Crisi de civilització III

Tercera part: Economia Ecològica i Civilització Ecològic

 

L’Economia Ecològica (1) és un camp transdisciplinari que abasta diverses disciplines en forma transversal i que està per sobre de totes elles. Pretén ser un pont entre l’ecologia i l’economia i afegir-hi també la psicologia, l’antropologia, la biologia, l’arqueologia i la història. Aquest camp d’estudi multidisciplinari permet obtenir una imatge més integrada de com els humans han interaccionat en el passat amb el seu entorn, el seu sistema ecològic, i de com ho podrien fer en el futur. La fusió de coneixements permet encarar els problemes que no poden ser gestionats adequadament amb l’enfocament econòmic convencional. Alhora utilitza un model econòmic que es desenvolupa en contraposició al model basat en els combustibles fòssils. Pretén millorar el benestar de l’ésser humà i l’equitat social. Els seus trets característics són les baixes emissions de carboni, l’ús eficient dels recursos i la protecció social

L’Economia Ecològica es fa ressò dels conflictes entre el creixement econòmic i els límits físics i biològics dels ecosistemes. 

Les idees fonamentals de l’ Economia Ecològica són: 

  • L’economia està incrustada a la natura, existeixen límits al creixement material i problemes ambientals crítics, l’escala de l’economia ha pogut sobrepassar la seva grandària sostenible afectant a la seva resiliència.
  • La natura és el suport vital de la humanitat, ens falten coneixements sobre la natura i les relacions entre les societats i el seu entorn. Per això hi ha incertesa respecte a les conseqüències de les nostres accions, la qual cosa suposa adoptar principis de precaució i enfocaments oberts a la participació social.
  • Ús de la teoria de sistemes, provinent de les ciències naturals, per a comprendre la dinàmica i evolució dels problemes.
  • Les qüestions d’equitat i distribució inter i intrageneracionals són fonamentals.
  • La natura té un valor per si sola, independentment del seu ús o utilitat per als humans.
  • L’economia està integrada en sistemes culturals i socials més amplis de tal manera que natura, economia i societat evolucionen conjuntament.

 

Un dels pares de l’Economia Ecològica, també anomenada Bioeconomia, va ser Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994). Aquest prestigiós economista romanès va publicar el 1971 “La llei de l’entropia i el procés econòmic”. Va assegurar que “no incloure les lleis de la biologia i la termodinàmica a l’economia era un greu error”. Alguns dels més coneguts economistes ecològics són: Herman Daly, José Manuel Naredo, Joan Martínez Alier, Oscar Carpintero, Marina Fischer-Kovalski, Ida Kubiszewski.

Civilització ecològica

La civilització ecològica és o hauria de ser el resultat dels canvis socials i ambientals de la societat actual com a resposta a les alteracions climàtiques i a les injustícies socials. Implica un conjunt de reformes econòmiques, educatives, filosòfiques i culturals, polítiques, agrícoles i altres, cap a la sostenibilitat. S’entén la sostenibilitat com una forma d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present, al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i es planeja i s’actua per poder mantenir aquests ideals indefinidament.

Tot i que el terme es va encunyar per primera vegada a la dècada de 1980, no va tenir un ús generalitzat fins al 2007, quan la “civilització ecològica” es va convertir en un objectiu explícit del Partit Comunista de la Xina. 

L’abril de 2014, l’Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides i l’Organització Internacional de Col·laboració per a la Seguretat Ecològica van fundar un subcomitè sobre civilització ecològica. 

La visió del món culturalment dominant d’avui es una visió atomista de la vida que privilegia l’individualisme i la independència sobre la interdependència. Aquesta visió ha afectat les maneres en què ens relacionem entre nosaltres i amb el món no humà. Permet valorar culturalment una categoria aparentment arbitrària per sobre d’una altra: l’home sobre la dona, la ment sobre el cos, la raó sobre l’emoció, l’universal sobre el particular, l’ésser humà sobre la natura, el “civilitzat” sobre el “primitiu”. Històricament, això ens ha portat a les pitjors formes d’injustícia: el sexisme, el racisme, el colonialisme, l’ecocidi (un ecocidi o biocidi és una greu destrucció d’un o més ecosistemes, de manera que la qualitat de vida o la pau dels habitants del territori on ocorre disminueixi severament). I ha generat opressió, explotació, extractivisme (procés d’extracció de recursos naturals de la Terra per a vendre’ls al mercat mundial) i la devaluació de la vida en general.

Abordar positivament la necessària transició de la civilització moderna requereix un canvi d’una visió del món basada en la separació i el dualisme a una visió dels sistemes ecològics basada en les interconnexions, una visió sistèmica basada en la percepció del món real en termes de totalitats per a la seva anàlisi, comprensió i acció, a diferència del mètode científic, que només percep parts d’aquest i de manera inconnexa. 

Una Fase Planetària (2)

La fase planetària de la civilització és un concepte definit pel Global Scenario Group (GSG), una organització mediambiental que s’especialitza en l’anàlisi d’escenaris i pronòstics. L’organització afirma que la creixent interdependència global i els riscos, com el canvi climàtic, estan duent el món a un sistema socio-ecològic unitari. Aquesta condició sense precedents assenyala un canvi històric  del període de (post-)modernitat, caracteritzat pels estats sobirans, creixement continu de la població i de les economies, recursos abundants (encara que no ho sembli!), i desatenció dels impactes mediambientals. La Fase Planetària té moltes manifestacions: globalització econòmica, desestabilització biosfèrica, migració massiva, institucions globals noves com les Nacions Unides i l’Organització de Comerç Mundial, Internet, noves formes de conflictes transfronterers, i canvis dins la cultura i la consciència.

COP26

La COP26 (La 26ª Conferència de les Parts de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) a Glasgow de fa algunes setmanes (31/10 al 12/11/2021) vol que els països assegurin el zero net global a mitjans del segle i mantenir l’increment màxim pel 2030 en 1,5 graus. (Vegeu l’article de l’Albert Llausàs del passat 2 de novembre “El futur és a Glasgow”)

Només així podríem assolir el que s’anomena “La gran transició”, un futur en què la societat es reorganitza de manera integral per mantenir-se en equilibri dinàmic amb els sistemes de la Terra. Els humans no havien organitzat mai abans de manera sostenible una societat global amb un nivell tan alt de complexitat, però per primera vegada a la història és possible que es pugui viure en una civilització sostenible, tecnològicament avançada i interconnectada a nivell mundial, el que alguns anomenen una civilització ecològica. 

Jaume Sató i Geli

  1. Vegeu, per exemple: “Economia Ecològica per l’Antropocè: Un paradigma emergent” de Peter G. Brown i Peter Timmerman, editat el 2015.

  2. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fase_planet%C3%A0ria_de_la_civilitzaci%C3%B3