Poeta i traductora, traductora poeta, gràcies a ella disposem d’una antologia imprescindible de poetes en llengua anglesa.
Laura Borràs
Montserrat Abelló (1918-2014), poeta i traductora, va néixer a Tarragona i va viure l’exili a diversos llocs d’Europa i a Xile. El 1960 va retornar a Barcelona, on va exercir de professora de llengua anglesa a la Institució Cultural de la CIC. Era llicenciada en Filologia Anglesa.
Va ser una poeta immensa i compromesa amb les causes justes, en paraules de Joan Surroca.
Enguany, coincidint amb el centenari del seu naixement, es commemora l’Any Montserrat Abelló. Laura Borràs, exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes i actual Consellera de Cultura, és la comissària de l’Any Abelló. Al llarg del 2018, s’han programat molts actes, com la reeixida Nit de Poesia i Música del dia 7 de juliol a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, on es varen reivindicar les seves vessants com a poeta, traductora, defensora del feminisme i el seu compromís de país.
Abelló va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Nacional de Cultura l’any 2008. L’any 1998 li havia estat concedida la Creu de Sant Jordi.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, al romanès, l’hebreu, el croat, i a l’anglès.
Com a traductora va traslladar a la llengua catalana la paraula de tòtems anglosaxons com Sylvia Plath, Dorothy Livesay, May Sarton, Alice Walker o Gwendolyn Brooks, entre d’altres. Laura Borràs ha definit Abelló com una de les veus “imprescindibles” del segle XX i XXI a Catalunya per la seva obra i també per l’interès internacional que va despertar en ser una “important” traductora “de l’anglès i cap a l’anglès”. En aquest sentit Borràs ha qualificat aquesta contribució de “magnífica” i ha recordat que l’antologia de poesia anglosaxona d’Abelló que aquí comentem és “imprescindible”.
Es tracta d’una antologia de dones poetes de parla anglesa del segle XX publicada per primera vegada el 1993 amb el títol de Cares a la finestra.
Abelló, en el pròleg de l’obra, remarca que es tracta d’una tria on trobem poesia compromesa on s’analitzen les injustícies socials, el naixement, la mort, la relació entre generacions, el sexe. I on hi ha poemes èpics, sensuals, lírics i referits al món de la dona. Poesia intel·ligent, que no cau mai en el sentimentalisme, rica d’imatges i simbolismes, però on vessa tendresa.
Art en majúscules, perquè tal com deia l’escriptora Flannery O’Connor (1925-1964): “La base de l’art és la veritat, tant en la matèria com en el mode.” I això ho trobem amb naturalitat en la veu poètica d’Abelló, creadora d’una poesia sublim que la fa immortal.
Referències bibliogràfiques
- Abelló, Montserrat. Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2010.
- Borràs, Laura. “Montserrat Abelló”. A: La literatura en un tuit. Símbol editors, pàgina 177, 2017.
- “Any Montserrat Abelló”. A: Emporion, núm. 134, febrer 2018. https://emporion.org/any-montserrat-abello/
- Surroca, Joan. “Montserrat Abelló. La poeta del somriure”. A: Emporion, núm. 94, octubre 2014. https://emporion.org/montserrat-abello/
Annie Allen
X
Exhaureix el petit moment. Aviat mor.
I sigui ferida o or ja mai no torna
de nou amb idèntica disfressa.
Gwendolyn Brooks (1917-2000)
Traducció de Montserrat Abelló (Cares a la finestra, pàgina 81)
“Bona nit, Willie Lee,
et veuré al matí”
Abaixant la mirada cap a la cara
morta del meu pare
per darrera vegada,
la mare va dir sense
llàgrimes, sense somriures
sense recança
però amb cortesia
“Bona nit, Willie Lee, et veuré
al matí”.
I llavors vaig saber que allò que guareix
totes les nostres ferides
és el perdó
que permet la promesa
del nostre retorn
al final.
Alice Walker (1944)
Traducció de Montserrat Abelló (Cares a la finestra, pàgina 305)
