El cant coral té una llarga tradició a Torroella de Montgrí. Ara fa més de 40 anys, el Cor Anselm Viola iniciava els seus assajos de la mà de Josep Gispert i la seva llarga trajectòria l’ha dut a convertir-se en una agrupació coral que avui dia acull una setantena de cantaires distribuïts en tres cors diferents: la coral infantil Móndeveus, el cor juvenil Sonaixí, i el cor d’adults Anselm Viola. Tots tres sota la direcció de Maria José Toledano.
Benet Amat, Maria Lluïsa Candal, Pitu Llos i Fonsu Margall, cantaires del cor des de fa més de 20 anys i actuals membres de la Junta, repassen i rememoren alguns dels moments viscuts al cor.
Quants anys fa que es va crear el Cor Anselm Viola?
BENET: Aquesta és una bona pregunta! No ho sé. Algú ho té ben clar? Jo diria que estem al voltant dels 43-44 anys.
PITU: El 2016 i el 2017 vam celebrar els 40 anys de la coral. El que passa però és que no en tenim molt clars els inicis perquè abans hi havia un cor parroquial. Jo hi havia cantat de molt jovenet.
BENET: Sí, i al voltant del 1976-1977 -no sé si és que hi va haver una aturada al cor parroquial- es va reprendre la coral. Per això agafem l’any 76-77 com l’inici.
PITU: Però no ho sabem del cert, perquè el document de creació del Cor Anselm Viola, que és una fulla escrita a màquina i signada per tota una colla, és posterior.
BENET: Sí, i de fet, el nom d’Anselm Viola es decideix l’any 1986, força més tard.
I d’on ve aquest nom, qui era Anselm Viola?
BENET: El nom d’Anselm Viola ve d’un monjo de Montserrat del s. XVIII que va ser mestre de capella i de l’escolania de Montserrat. Era nascut a Torroella i és segurament un dels músics més rellevants o més antics nascuts aquí que es coneixen.
Al llarg d’aquests anys, quants directors ha tingut la coral?
BENET: Això sí que ho tenim controlat! Hi ha hagut set directors diferents. El primer va ser en Josep Gispert: un home d’aquí Torroella, molt conegut, un tenora que tocava primer amb els Montgrins i després amb la Principal de la Bisbal. Després, quan va plegar, la coral va agafar en Salvador Comalada, que en aquells moments tenia 20 i poquets anys. Però per temes de feina i d’estudis -estudiava a Barcelona i baixava cada divendres per assajar- no va poder continuar. I aquí va entrar en Josep Lluís Rabassó que anava i venia de Sant Feliu de Guíxols. Després d’en Rabassó, en Joaquim de la Cuesta -que tenia fama de ser molt estricte a l’hora dels assajos-, després en Jordi Molina, en Ramon Manent i ara actualment tenim la Maria José Toledano.
I cantaires, en queda algun dels que van iniciar la coral ara farà més de 40 anys?
FONSU: En Toniu, l’Antoni Roviras pare.
BENET: Sí, ell hi ha cantat sempre. N’hi ha d’altres que també fa molts anys que hi cantem, però des del principi només ell. Ara que ja portem 43 o 44 anys, havia de ser algú que comencés molt jove!
Quins records teniu d’aquells anys?
M. LLUÏSA: Sempre recordarem quan vam anar al País Basc, estàvem en un alberg i ens va fer una nevada! Al matí quan ens vam aixecar estava tot blanc.
PITU: Sí, ens pensàvem que algú ens prenia el pèl! Era a primers de maig.
FONSU: Sí, vaig ser jo! Em vau engegar tots a fer punyetes! Em vaig aixecar a quarts de sis del matí i vaig obrir la finestra, amb una fred que fotia, i havia nevat. I vaig dir: nois aixequeu-vos. I tothom em va enviar a fer punyetes. Va haver de venir l’Ertzaintza a ajudar-nos a baixar i posar cadenes a l’autocar que no podia sortir.
PITU: En general el que recordem més són els viatges o els intercanvis que hem fet. Una vegada vam cantar a Reus i Tarragona i vam anar a l’hotel Cap Salou que era l’econòmic de l’època.
