Emporion
Dimecres, 18 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Medi Ambient

Desenvolupament sostenible de marca Costa Brava

Albert Llausàs i PascualperAlbert Llausàs i Pascual
25 d'octubre de 2018
a Medi Ambient, núm 143 -novembre- 2018
Temps de lectura: 3 minuts
Desenvolupament sostenible de marca Costa Brava

Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’impartir una conferència dedicada al paisatge rural de l’Empordà a un grup d’estudiants d’arreu d’Europa. En bona mesura va ser un homenatge que destacava totes les bondats del nostre territori, però per aportar una visió més completa també vaig fer lloc per repassar algunes de les seves problemàtiques i amenaces, moltes de les quals comparteixo sovint a les pàgines d’EMPORION. En el torn de preguntes, una de les assistents em va demanar si coneixia algun altre indret amb unes característiques similars. Li vaig respondre que en una esfera material, la de les formes del terreny, la vegetació, els conreus o la fesomia dels pobles, l’Empordà no és particularment especial ja que es poden trobar zones similars per tot l’àmbit mediterrani. En canvi, gaudim d’una herència històrica i uns valors menys tangibles (que van des de la tramuntana fins a la mirada amb la qual gent del món de les arts i les humanitats han interpretat el paisatge) que l’acaben dotant d’una identitat pròpia, inimitable i intransferible. També li vaig comentar que, si bé en la meva opinió l’Empordà no té res a envejar a altres territoris quant a la qualitat del seu paisatge rural, sí que és cert que altres regions han sabut conservar i aprofitar millor aquesta riquesa, com són els casos de la Toscana o la Provença. En aquests indrets, el paisatge tradicional s’ha convertit en un important eix del desenvolupament local. S’hi empara una àmplia activitat turística, en molts casos especialitzada en l’oferta d’allotjament rural. Es vincula molt estretament amb el manteniment d’unes activitats agràries que, a més de conservar un paisatge estèticament harmònic, elaboren productes de gran qualitat, distingits amb segells que així ho certifiquen. Les polítiques de planificació hi prioritzen els creixements urbanístics modestos, de tipus compacte, i amb particular atenció a evitar la proliferació d’elements discordants o amb un impacte excessiu. En tots aquests aspectes, li vaig dir, a l’Empordà anem endarrerits. Malgrat que de mica en mica es van fent passos en la bona direcció, massa sovint s’imposen planejaments, infraestructures i projectes urbanístics que resulten incompatibles amb la bona qualitat paisatgística, la conservació dels espais naturals i el manteniment de la pagesia.

En els últims mesos s’ha estat parlant força d’un projecte que podria capgirar aquesta situació i ajudar a aprofitar el potencial del nostre paisatge com a pilar de desenvolupament: la Reserva de la Biosfera de la Costa Brava. El projecte va ser proposat per la Universitat de Girona i la Fundació Mar, que actualment treballen amb la Diputació de Girona per a l’elaboració d’una candidatura. Aquesta serà presentada properament a la UNESCO, organisme que decideix si atorga o no el distintiu. L’objectiu d’una reserva d’aquest tipus és unir conservació de l’entorn i desenvolupament socioeconòmic en una estratègia que preveu la delimitació d’unes zones nucli (coincidents amb àrees naturals ja protegides on es prioritza la conservació), zones tampó (on les activitats econòmiques estaran fortament vinculades al paisatge com són l’agricultura sostenible, l’artesania local o l’allotjament rural), i unes zones de transició (on les restriccions serien mínimes). Així doncs, tot i que s’anomenen “reserves”, les Reserves de la Biosfera persegueixen uns objectius ben diferents als de les reserves de natura. A Catalunya ja hi ha dues Reserves de la Biosfera, l’una al Montseny (1978) i l’altra a les Terres de l’Ebre (2013). Tot i les limitacions pressupostàries i les desavinences polítiques entre els governs autonòmic i estatal, ambdues reserves han impulsat projectes molt interessants que treballen al costat d’ajuntaments i empreses locals per fomentar iniciatives de producció agroecològica, turisme sostenible i millora dels accessos.

Tal com es perfila, l’Empordà constituiria el pinyol del projecte de la Costa Brava, i per tant podria ser una bona oportunitat per al nostre territori. Malgrat les bondats, caldrà parar atenció a com es va configurant i gestionant. En contraposició als èxits d’altres experiències, també hi ha documentats casos en els quals la implantació d’una reserva es va fer sense consens, amb estratègies de comunicació pobres, i casos en els quals la figura no s’ha fet servir per a res més enllà d’imprimir el logotip en tríptics promocionals. En alguns casos s’ha culpat injustament la reserva de ser una figura encoberta de protecció del territori. Al nostre àmbit, sorprenentment, han estat sectors ecologistes els que han alertat que rere l’impuls de la reserva de la Costa Brava podria haver-hi únicament interessos turístics que la volguessin utilitzar com un instrument de promoció mentre se segueix impulsant el model expansiu i transformador del territori que hem tingut en les últimes dècades i que és manifestament incompatible amb els objectius d’una Reserva de la Biosfera.

 

Tags: Costa Bravaopiniósostenibilitat
Article anterior

Montserrat Abelló i el seu llibre “Cares a la finestra”

Següent article

Carta a Dolors Bassa

Albert Llausàs i Pascual

Albert Llausàs i Pascual

Articles Relacionats

Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà
Medi Ambient

Una altra transició energètica és possible, el cas de l’Empordà

7 de juny de 2025
De dessaladores
Medi Ambient

De dessaladores

1 de juny de 2025
Itineraris amb plantes destacables al PNMMBT (II) l’altiplà del Montgrí
Medi Ambient

Itineraris amb plantes destacables al PNMMBT (II) l’altiplà del Montgrí

19 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies