alerta!, no confonguem els infinitius amb els passats:

vull cantar / ahir la Rosa cantà        es va morir / l’Andreu morí ric

També podem saber si hi ha R final per mitjà dels derivats:

por (poruc)    segur (segura)    fuster (fusteria)    ferrer (ferreria)

2.  El so múltiple es representa:

—    amb la lletra R a començament de paraula i darrere consonant:

ram       riure      roca      enredar      folrar      honra

—    amb el dígraf RR entre vocals:

carrer          arrossego          torre        mirra

Atenció!: s’escriu una sola R darrere bastants prefixos:

autoretrat         contrarestar         extraradi         infrarojos

multiracial          preromànic          suprarenal       …

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT