Fins i tot aquells que mai no fan turisme deuen saber que Copacabana és una platja de Rio de Janeiro mundialment famosa. Que jo avui en parli en relació amb Torroella deu semblar una mica estrambòtic, i crec que cal dir-ne la causa. Moltes llegendes relacionades amb la nostra vila són força conegudes, però d’altres que he recollit a Emporion m’han estat contades, i jo normalment he citat les persones de la vila que me les han explicades. Però la hipotètica història d’avui l’he trobada casualment a Internet, escrita per un Carles Camp a qui no conec, i espero que s’ho agafarà bé si sap que l’hi he presa.
Diu Carles Camp que el nom Copacabana prové d’una advocació mariana, la Mare de Déu de Copacabana, i que hi ha diverses versions sobre un seu suposat origen bolivià. Una llegenda l’atribueix a una aparició a un jove pescador del llac Titicaca, que va esculpir-ne una imatge, vestida de daurat, damunt d’una mitja lluna. Una altra diu que, en temps de la conquesta, una tempesta va sorprendre uns espanyols en aquest llac, que varen pregar auxili a la Mare de Déu de Copacabana, i que un cop salvats li varen dedicar una església. S’ha debatut sobre el nom, que podria venir de les llengües indígenes quítxua o aimara, com els dos mots aimara, qhupax (blau) i qhawanya (observar), “mirar el blau”, o quta (llac) i qhawanya (observar), “mirar el llac”.Però no s’ha contemplat que l’origen del mot fos castellà ni portuguès. I si fos torroellenc?
Diu Camp que està demostrada l’existència, a Torroella de Montgrí, l’any 1669, d’una capella consagrada a Nostra Senyora de Copacabana, segons un document que es troba a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, on s’explica que un habitant de Barcelona originari de Torroella de Montgrí, Pere Vicenç Pagès, va encarregar a un orfebre barceloní, Francesc Mas, “de daurar, jo dit Mas, lo retaule de la capella dita del Sant Cristo y de Nostra Senyora de Copacabana de la iglésia parroquial de dita vila (Torroella de Montgrí)”.
“Die martis .ii. mensis iulli. Anno a Nativitate Domini M.DC.LXVIIII
Ego Franciscus Mas, daurator, civis Barcinone, gratis, etc. Confiteor et reçognosco vobis honorabili Petro Vincencio Pagès, civi Barcinone, oriundo vero ville de Torroella de Montgri, gerundensis diòcesis, presenti, quod numerando, realiter et de facto, in notarii et testium infrascriptorum presencia, ex solvistis, mihi centum sexaginta quinqué libras monete Barcinone.
Et sunt ad bonum computum quingentum librarum dicte monete, et pro secunda solucione carum, scilicet, del concert fet entre nosaltres, dites parts, de daurar, jo dit Mas, lo retaule de la capella dita del Sant Cristo y de Nostra Senyora de Copacabana de la iglésia parroquial de dita vila, prout large continetur ininstrumento dicti concert, recepto apud notarium infrascriptum undecimo die.februarii proxime preteriti.
Et ideo renunciando, etc. Presentem de dictis centum et sexaginta quinqué libris facio vobis apocam de soluto.
Testes sunt: honorabiles Bonaventura Bosch, mercator, civis et Martinus Ricart, scriptor Barcinone.”
Carles Camp cita l’existència d’una sèrie de pintures d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzades entre 1728 i 1745, titulada “Catorze misteris del Roser”, procedent de la Capella del Santíssim Sagrament i de la Verge de la Copacabana de l’església parroquial de Torroella de Montgrí, que es van poder salvar dels estralls de la Guerra del 1936-1939 perquè es van amagar al mas de Can Quintana de Colomers. Per les raons que sigui, només una està localitzada, al Museu Diocesà de Girona, número d’inventari 491 i dipositada al Seminari Episcopal de Girona des del 1988.