FONSU: 19 euros ens va costar. Encara me’n recordo. Me’n vaig encarregar jo d’anar a l’agència.
M. LLUÏSA: I després hi ha la sortida a Marsella que vam fer amb en Ramon Manent.
BENET: I la de Mallorca, que vam anar a Binissalem.
M. LLUÏSA: I la de Formentera, amb totes les forces culturals de Torroella.
I quan vau començar, pensàveu que la coral duraria tants anys?
PITU: Jo al començament no hi era, però aquestes coses suposo que les fas perquè ja hi ets i vas tirant endavant. Però ningú devia preveure si duraria molts o pocs anys.
M. LLUÏSA: El que té la coral és que t’enganxa, perquè es crea un vincle i hi ha un ambient molt familiar. Per això ens hi fem grans tots, perquè érem joves quan vam començar. El que falta ara és gent jove que comenci: un relleu. Però és clar, nosaltres no tenim ganes de plegar.
FONSU: Aquest és el problema: no hem sabut mai atreure la joventut. Suposo que també perquè els grans no hem plegat quan havíem de plegar. És el que diu la Lluïsa, hi ha un vincle i vulguis que no estem fent una mica de tap.
PITU: Potser si ara comencessin set o vuit cantaires de 40 i pico d’anys, no ens n’adonaríem i els més grans ja s’anirien apartant.
BENET: El que ens faltaria ara és això: una fornada de vuit o deu persones amb ganes de cantar -si pot ser que en sabessin una mica- i que tinguin entre 40 i 60 anys per entendre’ns.
M. LLUÏSA: Però hi ha una franja d’edat que la gent està desapareguda. Marxeu fora a estudiar, després us caseu, teniu fills i se us fa més difícil venir a cantar.
BENET: Però això va a onades. Jo no descarto que trobem aquesta renovació en algun moment, ja sigui estirant gent del Sonaixí.
I aquest curs, com es planteja? Podreu assajar?
BENET: La intenció és assajar encara que sigui amb mascareta. Nosaltres assagem a la sala del Recer, que compartim amb diferents entitats, i l’ajuntament ens ha d’acabar de dir quin és el protocol que hem de seguir.
PITU: De totes maneres, la intenció del cor és dividir-nos i assajar en dues tongades. El mateix dia, primer uns i després, havent ventilat, els altres. I fer assajos més curts, de tres quarts d’hora.
M. LLUÏSA: El cas és mantenir el caliu per no perdre’l. Si ara diguéssim doncs aquest any no fem res, després costaria molt arrencar. Durant el confinament ja vam fer alguna cosa, un parell de vídeos. Però això es pot fer durant uns dies, no tot un curs.
PITU: Sí, i també n’hi ha que ja són grans i no tenen la tecnologia o no la saben fer anar i és complicat.
Teniu algun projecte en ment per aquest any?
FONSU: Començar a l’octubre!
BENET: Exacte! Ara mateix el projecte és començar a l’octubre. Abans del confinament ja teníem una mica pensat què volíem fer per final de curs i suposo que si podem reprendrem allò. Però esclar, ara mateix…
PITU: Aquest any teòricament hi hauria d’haver el Concert de Fira per Sant Andreu i el de Nadal. El Concert de Fira normalment era compartit amb una altra coral de fora i aquest any no els podem convidar. Havia de venir una coral de França, de Toulouse, però al mes d’abril ja vam decidir que ho deixem estar. I per Nadal ja ho veurem. També haurem de veure la resposta dels cantaires, si hi haurà gent que vindrà a assajar.
I ja per acabar, teniu alguna il·lusió com a coral?
BENET: La il·lusió que tenim és poder continuar cantant i fent intercanvis o sortides de cap de setmana. Tot i que en aquests moments és impensable a curt termini.
FONSU: Ens ho hem passat bé aquests anys. Ha valgut la pena.
M. LLUÏSA: Sí, i la il·lusió és que puguem continuar fent concerts i espectacles.
