D. Sam Abrams i la seva antologia del haiku modern i contemporani català

D. Sam Abrams (Beckley, Virgínia Occidental, 1952), poeta, assagista, traductor i crític literari estatunidenc, acaba de publicar la primera antologia general del haiku modern i contemporani català des de l’any 1906 fins al 2018. Per tant, el llibre abasta cronològicament del 1906, quan trobem un primer haiku d’Eugenid’Ors (1881-1954) aparegut al Glossari, fins al 2018.

Sam Abrams s’establí a Catalunya en els anys setanta i es llicencià en Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’autor ha exercit la docència, ha estat secretari del PEN català, ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès i ha introduït poetes anglosaxons poc coneguts.

Tot el que soc
gravita al teu voltant,
Literatura.

Ponç Pons (Alaior, 1956)

L’antòleg anglocatalà recull en aquesta obra que comentem un total de 1.596 haikus de 96 autors dels països catalans amb l’objectiu d’engrandir la nostra tradició poètica. El llibre gaudeix del suport de l’Institut de Cultura d’Olot, que durant setze anys ha convocat el premi anual de haikus en línia.

El haiku de Tomàs Garcés (1901-1993) “Llum a les golfes” dona títol a l’antologia: Llum a les golfes./A fora, l’ocellada./Però hi ha el vidre.

El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses. Es tracta d’una composició breu de llenguatge planer i directe que consta de tres versos de 4-6-4 síl·labes i que sol acabar en paraula plana; si l’última síl·laba és àtona, els versos han de ser de 5-7-5 síl·labes. El haiku s’inspira en l’observació de l’entorn i de la natura, i té com a objectiu principal captar un instant màgic que ocasioni una sensació o un sentiment. El haiku sol caracteritzar-se per un predomini dels substantius; l’ús de pocs adjectius, i l’ús del verb en present.

L’arribada del haiku a Catalunya a l’inici del segle XX es relaciona amb l’interès d’Occident per les cultures orientals.

Així mateix, recorda Sam Abrams que tant el haiku com la tanka o la lírica xinesa clàssica, amb la seva austeritat, la seva concentració textual, la seva profunditat conceptual i la seva càrrega emotiva ben disciplinada oferiren un immillorable camí de sortida a la crisi poètica que havien suscitat els escriptors victorians tardans. Des de l’inici del segle XX, la poesia oriental havia quedat fixada com una font de renovació poètica.

El haiku sempre ha estat present al llarg del segle XX a la literatura catalana amb èpoques de més puixança com l’emergència de la modernitat entre el 1906 i el 1939, o els anys de l’aparició de la generació literària del 70, quan la lírica apostava per la superació de la poesia civil o social a partir de la mort de Carles Riba el 1959. I fou tot un rejoveniment, tota una renovació poètica. I ara mateix, segons Sam Abrams amb la desorientació provocada per la caiguda de la postmodernitat, estem passant per una nova època de vigor creatiu del haiku. Per aquest motiu ha cregut oportú regalar-nos aquesta antologia que és una vertadera joia poètica, un present literari meravellós i fecund que no ens podem perdre. Us en presentem un petit tast per anar fent boca.

Referències bibliogràfiques

  1. ABRAMS, Sam. Llum a les golfes. Una antologia del haiku modern i contemporani català. Viena edicions. Barcelona, 2018.
  2. BENNASAR, Sebastià. “1 596 haikus per engrandir la tradició poètica catalana”. Vilaweb 22-2-19. https://www.vilaweb.cat/noticies/haikus-antologia-sam-abrams/
  3. ABRAMS, Sam. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sam_Abrams
  4. BAUTISTA, Susanna. “Haikus”. Emporion 2012; núm. 65. https://emporion.org/haikus/

 

Pupil·la d’un nen

En la nina d’un nen
he vist amigues visions, profunditats
misterioses, felicitats llunyanes.

Francesc Manunta (Alguer, 1928-1995)

La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.

Joana Raspall (Barcelona, 1913-Sant Feliu de Llobregat 2013)

Si tinc per aire
la llum del teu somriure,
no me’l neguessis.

Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006)

La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)

La pena em nega.
No soc més que una llàgrima
d’uns ulls que ploren.

Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948).

Leprosa Europa,
vés amagant les nafres
a la llum pública!

Jaume Creus (Barcelona, 1950)

Els fils elèctrics
empresonen la lluna:
un pentagrama.

Miquel de Palol (Barcelona, 1953)

De dins l’aparador
em miren, sense enveja,
tres maniquins.

J.(osep) N. (avarro) Santaeulàlia (Banyoles, 1955).

llavis
beuen
llavis

Ramon Dachs (Barcelona, 1959)

Alcem senyeres
que romandran invictes.
Som un sol poble.

Jaume Huch (Berga, 1961)

L’argila roja
llepa els peus de les noies
que van descalces.

Francesc Josep Vélez (Barcelona, 1961)

Deixa de refugiar-te
en els licors de la malenconia
exposa’t a l’aire tallant del matí.

Ramon Farrés (Manlleu, 1962)

Al capdavall,
heus ací què és el temps:
un impostor.

Isidre Martínez Marzo (València, 1964)

 Feliç d’aquell
que sap perseverar
fins a la fi.

Isidre Martínez Marzo (València, 1964)

Banderes lliures
ondegen al migdia
són orenetes.

Manel Gibert (Reus, 1966)

Mai no descansa
l’heura que escanya l’arbre.
Quietud falsa.

Jordi Valls (Barcelona, 1970)

Si vols veure les runes
només has de deixar
que passi el temps.

Pau Gener (Sant Celoni, 1977)