Una de les primeres propostes ciutadanes que van arribar a l’actual alcalde de Torroella va ser la que li vaig confiar quan començava aquesta legislatura.
És una iniciativa que exigeix un pressupost irrisori: batejar un espai, una plaça o un parc amb el nom de Pau, Concòrdia, Solidaritat, o el d’un altre valor d’aquells en què tots estem d’acord, però que sovint oblidem i tenim tendència a practicar els seus oposats. Li vaig proposar, fins i tot, un espai concret que ara no té nom: el parc on abans es trobaven els dipòsits de les aigües de la vila, emmarcat pels carrers Bellavista, Santa Margarida i Olivar.
Molts ajuntament han aprovat fa temps destinar un espai amb un d’aquests noms: Arbúcies, Calonge, Figueres… i una llarga llista. Però no és solament a les nostres comarques on ens en preocupem. Arreu del món es localitzen parcs i places per procurar fomentar la pau, la concòrdia i la solidaritat. La plaça més coneguda és la de la Concorde, al centre de París. Va ser el punt on van ser executats, en el període revolucionari, Lluís XVI i Maria Antonieta, i on es va instal·lar la guillotina que tants caps va fer baixar en època del terror. Aquesta va ser la raó per la qual, un cop superada la mala maror, la plaça de la Révolution, com era coneguda, va passar a dir-se plaça de la Concorde.
L’interessant és que són places o parcs on es generen activitats relacionades amb els valors dels quals porten el nom. Moltes vegades una escultura dóna relleu al lloc i sovint s’hi troben poemes o escrits relacionats. ¿Quin lloc més adequat que no aquest per plantar-hi un arbre que, amb el temps, aixoplugui persones en conflicte per trobar maneres d’arribar a la pau? Seria l’Arbre de la Paraula, a la manera que explicava en el meu article del mes passat. Parlant la gent s’entén. Hi ha mil i una activitats per organitzar destinades a petits i grans i la millor pedagogia és la que es basa en la repetició. Si parlem de pau, avui sí i demà també, vindrà un dia que ens farà vergonya barallar-nos.
El suggeriment que vaig fer a l’alcalde li va semblar apropiat. Arribem a la meitat de la legislatura i, en no saber-ne res, us volia demanar, estimats lectors i lectores, que si trobeu encertada la idea, exerciu el dret a participar i escriviu a l’alcalde (a la pàgina web de l’Ajuntament “Fil directe amb l’alcalde” o bé enviant-li una nota a la bústia de suggeriments de l’Ajuntament). Ben segur que entre tots l’animarem a disposar una cosa tan senzilla com la que estic explicant. Si no participem, no ens queixem. Hem de reservar les queixes per quan no ens deixen participar.